Les Tines de la Vall del Flequer (Bages): la ruta pel patrimoni vitivinícola de pedra seca del Pont de Vilomara
Un itinerari pel patrimoni vitivinícola del Bages entre el Pont de Vilomara i Rocafort
Hi ha indrets on el paisatge conserva la memòria del treball humà amb una força extraordinària, i la Vall del Flequer, al terme del Pont de Vilomara i Rocafort, és un d'aquests espais privilegiats on la pedra seca, el bosc i les antigues vinyes expliquen, gairebé sense paraules, una de les etapes més importants de la història agrícola de Catalunya. En aquest petit racó del Bages es conserva un dels conjunts de tines de vi més impressionants del país, una mostra excepcional de l'arquitectura popular vinculada al conreu de la vinya i a la producció de vi, que avui s'ha convertit en un dels principals testimonis del patrimoni rural català.
Durant segles, aquestes construccions van formar part de la vida quotidiana dels pagesos que treballaven les vinyes més allunyades dels masos, en una època en què transportar grans quantitats de raïm fins a casa representava una feina llarga, costosa i plena de riscos, ja que la collita podia deteriorar-se abans d'arribar al lloc de premsat. Per aquest motiu, les tines es construïen al mateix mig de les vinyes, permetent transformar immediatament el raïm en most i iniciar el procés de fermentació sense necessitat de desplaçar-lo.
El conjunt de la Vall del Flequer és també un magnífic exemple de l'enginy dels constructors de pedra seca, una tècnica tradicional declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, que aprofitava els recursos naturals de l'entorn per aixecar edificacions sòlides, funcionals i perfectament integrades al paisatge.
 |
| Les Tines Tosques formen part del conjunt de tines de la Vall del Flequer, un dels millors exemples de patrimoni vitivinícola i arquitectura popular de pedra seca conservats a Catalunya. |
Una ruta fàcil per descobrir un patrimoni únic al Bages
L'itinerari s'inicia al quilòmetre 4,1 de la carretera que uneix el Pont de Vilomara amb Rocafort, on hi ha un petit aparcament que dona accés al camí senyalitzat. Des d'aquest punt comença una ruta d'uns set quilòmetres entre anada i tornada, amb un desnivell molt suau i pràcticament sense dificultat tècnica, fet que la converteix en una excursió ideal per fer en família o amb qualsevol persona que vulgui descobrir el patrimoni històric del Bages sense afrontar una caminada exigent.
 |
| El recorregut circular permet visitar els principals conjunts de tines seguint un itinerari fàcil entre boscos, antics camps de vinya i construccions de pedra seca. |
El recorregut transcorre per pistes forestals i corriols ombrívols que travessen un bosc mediterrani cada vegada més dens, un paisatge que avui sembla completament natural però que, fins a mitjan segle XIX, estava ocupat gairebé íntegrament per vinyes.
Les Tines de Bleda, la primera parada del recorregut
Al cap d'uns trenta minuts de caminada apareix el primer conjunt monumental: les Tines de Bleda, dues grans tines acompanyades de les seves barraques de pedra seca, que encara conserven bona part dels elements originals.
 | ||
| Les Tines de Bleda constitueixen la primera parada del recorregut i conserven dues tines amb les barraques on es desenvolupava part del procés d'elaboració del vi. |
Aquest primer contacte permet entendre perfectament el funcionament del conjunt. A la part superior de les tines encara és visible l'espai on s'instal·lava la premsa, des d'on el raïm era aixafat perquè el most baixés directament cap als dipòsits interiors revestits de ceràmica.
 | |
| Pedra boixa d'una de les tines. Sortida per gravetat de líquid amagatzemat dins de la Tina. |
Les barraques, construïdes amb la característica falsa cúpula de pedra seca, protegien les eines, servien de refugi als pagesos i allotjaven part de les instal·lacions necessàries per elaborar el vi.
El color del vi: una curiositat que també forma part de la història
Aquestes antigues tines també són una bona oportunitat per recordar alguns aspectes tradicionals de l'elaboració del vi que sovint sorprenen els visitants. Tot i que habitualment associem el color del vi amb el color del raïm, la realitat és força més interessant.
El vi negre obté el seu color perquè el most fermenta en contacte amb la pell del raïm negre, mentre que per elaborar vi blanc el most se separa gairebé immediatament de la pell, evitant que els pigments naturals tenyissin la fermentació. En el cas del vi rosat, el contacte amb la pell només dura unes hores abans del premsat, fet que li proporciona el seu característic color suau.
És molt probable que aquests mateixos processos es duguessin a terme en aquestes tines fa més de dos-cents anys.
Les barraques de pedra seca, molt més que un refugi
El camí continua entre petites clarianes fins arribar a una gran barraca de vinya situada al costat del sender.
 | |
| Tot l'itinerari està perfectament senyalitzat i permet seguir el recorregut entre els diferents conjunts de tines. |
A diferència de moltes barraques de pedra seca que es conserven a Vacarisses, generalment petites i destinades a un únic propietari, aquesta presenta unes dimensions molt més generoses, cosa que fa pensar que podia tenir una funció compartida entre diversos treballadors o fins i tot servir com a espai de descans durant les llargues jornades de verema.
 | |
| Les dimensions d'aquesta barraca suggereixen un ús compartit pels pagesos que treballaven les vinyes d'aquest sector de la vall. |
Aquestes construccions formen part del mateix sistema agrícola que les tines i constitueixen un exemple magnífic de l'arquitectura rural tradicional del Bages.
Les Tines Tosques, integrades dins el bosc
Després de travessar un petit torrent i seguir un corriol que s'endinsa entre els pins, apareixen les Tines Tosques.
 |
| Les Tines Tosques s'adapten al desnivell natural del terreny, demostrant l'enginy de l'arquitectura tradicional de pedra seca |
Aquest conjunt sembla sorgir literalment del vessant de la muntanya, adaptant-se als desnivells naturals del terreny amb una precisió sorprenent. Les barraques i les tines formen una única estructura arquitectònica on cada pedra té una funció concreta, demostrant l'extraordinari coneixement constructiu dels mestres margers.
L'entorn, avui envoltat de vegetació, ajuda a imaginar com el bosc ha anat recuperant lentament unes terres que durant segles havien estat completament cultivades.
El dipòsit del caldo bordelès, un testimoni de la lluita contra les malalties de la vinya
Abans d'arribar a les següents tines apareix una construcció molt diferent de les anteriors: un dipòsit destinat a preparar el conegut caldo bordelès, una barreja de sulfat de coure i calç que es feia servir com a fungicida natural.
 |
| El caldo bordelès, elaborat amb sulfat de coure i calç, era un tractament imprescindible per combatre malalties dels ceps com la cendrosa. |
Aquest tractament va ser una autèntica revolució per als viticultors del segle XIX, ja que permetia combatre malalties com la cendrosa, un fong que afectava les fulles dels ceps i podia malmetre bona part de la collita.
La seva presència enmig de la vall recorda que el treball de la vinya exigia també coneixements tècnics i una constant adaptació als problemes agrícoles.
Les Tines de l'Escudelleta, el gran conjunt monumental de la vall
Probablement el conjunt més espectacular de tota la ruta és el de les Tines de l'Escudelleta.
 |
| L'Escudelleta conserva el conjunt més gran de tines de la Vall del Flequer, amb una distribució que aprofita magistralment el relleu de la muntanya. |
Aquí el desnivell natural del terreny es transforma en un autèntic balcó sobre la vall, on barraques i tines s'organitzen en diferents nivells creant una composició arquitectònica única.
En aquest espai es conserven fins a dotze tines agrupades, una concentració excepcional que permet imaginar la intensa activitat vinícola que havia tingut aquest indret durant els segles XVIII i XIX.
A l'interior d'una de les barraques encara són visibles les restes de la gran pedra base de la premsa, l'element sobre el qual es col·locava tota l'estructura destinada a extreure el most.
 | |
| L'interior mostra la tècnica de la falsa cúpula, una solució constructiva tradicional que permetia cobrir grans espais només amb pedra. |
La conservació d'aquest conjunt és extraordinària i converteix les Tines de l'Escudelleta en un dels principals exemples del patrimoni vitivinícola català.
Les Tines del Ricardo, un patrimoni encara en restauració
L'última parada del recorregut correspon a les Tines del Ricardo, un conjunt que encara mostra alguns efectes del pas del temps.
Algunes barraques han perdut part de la seva falsa cúpula i diverses tines es troben immerses en processos de restauració i consolidació. Tot i així, aquest espai permet observar amb molta claredat l'interior dels dipòsits.
Les parets revestides amb peces de terrissa vermella impermeabilitzaven l'interior de les tines, mentre que la seva profunditat, d'uns tres metres aproximadament, garantia unes condicions adequades per a la fermentació del most.
 |
| El revestiment de terrissa impermeabilitzava les tines i garantia unes condicions adequades per a la fermentació i conservació del most. |
També s'entén perfectament com els constructors aprofitaven el pendent natural del terreny perquè la part superior de la tina quedés al nivell de treball de la premsa i la inferior permetés accedir fàcilment al vi ja fermentat.
És difícil no pensar que els noms actuals de cada conjunt —Bleda, Tosques, Escudelleta o Ricardo— deuen conservar la memòria de les famílies o dels pagesos que treballaven aquestes terres, convertint aquest paisatge en una mena de mapa de la història local.
Quan el Bages era terra de vinyes
Aquestes tines no eren construccions aïllades, sinó que formaven part dels nombrosos masos que ocupaven aquesta vall i els seus voltants.
Durant els segles XVIII i XIX, el Bages va viure una autèntica expansió del conreu de la vinya gràcies a la gran demanda de vi procedent, entre altres mercats, d'Amèrica. La vinya es va convertir en el motor econòmic de moltes famílies i va transformar completament el paisatge, cobrint muntanyes i vessants que avui han estat ocupats novament pel bosc.
 | |
| Sobre aquesta pedra s'encaixava la premsa que transformava el raïm en most abans que aquest baixés a les tines de fermentació. |
Aquest període d'esplendor, però, va acabar de manera sobtada amb l'arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX. Aquest petit insecte, originari d'Amèrica, va destruir pràcticament tots els ceps de Catalunya i va provocar una profunda crisi econòmica i social que va canviar definitivament el món rural.
Amb l'abandonament progressiu de moltes vinyes, les tines van deixar de tenir utilitat i van quedar amagades sota la vegetació durant dècades.
Un patrimoni que explica la identitat del Bages
Recórrer la Vall del Flequer és molt més que fer una excursió entre boscos. És caminar per un paisatge construït generació rere generació, on cada barraca, cada tina i cada mur de pedra seca expliquen la relació entre les persones i la terra.
La recuperació i protecció d'aquest conjunt permet entendre com treballaven els pagesos, com s'organitzava la producció del vi i com una arquitectura aparentment senzilla podia respondre amb intel·ligència a les necessitats d'un territori. Avui, les Tines de la Vall del Flequer constitueixen una de les rutes de patrimoni rural més interessants del Bages i un dels millors exemples de la importància de conservar la pedra seca com a part essencial de la nostra història.
Visitar-les és redescobrir un paisatge que encara conserva l'empremta de la cultura del vi, una cultura que va modelar el Bages durant segles i que continua viva gràcies a la preservació d'aquest extraordinari patrimoni històric.
També et pot interessar:
El molí fariner de Can Còdol a Vacarisses: la força de l'aigua al servei del pa
Si vols continuar explorant...
L'Hostal de la Creu: l'últim refugi dels romeus abans de Montserrat
Agència Catalana del Patrimoni Cultural. La pedra seca a Catalunya. Generalitat de Catalunya.
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Tines de la Vall del Flequer (Pont de Vilomara i Rocafort). Generalitat de Catalunya.
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Itinerari de les Tines de la Vall del Flequer. Diputació de Barcelona.
Diputació de Barcelona. La Vall del Flequer i les seves tines. Xarxa de Parcs Naturals.
UNESCO. (2018). Art de la construcció en pedra seca: coneixements i tècniques. Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Roig, J., & Sitjes, X. (2009). Les tines de la Vall del Flequer: arquitectura popular i patrimoni vitivinícola del Bages. Centre d'Estudis del Bages.
Llorac, S. (2002). La pedra seca al Bages. Centre d'Estudis del Bages.
Ferrer i Alòs, L. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'història. Centre d'Estudis del Bages.Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Ruta de les Tines de la Vall del Flequer. Bages
Diputació de Barcelona. La Vall del Flequer i el patrimoni de la pedra seca.
Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. UNESCO. La construcció en pedra seca com a Patrimoni Cultural Immaterial.
Observació i treball de camp realitzat durant el recorregut de les Tines de la Vall del Flequer (Pont de Vilomara i Rocafort, Bages).
Comentarios
Publicar un comentario