Capella de Sant Antolí de Monistrol de Montserrat: una ermita medieval entre el romànic i el gòtic als peus de Montserrat
Història i arquitectura de la capella medieval de Sant Antolí de Monistrol de Montserrat
La capella de Sant Antolí, Sancti Antholini llatinitzada, és un dels petits edificis religiosos medievals que encara es conserven als afores de Monistrol de Montserrat, al municipi del Bages. Tot i que avui es presenta en estat ruïnós i sense coberta, continua essent un testimoni molt valuós de l'arquitectura religiosa vinculada al territori de Montserrat i de la xarxa d'ermites que, entre els segles medievals, es van establir al voltant del monestir.
Situada damunt d'un petit turó a l'extrem nord-occidental del nucli urbà, la capella ocupa una posició estratègica entre el riu Llobregat, l'actual autovia C-58, els antics camins del Mas Estarròs i la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Aquesta ubicació permet entendre la seva funció dins del paisatge històric de Monistrol, un indret que durant segles va actuar com una de les principals portes d'accés al monestir de Montserrat.
Una petita capella integrada en el paisatge medieval de Monistrol
L'edifici s'aixeca sobre una esplanada artificial d'un petit serrat, dominant lleugerament el seu entorn immediat. Malgrat el deteriorament provocat pel pas dels segles, la construcció conserva una lectura arquitectònica molt clara, ja que la vegetació encara no ha ocultat completament els seus volums ni els principals elements constructius.
Avui la capella ha perdut totalment la coberta, però encara manté dempeus les quatre parets dempeus, especialment els murs de llevant i de ponent, que són els que millor han resistit el pas del temps.
 |
| Interior de la nau única de la capella de Sant Antolí de Monistrol de Montserrat, actualment sense coberta. La desaparició del sostre permet observar l'estructura original dels murs i la distribució de l'espai litúrgic medieval. |
Arquitectura: un edifici senzill amb elements romànics i reformes gòtiques
La capella presenta una planta rectangular d'una sola nau, una tipologia molt habitual en les petites ermites rurals de l'edat mitjana catalana.
Els murs laterals es diferencien clarament dels murs principals tant pels materials com per la tècnica constructiva. Estan formats per maçoneria irregular de pedres de dimensions diverses unides amb morter de calç i recobertes originalment per un arrebossat exterior, una solució constructiva més modesta que explica, en part, el seu pitjor estat de conservació.
 |
Mur lateral orientat a migdia, construït amb maçoneria irregular lligada amb morter de calç i recobert originalment amb un arrebossat exterior, una tècnica constructiva habitual en les petites ermites medievals del Bages.
Per reforçar aquests murs es van construir diversos contraforts exteriors de planta quadrangular, adossats als laterals. La presència d'aquests elements respon a necessitats estructurals derivades del tipus de fàbrica i també és compatible amb les reformes baixmedievals que va experimentar l'edifici.
|
 |
| Contrafort exterior adossat al mur nord de la capella. Aquest reforç estructural contribuïa a estabilitzar els murs laterals, construïts amb materials més modestos que la façana principal. |
En canvi, els murs de façana i de capçalera estan construïts amb carreus de pedra tallats i lleugerament escairats, disposats en filades força regulars, un sistema constructiu de més qualitat que encara avui és visible.
La façana principal està orientada a ponent, mirant cap a la muntanya de Montserrat.
La portalada i l'escut del prior Ramon de Vilaragut
L'element més destacat de la façana és la porta d'accés, resolta mitjançant un arc de mig punt adovellat rematat per una senzilla cornisa de pedra.
 |
| Portalada principal de la capella, orientada a ponent, formada per un arc de mig punt adovellat i rematada per una senzilla cornisa de pedra, un dels elements arquitectònics més ben conservats del conjunt. |
 | |
| Ambers de la porta des de l'inteior amb vistes a la muntanya. |
Encara es conserven alguns dels ferratges originals que sostenien una antiga porta de doble fulla, un detall que ajuda a interpretar l'aspecte que devia tenir l'entrada en època medieval.
 |
| Detall d'un dels ferratges originals conservats a la portalada, vestigi de l'antiga porta de doble fulla que tancava l'accés al recinte religiós. |
La dovella clau incorpora un escut heràldic amb tres faixes vermelles sobre camp daurat, identificat com les armes del prior Ramon de Vilaragut.
 | |
| Dovella clau de la portalada amb l'escut heràldic del prior Ramon de Vilaragut, identificable per les tres faixes vermelles sobre camp daurat. Aquest element relaciona una reforma de la capella amb el govern del prior de Montserrat al segle XIV. |
Aquest element és especialment important perquè proporciona una referència cronològica vinculada a una etapa concreta de la història del priorat de Montserrat.
Apunts històrics: el prior Ramon de Vilaragut
Després de la mort de Joan d'Aragó, el papa Joan XXII nomenà prior de Montserrat Ramon de Vilaragut, que governà el monestir aproximadament entre 1334 i 1348.
Segons la historiografia montserratina, Ramon de Vilaragut impulsà diverses obres tant al monestir com a Monistrol de Montserrat. Entre les actuacions que li atribueixen les fonts destaquen la continuació de les obres del pont medieval de Monistrol, la construcció d'un palau prioral a la vila, nous claustres davant l'església del monestir i una capella dedicada a Santa Caterina al campanar.
La tradició documental també explica que el prior morí al Palau Prioral de Monistrol durant l'epidèmia de pesta negra i fou enterrat al monestir de Montserrat.
La presència del seu escut a Sant Antolí suggereix una reforma o una intervenció significativa durant el seu priorat, tot i que aquest element, per si sol, no permet afirmar que tota la capella fos construïda en aquell moment.
Una cronologia complexa: origen medieval i reformes posteriors
La documentació coneguda situa l'existència de la capella abans de finals del segle XIII. La primera referència documental coneguda correspon a un pergamí datat l'any 1282, conservat al fons documental de l'Arxiu de l'Abadia de Montserrat, on Sant Antolí apareix vinculada al territori i a les possessions del priorat de Monistrol. Aquesta notícia és recollida per l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, tot i que el pergamí original encara no ha estat publicat ni transcrit íntegrament en les edicions documentals disponibles
Tanmateix, l'edifici visible actualment és el resultat de diverses fases constructives.
Els estudis arqueològics i arquitectònics realitzats l'any 2002, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, situen la configuració principal del conjunt entre els segles XIV i XV, amb elements propis del romànic tardà i reformes de tradició gòtica.
Els mateixos estudis també van identificar alguns fragments constructius que podrien correspondre a una ocupació anterior, probablement d'època altmedieval, però assenyalen que aquestes evidències no són suficients per establir una datació definitiva anterior al segle XIII.
Aquesta prudència és important des del punt de vista històric, ja que evita atribuir un origen romànic primitiu sense proves arqueològiques concloents.
L'interior: una nau d'una sola planta i un presbiteri elevat
L'interior conserva encara la distribució original de l'espai litúrgic.
La nau és coberta actualment a cel obert, però es pot distingir un paviment ceràmic que ocupa pràcticament tota la superfície interior, excepte la zona del presbiteri.
 |
| Accés a l'interior de la capella, on encara es conserva bona part del paviment ceràmic que cobreix la nau, testimoni d'una fase constructiva posterior a l'edifici original. |
L'altar se situa damunt un pòdium lleugerament elevat construït amb pedra, davant del mur on probablement s'ubicava el retaule.
La separació entre la nau i el presbiteri es resol mitjançant un gran arc de mig punt amb tendència apuntada o semiogival, un element que reflecteix la convivència de solucions romàniques amb influències gòtiques pròpies de les reformes baixmedievals.
 |
| Gran arc que delimita l'espai del presbiteri, amb una lleugera tendència apuntada o semiogival que evidencia la convivència d'elements romànics i gòtics en l'arquitectura de Sant Antolí. |
Aquest arc descansa sobre uns pseudo-capitells de formes molt simples, sense decoració escultòrica, que compleixen una funció principalment estructural.
 |
| Arc de separació entre la nau i el presbiteri, sostingut per senzills pseudo-capitells sense decoració escultòrica, un element característic de les reformes baixmedievals de la capella. |
La finestra oberta sobre la porta principal, resolta amb un arc monolític de mig punt, i el petit campanar d'espadanya completen els principals elements visibles de la façana occidental.
 |
| Dibuix de la capella de Sant Antolí realitzat l'any 1976 per l'associació Amics de Montserrat, un document gràfic de gran interès per comparar l'estat de conservació del monument durant la segona meitat del segle XX amb la seva situació actual. |
Sant Antolí dins la xarxa d'ermites de Montserrat
La capella de Sant Antolí forma part del conjunt d'ermites, capelles i petits santuaris que es van desenvolupar al voltant del Monestir de Montserrat durant els segles medievals.
Aquestes construccions responien a necessitats molt diverses: espais de culte vinculats als masos, llocs de devoció popular, petites comunitats eremítiques o punts de referència per als camins que conduïen al monestir.
Monistrol de Montserrat, com a vila situada als peus de la muntanya, concentrava una part important d'aquest sistema religiós i assistencial, estretament relacionat amb l'activitat econòmica, els pelegrinatges i el govern del priorat montserratí.
Sant Antolí és avui una de les restes que millor permeten entendre aquesta organització territorial medieval.
Estat de conservació i valor patrimonial
Malgrat la desaparició de la coberta i el deteriorament progressiu dels murs laterals, la capella conserva prou elements originals perquè sigui possible interpretar-ne la tècnica constructiva, les reformes baixmedievals i la distribució interior.
L'edifici està inclòs dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, on és considerat un bé patrimonial d'interès local pel seu valor històric i arquitectònic.
La seva situació, molt a prop del nucli de Monistrol però allunyada dels itineraris més freqüentats, fa que continuï sent un dels espais patrimonials menys coneguts de l'entorn de Montserrat.
Bibliografia i fonts
Diputació de Barcelona. (2008). Sant Antolí. Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, Monistrol de Montserrat, fitxa 08127-3
Diputació de Barcelona. (2008). Escut del prior Vilaragut, a Sant Antolí. Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, Monistrol de Montserrat, fitxa 08127-147
Diputació de Barcelona. (2022, 12 d'abril). Estudi per a la rehabilitació de l'ermita de Sant Antolí dels Bacus, a Monistrol de Montserrat. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local.
Ajuntament de Monistrol de Montserrat. (2025, 7 de gener). Fi de la restauració de les obres de l'ermita de Sant Antolí.
Gavín, J. M. (1979). Inventari d'esglésies: Bages (Vol. 5). Artestudi Edicions. La referència bibliogràfica d'aquest volum també és recollida per l'Institut d'Estudis Catalans.
Ferrer i Vives, F. d'A. (1993–1998). Heràldica catalana (3 vols.). Millà.
Laplana, J. de C. (2001). Montserrat, mil anys d'art i història. Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial. La Diputació de Barcelona la cita específicament com a bibliografia de l'escut de Vilaragut de Sant Antolí.
Arxiu de l'Abadia de Montserrat. Fons documental del monestir i del priorat de Montserrat. [Consulta pendent de localitzar la signatura concreta del document de 1282.]
Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Fons de visites pastorals de la diòcesi de Vic. [Consulta pendent de localitzar les visites concretes en què aparegui Sant Antolí.]
Comentarios
Publicar un comentario