Llegenda: l' agulla del Cavall Bernat
Montserrat
El Cavall Bernat és un dels cims més peculiars de la muntanya. És d'aquests que te'l mires un parell de vegades, diguem-ne que destaca entre tot el conjunt d'agulles "sambarinaides", amb el seu carisma particular.
 |
| Oli de la pintora Dolors Canudas Email: d.canudas@hotmail.com |
El podem contemplar des de molts punts de la muntanya en escorços diferents i, tot i això, sempre és fàcil de reconèixer.
Però si voleu un marc "perfecte", us convido a admirar-lo des de la petita finestra encarada cap a l'agulla, que hi ha dins del monestir de Sant Benet de Montserrat.
Després de voltar per aquest monestir, fent la tafanera-curiosa (que disfruto com marrec), va ser una persona de la comunitat que, abans de marxar del recinte, em va dir: - T'has perdut el millor! i m'ho va mostrar. Tota la preciositat d'aquesta agulla, perfectament emmarcada, en el finestral que dóna a l'altar. Majestuós!
 |
| Imatge Cavall Bernad |
💛 La part més "picarona", d'aquesta agulla, deriva de la seva forma fàl·lica, que no li ha tret dretactors i defensors al llarg del temps. És més, l'etimologia del seu nom cavall, sembla ser un eufemisme del seu nom originari carall Trempat. On carall és sinònim de penis, verga, pixa, cuca, fal·lus... ,o com més us agradi, i trempat ja ho sabeu.
I, no cal dir-ho, una preciosa llegenda fa per amanir tant característic i destacat element montserratí. Eus ací;
______________________________________________________
Segons explica la llegenda, un llenyataire que vivia prop de Montserrat, es guanyava la vida transportant feixos de llenya. En el transcurs del seu traginar muntanya amunt i muntanya avall, se li va presentar un cavaller amb capa vermella, muntant a cavall.
El misteriós cavaller s'apropà i li oferir el seu cavall, que era ràpid com un llamp i anomenat Bernat! Però li va exposar una condició:
- Us el regalo només amb una condició: D'aquí a 10 anys, me n'heu de portar un d'igual que aquest, o altrament haureu de vindre a viure amb mi.
L'il·lús llenyataire va pensar que en 10 anys, tindria prou temps per guanyar prou i poder comprar un altre cavall d'igual, tal que va acceptar la proposta.
Els anys passaren molt de pressa i per una cosa o d'altre el llenyataire no havia tingut temps de comprar-ne un altre cavall. Quan van passar els 10 anys, el cavaller es tornar a presentar, tot demanant que es complís la part del pacte.
En aquest moment, el llenyataire va veure clar, que aquell cavaller no era un altre que el mateix Satanàs, el Diable!! I ara li tocaria anar a l'infern.
Desesperat, encomanar a la Verge de Montserrat, suplicant desesperadament ajuda. En aquell moment, el cavall es desbocar i enmig d'un esgarrifós xisclet, es va convertir en pedra. Però no pas forma de cavall, era, simplement, una roca més en el conjunt de la muntanya, era una agulla que assenyalava al cel: El Cavall Bernat.
El llenyataire amb cara d'eixerit li va dir al Diable, que ja es podia cobrar. Que agafés qualsevol de les pedres de la muntanya que més s'assembles al seu cavall. El Diable, tret de polleguera, va formular un encanti: Pel qual, tothom que escalés la muntanya, si era home, es transformaria en dona, i si era dona es transformaria en home.
______________________________________________________
És aquest el motiu, pel qual els escaladors i escaladores han de fer cim dues vegades, per desfer aquest estrambòtic encanteri. Pobre del que no ho tingui present...
 |
| Autora imatge: Ana Soto. Vista des del camí de les Arrels |
Fonts:
No hay comentarios:
Publicar un comentario