La Puda d’Esparreguera: història i patrimoni d’un balneari termal

La Puda d’Esparreguera: l’aigua que va curar generacions

Al peu de la muntanya de Montserrat, al municipi d’Esparreguera, brolla una font molt especial: La Puda. Aquesta font termal, coneguda des de fa segles per la seva aigua sulfurosa amb propietats terapèutiques, va esdevenir al llarg del segle XIX i principis del XX un balneari de gran renom. Avui, us convidem a descobrir la seva història i el seu valor patrimonial, un llegat que encara avui parla de salut, natura i tradició.

Actual estat del Balneari

Les aigües de La Puda tenen una olor característica, provocada pel sofre, que és la seva senya d’identitat i la clau de les seves propietats curatives. La font, situada en un entorn natural privilegiat, ja era coneguda pels habitants de la zona, que hi acudien per alleujar dolors i malalties relacionades amb l’aparell locomotor o les afeccions respiratòries.

A finals del segle XIX, en plena febre del termalisme, un grup d’inversors va decidir aprofitar aquestes aigües per crear un balneari. Amb instal·lacions que combinaven funcionalitat i certa elegància, La Puda va esdevenir un punt de referència per a la salut i el benestar a la comarca.

 

Accés principal

 

El balneari atraia una clientela diversa, principalment de classe mitjana i alta, que venia a curar-se però també a gaudir d’una estada agradable en un ambient de calma i natura. L’accés relativament fàcil des de Barcelona i altres poblacions properes va ajudar a consolidar la seva popularitat.

 

Espai termal

 

Les inundacions que van marcar el seu destí

Tot i l’èxit, el balneari va patir diverses inundacions que van posar en perill la seva continuïtat. Les més destacades van ser:

• 1842 i 1843: Riuades del riu Llobregat que van arrasar els edificis originals, situats a la vora del riu.

• 1870: Per evitar futures riuades, es va construir un nou edifici més elevat.

• 1956: Una nova crescuda del riu va danyar greument les instal·lacions.

• 1971: Una gran riuada va inundar la planta baixa del balneari, fet que va provocar el seu tancament definitiu.

Aquestes inundacions van ser un factor clau que, juntament amb altres canvis socials i econòmics, van accelerar el declivi del balneari i la seva desaparició com a servei.

 

Passadís 

 

Avui dia, les instal·lacions originals i tot el recinte es troben en ruïnes, testimoniant una època passada. No obstant això, la font continua activa. La Puda és un espai ideal per fer rutes de senderisme i connectar amb la natura i la història local. El seu valor patrimonial no només rau en les aigües, sinó també en la memòria d’un model de salut i lleure que va marcar una època.

 

 

Boada, J. (1880). Cròniques i històries d’Esparreguera. Editorial Municipal.

Ajuntament d’Esparreguera. (2023, 10 març). La Puda d’Esparreguera: patrimoni termal.

Martínez, P. (2010). El balneari La Puda i el seu paper en el turisme termal català. Revista de Patrimoni Local, 15(3), 45-60.

Gómez, R. (2005). Balnearis i termalisme a Catalunya: història i patrimoni. Editorial Mediterrània.