Paller de Tot l’Any: història, llegendes i geologia de la serra de l’Obac

 

El singular paller de pedra de l’Obac, entre Vacarisses i Rellinars, un paisatge de conglomerat envoltat de llegendes, camins antics i misteris

 

Hi ha muntanyes que impressionen per la seva alçada i d’altres que ho fan per la seva forma. El Paller de Tot l’Any pertany, sens dubte, a aquest segon grup. Situat a la serra de l’Obac, entre els termes de Vacarisses i Rellinars, és una de les siluetes més recognoscibles d’aquest sector del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El seu perfil, amb una gran base rocosa coronada per una agulla arrodonida, explica perfectament el nom amb què és conegut: un paller de pedra que sembla haver quedat dret damunt d’un pedestal.

 

 

El conglomerat del Paller de Tot l’Any, format per còdols arrodonits units per una matriu natural.

 

Amb una alçada d’uns 817 metres, el Paller de Tot l’Any és també un dels referents del paisatge del camí ral de Barcelona a Manresa. Avui el contemplem envoltat de bosc i de muntanyes, però durant segles aquest territori va ser molt més que un paisatge per admirar. El camí ral travessava una zona abrupta, amb cingles, canals, balmes i nombrosos amagatalls, un escenari que la tradició va convertir en territori de bandolers.

 

El Paller de Tot l’Any amb Montserrat al fons, dues de les grans formes de relleu conglomerat del territori.

   

És precisament aquí on apareix una de les llegendes més conegudes de l’Obac: la del bandoler Capablanca. Segons la tradició, aquest personatge hauria tingut un amagatall en alguna de les esquerdes que s’obren cap al sot de la Portella, aprofitant la complicada orografia del lloc per ocultar-se i guardar-hi el botí dels seus assalts. La història ha arribat fins als nostres dies envoltada de misteri, però cal fer una precisió: l’existència històrica de Capablanca no ha estat demostrada documentalment i no se’n coneix amb certesa ni l’època ni la biografia. És, sobretot, una figura profundament arrelada en la memòria popular de Vacarisses, Rellinars i Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Però el Paller amaga una altra sorpresa, molt diferent de les històries de bandolers. En una de les seves parets hi trobem gravada la inscripció «Om mani padme hum», un dels mantres més coneguts del budisme. La seva traducció més habitual és «la joia en el lotus», tot i que el significat del mantra és més complex i no es pot reduir simplement a aquesta traducció literal. És una fórmula associada especialment a Avalokiteśvara, el bodhisattva de la compassió, i dins la tradició budista representa un camí relacionat amb la compassió, la saviesa i la transformació espiritual.

 

 

La misteriosa inscripció «Om mani padme hum» gravada en una de les parets del Paller de Tot l’Any.

 

És una inscripció sorprenent enmig d’aquest paisatge de l’Obac. Costa no preguntar-se qui la va gravar, quan ho va fer i què el va portar fins aquí. Potser precisament perquè el Paller és un lloc tan particular, una talaia de pedra que domina el territori i que durant segles ha estat envoltada de llegendes, aquesta petita inscripció sembla afegir una nova capa de misteri a la muntanya.

I, tanmateix, potser el misteri més gran del Paller és molt més antic que qualsevol bandoler o qualsevol inscripció. És el misteri de la seva pròpia formació.

 

 

Montserrat vista des del Paller de Tot l’Any, dos paisatges de conglomerat modelats durant milions d’anys per l’erosió.

 

Quan observem de prop les seves parets, veiem que no estan formades per una roca compacta i uniforme, sinó per una multitud de còdols arrodonits, enganxats els uns als altres per una matriu i un ciment natural. És el conglomerat, una roca sedimentària que domina bona part del paisatge de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac.

Per entendre com es va formar aquest relleu hem de viatjar molt enrere en el temps, fins a l’Eocè, fa aproximadament entre quaranta i cinquanta milions d’anys. En aquell moment, aquesta zona formava part de la gran Conca de l’Ebre i es trobava en un context geològic molt diferent de l’actual. Els relleus que s’anaven formant al voltant de la conca eren erosionats i els rius transportaven grans quantitats de sediments. A Sant Llorenç del Munt i l’Obac, aquests materials es van acumular en sistemes de tipus al·luvial, formant enormes acumulacions de còdols i sediments que, amb el temps, quedarien cimentats i convertirien aquells antics dipòsits en la roca que avui anomenem conglomerat.

 

 

Reconstrucció del context geològic en què es van formar els grans dipòsits sedimentaris que donarien lloc als conglomerats de Montserrat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

 

Podem imaginar-ho d’una manera senzilla. Pensem en una riera després d’una forta pluja: l’aigua arrossega pedres, sorra i fang i, quan perd força, els materials es van dipositant. Ara imaginem aquest procés repetit una vegada i una altra durant milions d’anys. Capa rere capa, els sediments s’acumulen i, amb el temps, els minerals actuen com un ciment natural que acaba unint els còdols.

En el cas de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, aquest procés va donar lloc a grans masses de conglomerats. Posteriorment, l’erosió va anar actuant de manera desigual sobre la roca. Les parts més resistents van aguantar millor el pas del temps, mentre que els materials més febles es van anar desgastant i desapareixent. És així com, molt lentament, es van anar definint els cingles, les canals, les balmes i les agulles que avui caracteritzen el paisatge de l’Obac. La Generalitat considera precisament la zona dels conglomerats de Sant Llorenç del Munt i l’Obac un espai d’especial interès geològic, tant pel seu valor científic com pel seu valor paisatgístic i didàctic.

Aquesta història geològica té molt a veure amb la de la veïna Montserrat. Les dues muntanyes comparteixen un origen relacionat amb grans acumulacions de sediments durant l’Eocè i amb la posterior erosió del relleu. Però el resultat final és diferent. A Montserrat, els conglomerats i la seva estructura han afavorit la formació d’un paisatge extraordinàriament vertical, amb les seves famoses agulles. A Sant Llorenç del Munt i l’Obac, en canvi, el relleu presenta una combinació de carenes, cingles, canals i agulles més petites i disperses.

Per això el Paller de Tot l’Any resulta tan interessant. És com una petita síntesi de la història geològica d’aquest territori. Una gran massa de conglomerat modelada per l’erosió fins a adquirir una forma gairebé impossible: una agulla que sembla un paller i que s’aixeca sobre el paisatge com una torre natural.

I des d’aquesta talaia, amb Montserrat al fons, resulta fàcil entendre que les muntanyes no són només grans elevacions del terreny. Són també el resultat d’una història immensament llarga, escrita en capes de roca, en sediments, en rius desapareguts i en milions d’anys d’erosió.

Potser per això, quan mirem el Paller de Tot l’Any, podem veure-hi moltes coses alhora: el pas dels antics camins, les històries de bandolers, una misteriosa inscripció budista i, sobretot, una pàgina extraordinària de la història geològica de la serra de l’Obac.

Una muntanya petita en comparació amb altres grans cims, però enorme en història.

   

Vista aèria del Paller de Tot l’Any, on es pot apreciar la seva singular forma i la seva situació dins la serra de l’Obac. Imatge: ICGC Vissir, 2016

 

 

També et pot interessar: 

Rastres de l’antic camí ral entre Vacarisses i Olesa

Cul de la Portadora de Vacarisses: història paisatge i jaciment ibèric

 

 Si vols seguir exploranto...

Camí Romeu - GR 96 - Etapa 3

Un camí de pedra sota Montserrat

El Bovet de Vacarisses: història d’un mas entre llegendes, monedes falses i transformacions

 

 

Bibliografia i fonts consultades  

Diputació de Barcelona. Paller de Tot l’Any. Mapes de Patrimoni Cultural. 

Diputació de Barcelona. Paller de Tot l’Any. Mapes de Patrimoni Cultural de Rellinars.  

El medi natural del Bages i del Moianès. La història geològica.  

El medi natural del Bages i del Moianès. La geomorfologia.  

Enciclopèdia Catalana. Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. Història natural dels Països Catalans. 

Enciclopèdia Catalana. Els marges oriental i meridional al sector català de la Conca de l’Ebre: el Paleocè i l’Eocè 

Viquipèdia. Om mani padme hum. 

 

 

Localització del Paller de Tot l’Any

📍 Localització: Paller de Tot l’Any, serra de l’Obac