La cova d'en Capablanca - St. Llorenç del Munt i serra de l'Obac

L'escletxa "cova" d'en Capablanca

Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Un munt de pardalets temeraris, que viuen al meu cap, de vegades en fan més xivarri que un grup de noctàmbuls dissabte de matinada. I em diuen, vés a buscar la cova, vés a buscar la cova... i només em faltar trobar uns ganyotes amb més pardals que jo, que et vulgui ballar l'aigua, per acabar d'engrescar-me.

Aquesta vegada, com enamorada d'històries de bandolers que sóc, la mítica cova d'en Capablanca, no podia faltar del meu inventariat personal.  

Cal dir, com advertiment, que de la figura d'aquest bandoler, ni es va saber, ni se sap! Però com que tinc un bon guia, que en sap un niu, de segur, que amb molta imaginació, alguna cosa ensumarem. 

D'activitat de bandolers a l'Obac, no és fer misteri, era un fet provat i enregistrat voltants el s. XVII -XVIII. 
Fins a l'arribada del ferrocarril, que els camins rals de l'Obac van deixar de ser "la rambla pa qui, rambla pa ya" catalana.  Capablanques, segur que hi havia més d'un en aquests voltants.  És per això, que en afany d'arrabassar aquests lladregots, les autoritats van cremar i destruir importants espais d'aquests boscos, baumes obrades, masos, petites coves tapiades per sempre més... Tot un bolic a bell ull, propici cultiu d'històries i llegendes, per fer un bon caliu a peu de la llar de foc. 

_____________________________________________________

 

"Esta nit anirem a caçar gambosins i voràs que interessant i que divertit."

_____________________________________________________

Però aquests gambosins, ja els van voler caçar fa temps per part del centre Excursionista de Terrassa i un seguit inventariat de butlletins, des de primers de 1900, en fan ressó. 

Escletxa "cova" d'en Capablanca

El parader és incert i obert a la imaginació de qui ho vol imaginar. Així doncs, és difícil plantejar un únic Capablanca que havia de pensar-se-les totes per no ser caçat.

En aquest "Quo Vadis" de dubtes, jo vull pensar com a certa, l'última recerca de l'any 1935. Els autors de la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt donen rigor a una hipòtesis a primers inversemblant: 

“a mig aire de l’espadat del Paller de Tot l’Any, amb un preparat enginy, sols conegut per ell, es despenjava el conegut bandoler de la Capa Blanca”.

Eus ací, que allà que hem anat!! 

La realitat d'aquest enginy és curiós. Mirant de baix a dalt, encara veiem un entramat de troncs, disposats linealment, que devien ser una estructura més complexe des de la base. Una base, on encara apreciem els perfils dels elements annexats a la paret de pedra. Tot un convit als sentits de la imaginació més enginyera.
Però si toquem de peus a terra, i fem recerca d'aproximació: La posició de l'escletxa sobre la Calsina Sobirana (o "el convento"), la proximitat amb el conegut camí ral o de can davi des d'aquesta perspectiva, poder, aquesta estructura donava resposta a un accès particular i ràpid, a aquest concorregut camí, als mateixos propietaris del petit mas. Però bé, sempre és més interesant pensar-ho com el inhòspid amagatall del nostre bandoler més famós.

 Vistes de la Calsina Jussana des de la Sobirana

Gràcies David, Armengol, Vega i Manu! Un matí ben aprofitat. 

Llegenda: En Capablanca.  

Jaume "caparrosa"

El nostre bandoler per escel·lència i un dels més llegendaris del camí ral a l’Obac. 

Armat amb un Pedrenyal (pistola de foc), estenia la seva capa al mig del camí, s’enfilava dalt d’un arbre o roca i obligava els viatgers a deixar les coses de valor dins la capa. 

La llegenda diu que, sota el Paller de Tot l’Any, tenia el seu amagatall i cau dels seus elements robats. No se sap com va acabar la vida d’en Capablanca. 

Segons sembla, va acabar en mans del cap dels miquelets, que li tenia jurada, però hi ha un final més romàntic que ens explica que, enamorat d'una pubilla i despatxat d’amor, es va emborratxar sota una bóta de vi a la Casa Vella de l’Obac i allà es va ofegar.