El Cupot de l'Obac de Vacarisses: la tina de vi que conserva la memòria de les vinyes del segle XVIII

El paisatge de l'Obac, una terra modelada per la vinya

Un dels últims cupots conservats de Vacarisses explica com el paisatge de l'Obac es va transformar durant l'expansió de la vinya i del comerç del vi i l'aiguardent a la Catalunya dels segles XVII i XVIII. 

 

Quan avui passegem per l'Obac de Vacarisses costa imaginar que bona part d'aquest paisatge, actualment cobert de pinedes i alzinars, va estar ocupat durant segles per un extens mosaic de feixes plantades de vinya. Entre els segles XVII i, sobretot, XVIII, aquest sector del municipi va viure una profunda transformació agrícola vinculada a l'expansió del conreu de la vinya i al creixement del comerç del vi i de l'aiguardent català. El Cupot de l'Obac és un dels testimonis més visibles d'aquell passat vitivinícola, però no era una construcció aïllada, sinó que formava part d'un conjunt de cups molt propers entre si, dels quals avui només se n'ha conservat un.

L'emplaçament no era casual. L'Obac gaudeix d'unes condicions naturals especialment favorables per al cultiu de la vinya gràcies a la seva situació entre la muntanya de Montserrat i el massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que creen un espai relativament protegit dels vents més freds del nord. Aquest relleu provoca una marcada diferència de temperatura entre el dia i la nit durant els mesos de maduració del raïm, un factor que afavoreix una maduració lenta i contribueix a obtenir vins amb més concentració aromàtica i una bona acidesa.

 

El cupot de l'Obac de Vacarisses. Element patrimonial ple de memòria i un record d'unes de les principals fonts econòmiques del terme

 

També la geologia hi té un paper fonamental. Vacarisses forma part de la Depressió Central Catalana, un territori format fa aproximadament entre fa 35 i 45 milions d'anys, durant l'Eocè, quan aquesta zona estava ocupada per una gran conca marina interior. Els sediments dipositats en aquell antic mar van donar lloc a sòls formats principalment per argiles, gresos i conglomerats, pobres en matèria orgànica però amb un bon drenatge, unes característiques que tradicionalment s'han considerat molt adequades per al cultiu de la vinya perquè obliguen la planta a arrelar en profunditat i limiten els excessos de vigor.

Durant el segle XVIII aquesta activitat agrícola va modificar completament la fesomia del municipi. Molts vessants boscosos es van desforestar per construir-hi feixes sostingudes amb murs de pedra seca, i la vinya va ocupar centenars d'hectàrees del terme. Encara avui, malgrat que el bosc les ha anat amagant, aquestes terrasses continuen apareixent entre la vegetació com una de les grans empremtes del passat agrícola de Vacarisses.

 

El comerç del vi que va transformar Catalunya

L'expansió de la vinya no es pot entendre sense el context econòmic de la Catalunya moderna. Durant bona part de l'Antic Règim el comerç interior de la monarquia hispànica era limitat, ja que les dificultats del transport, el mal estat dels camins i la inseguretat provocada pel bandolerisme feien que molts territoris visquessin encara en una economia d'autoconsum. En canvi, el comerç marítim amb Amèrica va obrir noves oportunitats per als productors catalans.

A partir del segle XVIII, especialment després de la progressiva liberalització del comerç amb les colònies americanes, Catalunya va incrementar de manera molt notable les exportacions de vi i, sobretot, d'aiguardent. L'aiguardent, obtingut per destil·lació del vi, es convertí en un dels principals productes d'exportació dels ports catalans cap al Carib i altres territoris americans, on tenia una gran demanda tant per al consum com per a activitats comercials vinculades al sucre i a altres productes colonials.

Aquest comerç va generar importants ingressos per a moltes famílies pageses i propietaris rurals del Bages i del Vallès. Les grans masies van ampliar les superfícies de conreu, van construir tines, cups i cellers, i van adaptar la producció per respondre a un mercat molt més ampli que el local. Entre aquestes famílies hi havia els Ubach, propietaris d'una part important de les terres de l'Obac, que van apostar clarament per aquesta economia vinícola sense abandonar altres activitats agrícoles i forestals que complementaven els seus ingressos.

 

Els cupots de l'Obac: un petit conjunt per elaborar el vi a peu de vinya

L'actual Cupot de l'Obac és l'únic element que ha arribat fins als nostres dies, però la documentació patrimonial i la mateixa toponímia indiquen que en aquest indret hi havia diversos cups molt pròxims els uns dels altres. El nom del carrer dels Cupots, en plural, no és casual, sinó que conserva la memòria d'aquest conjunt de construccions destinades a rebre la verema procedent de les feixes que ocupaven els vessants de l'entorn.

La presència de més d'un cup responia a una necessitat pràctica. Quan la verema arribava al seu punt àlgid era imprescindible processar grans quantitats de raïm en molt poc temps, i disposar de diversos cups permetia treballar simultàniament diferents collites o separar produccions segons les parcel·les o els propietaris. Aquest sistema també evitava haver de transportar el raïm fins a la masia abans de començar la fermentació, reduint temps, esforç i pèrdues de most durant el trajecte.

A Catalunya el més habitual era que les tines estiguessin adossades als masos o integrades dins els cellers, perquè així els propietaris mantenien un control directe sobre tot el procés d'elaboració. Tanmateix, en zones amb grans extensions de vinya també es construïren tines i cups aïllats, situats al costat mateix dels camps. Al terme de Vacarisses en coneixem diversos exemples, com les conegudes Tines del Flequer, que comparteixen aquesta mateixa lògica d'aprofitar la proximitat entre el lloc de collita i el de primera transformació del raïm.

 

Una construcció singular dins del patrimoni rural de Vacarisses

El cup conservat es troba avui dins d'una parcel·la privada de la urbanització Els Caus, aprofitant un desnivell natural del terreny. La part superior queda gairebé al nivell de la carretera, mentre que la part inferior queda encaixada dins el pendent, una disposició que facilitava tant l'abocament del raïm com l'extracció posterior del vi.

Des del punt de vista arquitectònic és una construcció molt interessant perquè exteriorment presenta una planta quadrada, una solució força poc habitual dins les tines catalanes, que acostumen a ser cilíndriques tant per dins com per fora. En aquest cas, probablement es va adaptar la forma exterior a les característiques del terreny i als murs de contenció del marge, mentre que l'interior conserva la tradicional cambra circular revestida amb morter impermeable, molt més adequada per resistir la pressió del líquid durant la fermentació.

 

 

La part superior és la que ha patit més degradació amb el pas del temps, ja que era l'espai destinat a rebre la verema. A la part inferior encara es conserva una obertura adovellada en forma d'arc que dona accés a la cambra on hi havia la pedra boixa, una peça fonamental de la tina perquè regulava la sortida del vi un cop havia finalitzat la fermentació.

 

Lateral del cupot. Part d'abocament del raïm.

 

Malgrat l'estat de conservació desigual, el conjunt permet entendre perfectament el funcionament original de la construcció i constitueix un element patrimonial d'un gran valor perquè són molt pocs els cups d'aquest tipus que han arribat sencers fins avui dins del terme de Vacarisses.

 

Interior. Hi ha una figuera creixent dins

Com funcionava un cup durant la verema

El procés començava a les feixes, on els veremadors tallaven manualment els gotims de raïm. Els fruits s'anaven dipositant en portadores o cabassos, que després es transportaven fins al cup carregats a l'esquena o amb l'ajuda d'animals de bast, especialment ases i mules, imprescindibles en un terreny tan abrupte.

El raïm s'abocava per la part superior del cup sobre una plataforma de fusta coneguda com a brescat. Aquest empostissat estava format per travesseres lleugerament separades que permetien que el most caigués cap al dipòsit inferior mentre retenia inicialment una part de les rapes i les pells. En aquest mateix espai el raïm era aixafat i trepitjat, una feina que es feia tradicionalment amb els peus i que requeria diverses persones treballant alhora.

 

Imatge: Font xtec.cat - Tines Nèspola

 

Segons el tipus de vi que es volia obtenir, la brisa —és a dir, el conjunt de pells, rapes i llavors— es deixava dins la tina durant més o menys temps per afavorir la fermentació i aportar color, aromes i estructura al vi. Durant els dies següents el most fermentava de manera natural gràcies als llevats presents a la pell del raïm, transformant els sucres en alcohol.

Quan la fermentació havia acabat, el vi s'extreia per la part inferior de la tina mitjançant la boixa. Aquesta pedra perforada actuava com una aixeta primitiva que s'obria o es tancava per deixar sortir el vi cap als recipients de transport o cap a bótes destinades a la conservació i al comerç.

 

Imatge: Font xtec.cat - Tines Nèspola

 

Aquest sistema senzill però extraordinàriament eficient permetia elaborar el vi molt a prop del lloc de collita i explica la presència de cups dispersos entre les vinyes en nombroses zones de la Catalunya central.

La fil·loxera i la fi d'un paisatge

L'esplendor vitivinícola de Vacarisses es va mantenir durant bona part dels segles XVIII i XIX, però va començar a desaparèixer amb l'arribada de la fil·loxera. Aquest insecte, originari d'Amèrica del Nord, va arribar a Catalunya a finals del segle XIX i va destruir pràcticament totes les vinyes del país en pocs anys. Al Bages la plaga es va estendre durant la dècada de 1890, provocant una profunda crisi econòmica i l'abandonament de moltes terres de conreu.

Moltes feixes mai no es van tornar a plantar de vinya. Progressivament el bosc va recuperar els antics conreus, amagant murs de pedra seca, barraques, tines i cups que avui reapareixen entre la vegetació com a testimonis silenciosos d'un dels períodes de més prosperitat agrícola de la història de Vacarisses.

El Cupot de l'Obac és molt més que una antiga estructura de pedra. És la memòria d'un paisatge desaparegut, d'un sistema de treball col·lectiu i d'una economia que va connectar un petit municipi de l'interior de Catalunya amb les rutes comercials de la Mediterrània i de l'Atlàntic. Entendre aquests cups és també entendre com la vinya va modelar el territori, la societat i el patrimoni que encara avui defineixen bona part del paisatge de Vacarisses.

També et pot interessar: 

Rastres de l’antic camí ral entre Vacarisses i Olesa

L’origen marí de Montserrat i el territori que l’envolta

Les Tines de la Vall del Flequer (Bages): la ruta pel patrimoni vitivinícola de pedra seca del Pont de Vilomara

 Si vols seguir exploranto...

Un camí de pedra sota Montserrat

Sant Salvador de les Espases: l'ermita que vigila Montserrat des de fa més de mil anys

El Bovet de Vacarisses: història d’un mas entre llegendes, monedes falses i transformacions

Ubicació del Cupot de l'Obac

Coordenades: 41°36'26.4"N · 1°56'32.6"E (Urbanització Els Caus, Vacarisses). 

 

Bibliografia i fonts 

• Ajuntament de Vacarisses.  Mapa del Patrimoni Cultural de Vacarisses. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

• Diputació de Barcelona. Mapa del Patrimoni Cultural de Vacarisses. Oficina de Patrimoni Cultural.

• García Espuche, A. (1998). Un siglo decisivo: Barcelona y Cataluña, 1550-1640. Alianza Editorial.

• Generalitat de Catalunya.  La pedra seca a Catalunya. Departament de Cultura.

• Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).  Història de la vinya i el vi a Catalunya.

• XTEC.  Les tines de la vall del Flequer i l'elaboració tradicional del vi. Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

• Vilar, P. (1962). Catalunya dins l'Espanya moderna (Vols. III-IV). Edicions 62.