Des dels aconteixements del passat 7 d’octubre de 2023 no havia tornat a analitzar públicament aquesta realitat complexa i dolorosa. Ara, amb la perspectiva que dona la distància i immersa en una situació que continua marcada per la incertesa i la fragilitat, reprenc el fil. Torno a compartir les reflexions anteriors, i en breu publicaré les noves, corresponents als darrers mesos del conflicte. Perquè callar no és una opció.
 |
| Imagen tomada de Freepik. |
En resum:
Des de les últimes reflexions (Reflexió 15 al 7‑oct‑2023), el conflicte ha evolucionat cap a una guerra prolongada amb altes pèrdues civils, desplaçaments massius, increment de pressions judicials internacionals, protestes internes als territoris palestins i una invasió militar a gran escala amb greus repercussions humanitàries.
Des del conflicte de 7 d’octubre de 2023 fins avui (juny 2025)
〽 Reflexió 16.
Octubre 2023 – Gener 2024: Escalada massiva i crisi humanitària
〽 Reflexió 17.
El 2024 s'ha caracteritzat per una intensificació de la pressió internacional sobre Israel, especialment després de la denúncia formal davant la Cort Internacional de Justícia (CIJ) i el Tribunal Penal Internacional (TPI), així com la crida creixent a l’alto el foc humanitari. Alguns països, com Sud-àfrica, han denunciat crims de genocidi contra la població palestina a Gaza, mentre que diverses ONG (1) han documentat crims de guerra i incompliments del dret internacional humanitari per totes dues bandes.
Tot i això, el camí judicial xoca amb la realpolitik: el suport incondicional, del primo de Zumosol, dels Estats Units a Israel, els vetos al Consell de Seguretat de l’ONU i la lentitud dels mecanismes jurídics internacionals fan que, de moment, la justícia sembli més un miratge que una esperança real.
Els tribunals poden oferir un relat oficial i legitimat dels fets, però la comunitat internacional continua dividida i molts actors globals mantenen una ambigüitat calculada davant del sofriment palestí.
La reflexió és amarga: els òrgans intenacionals no han estan capaços de gestionar i garantir cap justicia. Els culpables no respondran i les victimes no obtenen reparació.
Potser, més endavant, aquesta pressió jurídica i política marcarà un punt d'inflexió. Però el 2024 demostra que la justícia internacional camina a pas lent... mentre la destrucció avança a ritme de bomba.
〽 Reflexió 18.
Mesos d’ofensiva militar i pressió diplomàtica, l’inici del 2025 ha vist un alt el foc parcial entre Israel i Hamàs a Gaza. Però no és una pau, sinó una pausa: un silenci tens i inestable, amb ajuda humanitària molt limitada i sense garanties reals de reconstrucció. Mentrestant, la violència s’ha desplaçat cap a Cisjordània (West Bank), especialment a ciutats com Nablus, Jenín o Hebron, on l’exèrcit israelià i els colons extremistes intensifiquen operacions sota el paraigua de la “seguretat preventiva”.
 |
| Situació actual de Cisjordània (West Bank), amb un enfocament en les ciutats de Nablus, Jenín i Hebron |
Les detencions arbitràries, els desnonaments i els assentaments il·legals s’han incrementat, mentre la població palestina, sense lideratge fort i fragmentada entre la desconfiança i el cansament, resisteix en un dia a dia marcat per la por i l’asfíxia econòmica.
Aquest escenari posa en evidència que un alto el foc no és una solució si no ve acompanyat d’un procés polític seriós, valent i just, que escolti les dues parts però que sobretot reconegui les asimetries de poder i les vulneracions històriques.
I la pregunta torna a ser la mateixa: pot existir pau sense justícia, i justícia sense memòria?
〽 Reflexió 19.
L’ocupació militar i les operacions de l’exèrcit israelià en aquestes ciutats s’han incrementat sota el pretext de desmantellar cèl·lules armades. Aquestes incursions han provocat desenes de morts civils, entre ells infants, i la destrucció d’habitatges i infraestructures bàsiques. Al mateix temps, els talls d’aigua, electricitat i el bloqueig dels subministraments mèdics han tornat a accentuar la crisi humanitària ja extrema, especialment a Gaza.
Els bombardejos intermitents a la franja i els atacs amb coets han reprès, amb un balanç creixent de víctimes. L’ús indiscriminat de la força, per part d’Israel, i la resposta armada de faccions palestines com la Jihad Islàmica o restes d’Hamàs, reobren una espiral de violència sense sortida aparent.
Mentrestant, la comunitat internacional es mostra dividida i paralitzada. Si bé l’ONU ha tornat a emetre condemnes formals, no hi ha hagut avenços en l’establiment d’un procés real de mediació. Les ajudes humanitàries arriben amb comptagotes i les ONG denuncien l’impossibilitat d’actuar a moltes zones.
En aquest context, la població civil palestina viu una situació límit, atrapada entre la repressió, la destrucció i la desesperança. L’absència d’un horitzó polític, la fragmentació territorial i l’expansió d’assentaments il·legals mantenen viva la lògica d’apartheid i ocupació.
〽 Reflexió 20.
El passat 13 de juny de 2025, Israel va dur a terme un atac massiu sobre instal·lacions nuclears i militars a l’Iran, anomenat “Operació Lleó Ascendent”. Aquesta ofensiva preventiva responia a la percepció d’una amenaça nuclear imminent, ja que les intel·ligències israelianes alertaven que l’Iran havia acumulat urani enriquit suficient per fabricar fins a 15 armes nuclears en pocs dies.
Els atacs van impactar desenes d’objectius estratègics, incloent centrals nuclears i bases militars del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, provocant morts i grans danys a la infraestructura iraniana. La resposta d’Iran no es va fer esperar, amb llançaments de míssils i drons sobre ciutats israelianes, escalant la tensió regional i causant més víctimes civils.
Aquest episodi evidencia la fragilitat extrema del Pròxim Orient i dificulten, novament, qualsevol camí cap a la pau.
A part d’Israel, els Estats Units (administració Trump) van apropar-se a la operació, principalment a través de l’intercanvi d’informació prèvia i suport verbal públic. Altres aliats d’Israel van mostrar respaldo diplomàtic o complicitat tàcita, però sense col·laboració operativa formal.
Trump, durant una conversa amb ABC News, va dir textualment:
“I think it's been excellent… They got hit about as hard as you're going to get hit. And there's more to come. A lot more.”
Reflexió s/n: Quina responsabilitat tenen els líders que aplaudeixen la guerra sense assumir-ne les conseqüències?
A aquesta pregunta, la realitat és que l’Armada dels EUA ha mobilitzat el portavions nuclear USS Nimitz ahir, 16 de juny de 2025, en direcció a l’Orient Mitjà. A més, segons paraules de Donald Trump recollides pel diari digital El Escenario Mundial:
“El president Donald Trump, que ja ha reafirmat el dret d’Israel a l’autodefensa, ha advertit que qualsevol atac iranià contra interessos nord-americans tindrà ‘conseqüències severes’, augmentant encara més la tensió internacional.”
Amnistia Internacional. (s.d.). Informes sobre Gaza: Violacions de drets humans i crisi humanitària.
Financial Express. (2025, 15 de gener). Egypt, Qatar broker ceasefire deal between Israel and Hamas.
Human Rights Watch. (2024). Warrants issued for alleged war crimes in Israel-Palestine conflict.
New Yorker. (2024). UN Security Council demands protection of Rafah infrastructure.
The Guardian. (2023). The humanitarian crisis in Gaza: destruction and displacement.
Times of India. (2025). Israel launches ‘Gideon’s Chariots’ ground offensive in Gaza.
UN. (2023-2025). Reports on humanitarian crisis in Gaza.
Wikipedia contributors. (2025). Israeli–Palestinian conflict (2023–present).
No hay comentarios:
Publicar un comentario