Què ens explica aquest document sobre la Vacarisses medieval?
Últim capítol
Quan vaig començar a llegir aquest procés judicial, pensava que intentava reconstruir un homicidi ocorregut fa cinc-cents anys.
M'equivocava.
En realitat, el que tenia entre les mans era un petit fragment de la vida de la Vacarisses medieval.
Els processos judicials són molt més que un relat sobre un delicte. Són una finestra oberta a una comunitat. Ens permeten veure com vivien les persones, com es relacionaven, què consideraven just o injust i, fins i tot, quines emocions les movien.
Gràcies a les declaracions dels testimonis descobrim una Vacarisses molt diferent de la que coneixem avui, però alhora sorprenentment propera. Un poble on tothom es coneixia. On una discussió no quedava amagada entre quatre parets, sinó que era observada pels veïns. On les paraules pronunciades al carrer podien acabar, dies després, escrites davant d'un notari.
Els documents ens porten fins a un porxo d'església, un espai que era molt més que un lloc de culte. Era la plaça del poble abans que existissin les places tal com les entenem avui. Allà la gent parlava, feia tractes, resolia conflictes i compartia les notícies. No és estrany que els testimonis situïn en aquell indret alguns dels moments previs a l'enfrontament.
Però el procés també ens ensenya una altra realitat: la de la justícia medieval.
Sovint imaginem una justícia ràpida i arbitrària. Els documents expliquen una història ben diferent. El batlle reial no actuava únicament com a jutge; dirigia una investigació, escoltava els testimonis, feia intervenir notaris, procuradors i juristes, i tot quedava fixat per escrit amb una precisió sorprenent. La Batllia Reial era una de les principals expressions del poder del rei sobre el territori, i els seus processos ens permeten seguir, gairebé pas a pas, el funcionament de la justícia a la Catalunya del segle XVI.
![]() |
| Biblioteca de Vacarisses |
A mesura que els expedients avancen, també ho fa la complexitat del cas. Ja no hi apareixen només testimonis i declaracions. Comencen a intervenir advocats, doctors en lleis i nous procediments jurídics. La mort de Pere Cardús deixa de ser únicament un fet criminal per convertir-se en un afer que mobilitza tota la maquinària judicial del seu temps.
I, potser, aquesta és la gran lliçó que ens ofereixen aquests documents.
No ens expliquen només com va morir un home.
Ens expliquen com una petita comunitat reaccionava davant la violència. Com funcionava la justícia. Com es preservava la memòria dels fets. I com, fa cinc segles, unes persones de carn i ossos van deixar la seva veu escrita sense imaginar que, un dia, algú la tornaria a llegir.
Per això els arxius són molt més que dipòsits de documents antics.
![]() |
| Arxiu municipal. Imatge Diba |
Són la memòria d'un poble.
Cada foli conserva una història. Cada declaració recupera una veu. I cada procés judicial ens recorda que la història de Vacarisses no es construeix només a través dels seus castells, les seves masies o les seves esglésies, sinó també gràcies a les persones anònimes que hi van viure, hi van estimar, hi van discutir i, de vegades, també hi van matar.
Cinc-cents anys després, aquelles veus continuen parlant. Només cal aturar-se a escoltar-les.
Al cap i a la fi, la història no és només el passat. És també la curiositat de qui continua fent preguntes.
___________________________________________
Els arxius són infinits, però el temps no. Si hi ha algun document, una família, una masia o algun episodi de la història de Vacarisses que us agradaria veure investigat, deixeu-me la vostra proposta als comentaris. Potser el proper viatge als arxius començarà gràcies a vosaltres.
___________________________________________
Fonts
Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Batllia Reial de Terrassa. Procés 5588 (Unitat documental ACVOC90-47-T2-5588). Arxius en Línia, Generalitat de Catalunya.
Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Batllia Reial de Terrassa. Procés 5504 (Unitat documental ACVOC90-47-T2-5504). Arxius en Línia, Generalitat de Catalunya.
Generalitat de Catalunya. Arxius en Línia. https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat


