La cruïlla històrica del Camí Romeu cap a Montserrat
Ubicat a tocar de l'actual C-58, al quilòmetre 35,5, l'Hostal de Palà és un d'aquells edificis que avui passen gairebé desapercebuts. Les reformes i ampliacions dels darrers segles n'han esborrat bona part de la fesomia original i costa imaginar que aquest habitatge particular va ser, durant molt de temps, una parada obligada per a pelegrins, comerciants, traginers i viatgers que travessaven Vacarisses entre el Vallès i el Baix Llobregat. Però els edificis també conserven memòria, encara que hagin canviat de pell, i l'Hostal de Palà continua ocupant exactament el mateix lloc estratègic que li va donar sentit fa més de dos-cents anys.
 |
| L'antic Hostal de Palà, construït al segle XVIII, ocupava una posició estratègica al costat del Camí Romeu i del gual de la riera de Marà, una de les principals cruïlles històriques de Vacarisses. La imatge correspont a la realitat actual de l'edifici. |
Per entendre aquest hostal cal imaginar la Catalunya del segle XVIII. Després de la Guerra de Successió, el país viu sota la Nova Planta borbònica i l'absolutisme monàrquic, però al mateix temps experimenta una etapa de creixement econòmic. La pagesia benestant —els anomenats pagesos grassos— amplia patrimonis, es consoliden grans explotacions agrícoles i els camins recuperen una intensa activitat comercial. En aquest context, un hostal situat en una cruïlla podia convertir-se en un negoci tan valuós com una bona masia.
Una cruïlla de camins molt més antiga que l'hostal
La importància del lloc no neix amb l'hostal. Molt abans ja era un dels punts de comunicació més destacats del terme de Vacarisses. Aquí es trobaven dos grans eixos històrics de circulació. D'una banda passava el camí vell d'Olesa a Manresa, un itinerari molt antic que probablement aprofitava el traçat d'un camí d'origen romà que seguia la vall del Llobregat. De l'altra hi arribava el Camí Romeu, el camí tradicional que conduïa els pelegrins des de Barcelona fins al monestir de Montserrat, documentat des de l'edat mitjana i que alguns historiadors consideren d'origen encara més antic, possiblement ibèric o romà.
A aquesta cruïlla també hi conflueixen altres camins secundaris: el que baixava cap a Monistrol de Montserrat, el que anava en direcció al Cairat i Esparreguera passant pel coll de les Bruixes i diversos camins rurals que comunicaven els masos del sector occidental de Vacarisses. No és casualitat que aquest indret es convertís en un punt de descans i d'intercanvi.
 |
| En aquest punt convergien el Camí Romeu, el camí vell d'Olesa a Manresa i altres camins que comunicaven Vacarisses amb Monistrol, Esparreguera i el Cairat. |
El gual que decidia el ritme del viatge
Abans dels ponts moderns, travessar la riera de Marà —també coneguda com a riera del Palà— només era possible gràcies a un gual natural format sobre la roca. Quan la riera baixava amb poca aigua, persones, animals i carros la creuaven sense dificultat. Però després de les pluges el pas quedava interromput i els viatgers havien d'esperar hores o fins i tot dies que el cabal disminuís.
La tradició oral conservada al poble recorda encara una escena ben curiosa: quan la riera venia plena, algunes dones que es dirigien cap a Monistrol eren ajudades a travessar el gual carregades a l'esquena d'un home. És un petit detall que humanitza aquest espai i ens parla de la quotidianitat dels antics camins molt millor que qualsevol document.
Un hostal modest però imprescindible
Arquitectònicament, l'Hostal de Palà mai no va ser un edifici monumental. Si el comparem amb l'Hostal de la Creu o amb l'Hostal de Torrella, era força més petit i senzill. Tot i això, la seva funció el convertia en un lloc imprescindible.
Aquí hi feien parada els comerciants que transportaven mercaderies entre Manresa, Olesa i Martorell, els traginers amb animals de càrrega, els pelegrins que pujaven a Montserrat i tots aquells que necessitaven menjar, descansar o esperar que fos possible continuar el camí. L'hostal disposava també d'espais per als animals, i encara avui es conserva un petit cobert que havia fet funcions d'estable, tot i que l'interior de l'edifici ha estat completament remodelat.
A finals del segle XX fins i tot hi va funcionar un restaurant, una curiosa continuïtat de la seva antiga vocació d'acollida.
El mas Palà: una història que comença mil anys abans
L'hostal no es pot explicar sense el mas Palà, situat a pocs metres. De fet, tots dos edificis van mantenir vincles familiars i patrimonials durant segles.
La història del mas és extraordinàriament antiga. Inicialment era conegut com a mas Riera i apareix documentat ja l'any 945 (o 947), quan una dona anomenada Placídia va donar aquest alou al monestir de Santa Cecília de Montserrat amb el consentiment del comte Borrell de Barcelona. Pocs anys després, el mateix comte ampliaria les possessions del monestir en aquest sector de Vacarisses, i durant el segle XI diverses sentències judicials confirmaren que aquestes terres pertanyien a Santa Cecília després d'una llarga disputa.
 |
| El mas Palà, documentat des del segle X com a mas Riera, és una de les explotacions agrícoles més antigues i importants de Vacarisses i mantingué estrets vincles patrimonials amb l'hostal. |
Durant segles el mas apareix als documents amb diferents noms: mas Riera, mas Riaria, mas Bayona o mas Riera Bayona, fins que al segle XVII el cognom Palà acabarà identificant definitivament la propietat i, amb el temps, tot el territori que l'envolta. L'actual urbanització del Palà encara conserva aquest nom com a herència d'aquella nissaga.
La carnisseria del camí Romeu: un privilegi senyorial
Hi ha un document especialment revelador. L'any 1485, el senyor de Vacarisses va concedir al propietari del mas Palà una llicència per construir una carnisseria al costat del camí ral o Camí Romeu. Era un privilegi important, perquè permetia vendre carn als viatgers que transitaven per aquella cruïlla. Aquesta petita carnisseria encara continuava en funcionament a finals del segle XVIII i constituïa un complement perfecte a l'activitat de l'hostal.
Això ens permet imaginar un espai molt més viu del que avui percebem: hostal, carnisseria, gual, camins, masia i terres agrícoles formaven una mateixa unitat econòmica.
Els Palà, una de les grans nissagues pageses de Vacarisses
Els documents dels segles XVII i XVIII mostren l'ascens econòmic de la família Palà. A través d'herències i matrimonis van acumular diverses propietats i explotacions agrícoles del terme. El capbreu de 1724 descriu el mas Palà com una de les heretats més grans de Vacarisses, amb prop de 500 jornals de terra, i amb afrontacions que arribaven fins als masos Castellet i Tovella.
Els Palà són un bon exemple d'aquella pagesia benestant catalana que durant el segle XVIII esdevé motor de l'economia rural. Eren propietaris de terres, explotaven recursos vinculats al camí i mantenien drets sobre edificacions com la caseta o carnisseria del Palà.
El Bovet, el veí inseparable del Palà
Si el mas Palà explica el control dels camins, el Bovet explica l'expansió patrimonial de la família. Les dues masies comparteixen una història estretament lligada.
L'any 1711, Josep Palà, propietari també del mas Palà, va comprar el Bovet al monestir de Montserrat. Encara que aquella propietat retornaria poc després al monestir i acabaria passant a la família Viladoms, aquest episodi mostra la capacitat econòmica dels Palà i la relació directa entre els dos masos.
 |
| El Bovet i el mas Palà compartiren una estreta relació patrimonial durant el segle XVIII, quan Josep Palà adquirí aquesta propietat al monestir de Montserrat. |
Segles més tard, durant la dècada de 1960, Miquel Segarra va adquirir primer el Bovet i després el mas Palà. Les reformes que va impulsar a totes dues masies presenten nombroses semblances: galeries de maó vist, baranes d'obra calada i diversos annexos residencials que encara avui permeten identificar una mateixa manera d'intervenir arquitectònicament sobre les dues cases.
L'hostal que va perdre la seva aparença però no la seva història
L'edifici actual conserva ben pocs elements visibles del vell hostal. Les obertures són modernes, els espais interiors han estat transformats i només el volum general i alguns murs podrien correspondre a la construcció original del segle XVIII. Aquesta transformació fa que moltes persones hi passin pel davant sense saber què havia estat.
 |
| A l' ortofoto de 1946 apareix nom i ubicaió de l'hostal del Palà |
Però el patrimoni no sempre és una qüestió de pedres espectaculars. De vegades és el lloc qui conserva la memòria. L'Hostal de Palà continua ocupant la mateixa cruïlla que durant segles va unir el Vallès amb Montserrat, el Bages i el Baix Llobregat. Va veure passar pelegrins, mercaders, pagesos, soldats i viatgers molt abans que existís la carretera actual. I encara avui, amagat darrere les reformes modernes, continua explicant un dels episodis més importants de la xarxa històrica de camins de Vacarisses.
També et pot interessar:
El Bovet de Vacarisses: història d’un mas entre llegendes, monedes falses i transformacions
El Palà de Vacarisses i la memòria del territori
Sant Jaume de Vallhonesta: història de l’antic hostal del camí ral
Si vols continuar explorant...
Rastres de l’antic camí ral entre Vacarisses i Olesa
Bibliografia i fonts
Flotats, A., & Valls, J. (2002). Vacarisses, història d'un poble mil·lenari. Ajuntament de Vacarisses.
Diputació de Barcelona. Hostal de Palà. Inventari del Patrimoni Cultural de la Xarxa de Patrimoni Cultural.
Diputació de Barcelona. El Palà. Inventari del Patrimoni Cultural de la Xarxa de Patrimoni Cultural.
Diputació de Barcelona. Gual de l'Hostal de Palà. Inventari del Patrimoni Cultural de la Xarxa de Patrimoni Cultural.
Diputació de Barcelona. Camí Romeu. Inventari del Patrimoni Cultural de la Xarxa de Patrimoni Cultural.
Diputació de Barcelona. El Bovet. Inventari del Patrimoni Cultural de la Xarxa de Patrimoni Cultural.
Ajuntament de Vacarisses. Història de Vacarisses.
Gràcies. Molt interessant.
ResponderEliminarUn plaer Francina.
Eliminar