Què ens expliquen els arxius de Vacarisses
Hi ha qui pensa que la història només s'amaga entre les pedres d'un castell o les parets d'una antiga masia. Però sovint, les històries més fascinants es troben en un lloc molt més discret: els arxius.
 |
| Dovell clau a Les Arrels |
A primera vista, un pergamí, un procés judicial o un llibre de registres poden semblar només un conjunt de fulls vells, escrits amb una lletra difícil de llegir. Però, quan els observem amb calma, descobrim que cada document conserva un petit fragment de vida. Darrere de cada nom hi ha una persona. Darrere de cada signatura, una decisió. Darrere de cada plet, una història que algú va considerar prou important perquè quedés escrita.
Confesso que cada vegada que hi faig una cerca sento una barreja de curiositat i emoció. No sé mai què trobaré. De vegades apareix el nom d'un mas que coneixem només per la tradició oral. Altres vegades és una família que torna a emergir després de segles de silenci. I, de tant en tant, apareix aquell document inesperat que obre una nova línia d'investigació.
La història no sempre avança a través de grans descobertes. Sovint ho fa gràcies a petites peces que, unides, formen un mosaic molt més ampli. Un testament ens ajuda a reconstruir una família. Un capbreu ens explica com s'organitzava el territori. Un procés judicial ens parla dels conflictes quotidians. I un simple topònim ens recorda un mas que avui ja no existeix.
"Els arxius no conserven només documents; conserven les veus de persones que, sense saber-ho, encara avui ens continuen explicant qui eren."
El document testimoniat ens trasllada a un episodi tràgic protagonitzat per persones ben reals, amb noms, famílies i sentiments. La víctima era Pere Cardús, de Vacarisses.
Segons el procés, Pere Cardús va ser atacat per Jacob Carupell, de Sant Pere, Antoni Just, de Terrassa, i Jaume Criach. Els agressors el van esperar, el van colpejar amb bastons i llances i el van precipitar per una riba fins a un torrent, prop d'Ullastrell. Lluny d'acabar allà, l'agressió va continuar fins a causar-li la mort.
Però el més sorprenent arriba amb el testimoni de Jacob Carupell.
 |
Fisc d'Ullastrell, contra Jacob Carupell de la parròquia de Sant Pere de Terrassa, Jacob Criach de Castellterçol i Antoni Just de la nostra, de l'assassinat perpetrat en la persona de Pere Cardús de Vacarisses.
|
Segons la seva declaració, l'atac no va ser fruit d'una discussió ni d'un esclat de violència improvisat. Hauria estat una emboscada preparada amb antelació. El motiu, sempre segons aquesta versió dels fets, era que Pere Cardús havia agredit sexualment la seva germana, Elionor Carupell.
Llegir aquestes línies impressiona. De sobte, la història deixa de ser una successió de dates i noms. Davant nostre apareixen persones que estimaven, que patien, que buscaven justícia o venjança i que prenien decisions amb conseqüències irreversibles.
Naturalment, cal ser prudents. Un procés judicial no és un relat objectiu dels fets. És la suma de declaracions, acusacions i testimonis, cadascun condicionat pels interessos de qui parla. Com a historiadora, no puc donar per certa qualsevol afirmació només perquè aparegui escrita en un document. El meu deure és llegir-lo amb esperit crític i entendre'l dins del seu context.
I és precisament això el que fa tan valuós aquest procés. Més enllà de l'assassinat, ens ofereix una finestra excepcional per entendre la violència, l'honor, la justícia i les relacions personals a la Catalunya de finals de l'edat mitjana.
Link: Procés judicial Pere Cardús... en breu
Fonts
Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Batllia Reial de Terrassa. Procés 5588 (Unitat documental ACVOC90-47-T2-5588). Arxius en Línia, Generalitat de Catalunya.
Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Batllia Reial de Terrassa. Procés 5504 (Unitat documental ACVOC90-47-T2-5504). Arxius en Línia, Generalitat de Catalunya.
Generalitat de Catalunya. Arxius en Línia. https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat