Cul de la Portadora de Vacarisses: història paisatge i jaciment ibèric

Un cim privilegiat sobre el Llobregat, entre Vacarisses, Montserrat i la Serra de l’Obac, que conserva les traces d’un passat molt més antic del que sembla.

 

Quan arribem al Cul de la Portadora, el primer que ens sorprèn probablement no és el que hi ha sota els nostres peus, sinó el que s’obre davant dels nostres ulls. Des d’aquest cim, situat a l’extrem sud-oest del terme de Vacarisses, la muntanya de Montserrat apareix gairebé com una presència constant, mentre que el riu Llobregat s’obre pas pel territori i el paisatge s’estén en direcció al pla de Bages.

El Cul de la Portadora és un dels turons més singulars d’aquest sector del territori i, alhora, un espai on paisatge i història es troben d’una manera especialment significativa. El cim, que fa de partió entre els termes de Vacarisses, Monistrol de Montserrat i Esparreguera, presenta una plataforma gairebé plana i allargada, envoltada en bona part per vessants abruptes. Precisament aquesta configuració, juntament amb la seva posició elevada, li proporciona unes condicions excepcionals per observar i controlar una extensa part del territori.

 

El Cul de la Portadora, un dels cims més singulars de la serra de Vacarisses, amb Montserrat com a teló de fons.

Des del Cul de la Portadora, la muntanya de Montserrat domina l’horitzó i recorda la privilegiada situació d’aquest cim sobre el territori.

Però aquest paisatge que avui contemplem amb ulls excursionistes ja havia estat observat, recorregut i utilitzat molt abans que existissin els camins actuals. Al cim es localitza un jaciment arqueològic d’època ibèrica, datat aproximadament entre els segles III i II aC. Les prospeccions hi han localitzat diversos fragments de ceràmica ibèrica, àmfores, un kàlatos i altres materials que permeten situar cronològicament l’ocupació en aquest període.

Avui, però, gairebé no queda res visible d’aquell assentament. L’erosió ha afectat considerablement el jaciment i la mateixa fitxa patrimonial el descriu com a molt arrasat. No hi són visibles estructures que permetin imaginar fàcilment com devia ser l’espai fa més de dos mil anys, i és precisament aquesta absència la que pot fer que el visitant passi pel cim sense sospitar que està caminant sobre un antic espai d’ocupació humana.

El camí d’ascens al Cul de la Portadora travessa un paisatge de carena des d’on s’obren àmplies panoràmiques sobre les muntanyes de l’entorn.

Tot i aquesta manca de restes visibles, la situació del jaciment resulta especialment reveladora. El Cul de la Portadora domina visualment el pas del Llobregat, que en aquest sector s’endinsa cap al congost del Cairat, i permet una àmplia panoràmica que arriba fins al pla de Bages. Per aquest motiu, diversos investigadors han plantejat la possibilitat que l’indret hagués funcionat com un petit punt de guaita i control del territori, tot i que aquesta interpretació s’ha de mantenir com una hipòtesi, ja que no es conserven actualment les estructures que permetrien confirmar-la.

I és aquí on el paisatge adquireix una nova dimensió. El que nosaltres veiem com una panoràmica magnífica probablement també tenia un valor pràctic per a les comunitats que ocupaven aquest territori fa més de dos mil anys. Des d’aquest punt elevat es podien controlar passos, valls i vies naturals de comunicació, especialment l’entorn del Llobregat. No és casual, per tant, que la documentació arqueològica hagi relacionat aquest jaciment amb el control d’algunes de les rutes que travessaven aquest sector.

La relació amb els antics camins és especialment interessant perquè aquest territori ha estat un espai de pas durant molts segles. La documentació patrimonial assenyala que, com a mínim en època romana, una via que comunicava el pla de Bages amb Barcelona a través de Martorell passava per l’entorn de l’actual masia del Palà. No podem afirmar amb certesa quin era exactament el seu recorregut posterior, ja que es plantegen diferents possibilitats, però la situació del Cul de la Portadora reforça la importància estratègica d’aquest sector.

Molt més a prop de nosaltres en el temps, el paisatge conserva també altres testimonis d’aquesta funció de pas. A la carena trobem l’Hostal de la Creu, documentat com un edifici d’origen medieval situat al costat de l’antic camí romeu, relacionat amb el camí construït en temps de Pere el Cerimoniós. El topònim mateix recorda la presència d’una antiga creu de terme.

Així, quan avui pugem al Cul de la Portadora, podem estar recorrent un paisatge que ha estat travessat i observat durant molt més temps del que ens pot suggerir la seva aparença actual. El jaciment ibèric, les antigues rutes, el camí romeu i el paisatge del Llobregat formen diferents capes d’una mateixa història.

Petit armari metàl·lic situat al cim, un dels elements que formen part actualment de l’espai. 

 

 

Petit santuari dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, situat en aquest indret privilegiat de la serra.

 

Potser aquesta és una de les coses més interessants d’aquest cim: no cal trobar grans murs ni edificis monumentals per entendre que ens trobem davant d’un lloc carregat de memòria. La història aquí és més discreta. Es troba en uns fragments de ceràmica escampats pel terra, en una plataforma elevada, en un antic camí que encara podem seguir i en una panoràmica que, després de més de dos mil anys, continua essent pràcticament la mateixa.

I mentre contemplem Montserrat des del cim, és inevitable pensar que altres persones van mirar aquest mateix paisatge molt abans que nosaltres, amb altres necessitats, altres camins i altres noms per a les muntanyes que tenien davant. El paisatge ha canviat, però el lloc continua parlant.

 

També et pot interessar: 

Rastres de l’antic camí ral entre Vacarisses i Olesa

L'Hostal de la Creu: l'últim refugi dels romeus abans de Montserrat

 Si vols seguir exploranto...

Un camí de pedra sota Montserrat

El Bovet de Vacarisses: història d’un mas entre llegendes, monedes falses i transformacions

 

 

Ajuntament de Vacarisses. La Serra de Vacarisses: Geografia, història i paisatge. 

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Toponímia de les muntanyes del Vallès: El Cul de la Portadora. Recuperat de

González, R. Excursionisme i natura al Vallès Occidental. Editorial Muntanya. 

Solé, J. Rutes d'excursió per la Serra de Vacarisses. Publicacions de la Diputació de Barcelona.Martínez, P. (Any). La geografia i els camins històrics del Vallès. Edicions del Patrimoni Local.

Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Sanz Pérez David, Suades Marigo  Jordi. Ed. El Farell.

Pàgina DIBA Barcelona. Patrimoni cultural. 

Centre Muntanyenc i de Recerca d'Olesa 

Blog personal de Runningsupermamis. (Escrit que vaig fer 17 de gener de 2017)  

 

📍 Veure la Serra del Cul de la Portadora a Google Maps