El Collaret verd viatger de la cova dels Lladres de Vacarisses

El Collaret verd viatger de la cova dels Lladres de Vacarisses

Cova dels Lladres - Vacarisses

Hi ha objectes que, sense saber exactament per què, ens atrapen.

A mi em passa amb aquest petit collaret de la Cova dels Lladres de Vacarisses. No sé si és pel seu color verd, per la delicadesa de les seves formes o, potser, perquè conec el lloc on va aparèixer. Hi ha alguna cosa en aquesta peça que em resulta especialment atractiva, una mena de fascinació difícil d’explicar.

I potser és precisament això el que més m’interessa.

Perquè, quan sabem que aquestes petites denes de variscita tenen milers d’anys, que probablement van arribar fins a Vacarisses des de les mines prehistòriques de Gavà i que formaven part d’un aixovar funerari, deixen de ser simplement un collaret.

Comencem a preguntar-nos qui el va portar, d’on venia, qui el va fabricar, per què era important i què devia significar per a la persona que el va portar amb ella fins a la mort.

I és aquí on una peça tan petita com aquesta comença a explicar-nos una història molt més gran.

Perquè, en realitat, què estem veient quan contemplem aquest collaret?

A primera vista, unes petites denes de pedra verda. Però si ens hi aturem una mica més, l’objecte comença a adquirir una dimensió molt diferent: és una peça d’ornamentació personal elaborada durant el Neolític penínsular, probablement amb variscita procedent de les mines prehistòriques de Gavà, que va acabar arribant fins a Vacarisses i que, milers d’anys després, va ser recuperada en el context funerari de la Cova dels Lladres.

De sobte, aquell petit conjunt de pedres verdes ja no sembla tan senzill.

 

Un collaret que va viatjar

La història d’aquest collaret comença, probablement, molt lluny del lloc on finalment va ser descobert.

La variscita és un mineral de tonalitats verdes que va tenir una presència destacada en diversos contextos neolítics de la Península Ibèrica, i les mines prehistòriques de Gavà, especialment el complex miner de Can Tintorer, constitueixen un dels principals centres coneguts d’extracció i treball d’aquest material durant la Prehistòria.

Això significa que aquestes petites denes, abans d’arribar a la Cova dels Lladres, van haver de recórrer un camí que avui només podem imaginar.

Van sortir del seu lloc d’extracció, van passar per mans que les van seleccionar i treballar i, d’una manera que encara no podem reconstruir amb exactitud, van acabar formant part d’un objecte que va arribar fins a Vacarisses.

Per això m’agrada pensar en ell com en un collaret viatger.

No perquè sapiguem quin recorregut va fer, sinó perquè la seva pròpia existència ens parla de moviment, de contacte i d’intercanvi entre comunitats que, lluny de viure completament aïllades, mantenien relacions que permetien que determinats materials recorreguessin distàncies considerables.

I aquesta és, potser, una de les qüestions més interessants que ens planteja la peça.

Molt més que ornamentació

Els seus descobridors, membres del Centre Muntanyenc i de Recerca d’Olesa, van localitzar a la Cova dels Lladres un conjunt d’elements que formaven part de l’aixovar funerari, entre els quals hi havia aquest collaret.

El context de la troballa és fonamental, perquè un objecte arqueològic no es pot entendre només per la seva forma o pel material amb què està fabricat; el lloc on apareix, la seva relació amb altres objectes i, sobretot, la seva vinculació amb un enterrament poden aportar-nos una informació que l’objecte, considerat de manera aïllada, mai no podria oferir.

En aquest cas, sabem que el collaret va formar part d’un context funerari, però desconeixem moltes de les circumstàncies que envoltaven aquella persona.

No sabem qui el va portar durant la seva vida, quantes vegades se’l va posar, si tenia un significat especial per a ella o si el seu valor era principalment ornamental, social o simbòlic. Tampoc podem saber si va ser dipositat expressament amb el difunt o si formava part dels objectes que l’acompanyaven habitualment.

I, tanmateix, aquestes preguntes sense resposta són també una part essencial de la història.

 

 

 

La feina que no veiem

Formalment, estem davant d’un collar format per denes de variscita de diferents mides, amb una longitud suficient per permetre diverses voltes i, probablement, diferents formes de portar-lo.

El seu aspecte delicat, però, pot resultar enganyós.

Per arribar a convertir una pedra extreta d’una mina en una petita peça d’ornamentació calia desenvolupar tot un procés de treball que començava amb la selecció del material i continuava amb la talla, el poliment i la perforació de les denes.

Cada una d’aquestes petites peces és, per tant, el resultat d’un coneixement tècnic concret i d’una inversió de temps que avui ens costa imaginar.

Alguns estudis han estimat que l’elaboració d’una sola dena podia requerir una quantitat considerable de temps de treball, fet que ens permet intuir l’existència de persones amb una certa especialització en aquestes tasques i, probablement, d’una organització del treball molt més complexa del que sovint imaginem quan pensem en les primeres comunitats neolítiques.

Aquesta és una de les coses que més m’interessen d’aquest collaret: la feina que no veiem.

Quan contemplem les petites peces verdes, no veiem les hores de treball que hi ha darrere seu, ni les mans que les van transformar, ni els coneixements que es van haver de transmetre perquè aquella tècnica pogués existir.

Veiem el resultat final.

Però l’arqueologia ens permet intentar reconstruir tot allò que hi havia abans.

 

El Neolític: una societat en transformació

El terme Neolític, literalment relacionat amb la idea de «pedra nova», ens serveix per identificar un període en què les comunitats humanes experimentaren transformacions profundes en les seves formes de vida.

L’agricultura i la ramaderia, la sedentarització, la producció ceràmica, la diversificació de les eines i les noves formes d’organització social formen part d’un procés llarg i complex que, a la Península Ibèrica, es desenvoluparà a partir del VI mil·lenni aC.

Però parlar del Neolític només com el moment en què apareixen l’agricultura o la ceràmica seria reduir molt la complexitat d’aquest procés.

També canvien les relacions entre les persones, la manera d’ocupar i entendre el territori, les formes de producció i d’intercanvi i, molt especialment, les pràctiques relacionades amb la mort.

Els enterraments i els aixovars funeraris ens mostren que determinats objectes podien acompanyar les persones després de la seva mort, cosa que ens permet plantejar-nos fins a quin punt aquests objectes formaven part de la seva identitat, del seu estatus o de les creences de la comunitat.

I és aquí on aquest petit collaret torna a cobrar protagonisme.

 

Unes petites pedres que connectaven territoris

La possible procedència de la variscita de Gavà ens parla d’una realitat especialment interessant: les comunitats neolítiques no vivien completament desconnectades les unes de les altres.

Existien xarxes d’intercanvi que permetien la circulació de materials i objectes, però probablement també de coneixements, tècniques, idees i formes d’expressió simbòlica.

Aquest collaret és, en aquest sentit, una petita evidència material d’un món molt més connectat del que podríem imaginar.

Entre Gavà i Vacarisses hi havia una distància física que algú va haver de recórrer, però també hi havia una distància cultural que aquests objectes contribuïen a reduir.

La pedra circulava, però amb ella també circulava el coneixement necessari per transformar-la, el valor que se li atribuïa i, possiblement, el significat que adquiria dins de les comunitats que la utilitzaven.

Per això em costa pensar en aquesta peça simplement com en un collaret.

És també el testimoni d’una xarxa de relacions humanes que va existir fa milers d’anys i de la qual avui només ens han arribat petites traces.

 

Una petita peça, una gran història

El collaret verd de la Cova dels Lladres ens parla de moltes coses alhora: de les primeres comunitats productores, de les tècniques de treball de la pedra, de les xarxes d’intercanvi, de l’ornamentació personal i de les pràctiques funeràries del Neolític.

Però també ens parla de persones. De persones que van extreure una pedra, que la van treballar amb paciència, que la van transportar, que la van convertir en un objecte valuós i que, finalment, la van deixar en un espai funerari que ha permès que arribi fins a nosaltres.

Fa uns 6.000 anys, algú va portar aquest collaret.

Avui, mil·lennis després, nosaltres el podem contemplar.

Entre una cosa i l’altra hi ha tot un món que encara intentem comprendre.

I potser aquesta és una de les raons per les quals m’agrada tant aquesta petita peça: perquè ens recorda que la història no sempre apareix davant nostre en forma de grans monuments o de grans descobriments.

De vegades, la història es conserva en unes petites pedres verdes.

I només cal aturar-se davant d’elles i començar a preguntar.

Quina història ens poden explicar?

 

 

També et pot interessar: 

Las golondrinas de Tartessos, cuando el sur aprendió a "escribir" antes que el mundo.

Las golondrinas de Tartessos siguen volando

 

 Si vols continuar explorant...

Els Jaciments ibèrics de Vacarisses

L'inèdit petròglif de Castellbell i el Vilar

 

Referències bibliogràfiques

Borrell, F., & Bosch, J. (2012). Las minas de variscita de Gavà (Barcelona) y las redes de circulación en el Neolítico. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà, 5, 315–322.

Bosch, J., Ribé, G., Oliva, M., & Clop, X. (2012). La exposición Xarxes. Els primers intercanvis fa 6.000 anys. Un punto de partida para una síntesis en el Neolítico catalán.

Centre Muntanyenc i de Recerca Olesà. (1996, juny). La Cova dels Lladres. Butlletí CMRO, (60).

Edat Mitjana Vacarisses.  Cova dels Lladres.

Menéndez, M., Mas, M., & Mingo, A. (2018). El arte en la Prehistoria. UNED.

Museu de Gavà.  Collar de variscita.

Museus Municipals de Gavà.  Coincidències insòlites. El collaret viatger.

Noain Maura, M. J.  Las cuentas de collar en variscita de las minas prehistóricas de Gavà (Can Tintorer). Bases para un estudio experimental. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología.

Revista del CSIC. Minería neolítica en Gavà.

Revista del Museu de Gavà, 5. (2012). Las minas de variscita de Gavà (Barcelona) y las redes de circulación en el Neolítico.