Balma del Quarto de Reixa o de la Manta: història d’un refugi de Mura

La Balma del Quarto de Reixa: un refugi entre la roca i la memòria

Hi ha indrets de la muntanya que, quan hi arribes, no semblen tenir gaire cosa a explicar i, tanmateix, si t'hi atures una estona i observes amb calma la roca, les parets, la vegetació que ha anat ocupant els espais i aquella manera tan particular que té el paisatge de conservar les petjades de les persones que l'han habitat o recorregut, t'adones que potser el que tens davant no és simplement una cavitat entre les roques, sinó un petit fragment d'una història molt més gran. 

La Balma del Quarto de Reixa és un d'aquests llocs. Es troba al terme de Mura, a la zona de l'Espluga, sota la vall de Tanca i després de la Balma de l'Espluga, en un sector de la muntanya on la roca conglomerada ha creat al llarg del temps nombrosos espais naturals que les persones han sabut aprofitar com a refugi, aixopluc o lloc de pas. La seva situació, amagada entre la carena, fa que no sigui un d'aquells elements del patrimoni que es descobreixen de seguida, però precisament aquesta discreció forma part del seu encant: per arribar-hi cal buscar-la i, quan finalment apareix, la balma sembla formar part de la mateixa muntanya, com si les parets de pedra seca que en tanquen una part haguessin estat construïdes no per separar l'home de la natura, sinó per adaptar aquell racó de roca a les necessitats de qui, en algun moment, hi va trobar refugi. 

La Diputació de Barcelona la té inventariada com a element del patrimoni cultural de Mura, amb el número de fitxa 08139-199, i la descriu com una balma obrada amb dues parets de pedra seca que tanquen parcialment l'obertura i formen un accés frontal.

 

Interior de la Balma del Quarto de Reixa, aixopluc entre la roca i el bosc de la Serra de l’Obac, al terme de Mura.

 

 

És precisament aquesta combinació entre la natura i l'obra humana la que fa interessant la Balma del Quarto de Reixa, perquè la roca per si sola ja hauria pogut oferir un cert aixopluc, però algú, en algun moment, va decidir modificar aquell espai i convertir-lo en un lloc una mica més protegit i aprofitable. 

Les parets que encara avui es poden veure, tot i trobar-se fragmentades i en un estat de conservació regular, són la prova més visible d'aquesta intervenció, però també són, al mateix temps, el límit del que podem afirmar amb seguretat. La documentació patrimonial existent no permet determinar quan es van construir exactament ni quina va ser la seva funció inicial, i encara que la fitxa del patrimoni situa l'element en època medieval i apunta, amb un interrogant, al segle XIV, aquesta datació no s'ha d'entendre com una certesa històrica, sinó com una proposta que no disposa de prou evidències per convertir-se en una data segura. 

Aquesta prudència és important, perquè les balmes de Mura formen part d'una tradició d'ocupació humana molt antiga i sabem que moltes cavitats de la zona van ser aprofitades com a espais d'aixopluc, però això no significa que puguem atribuir automàticament aquest mateix ús, ni una determinada cronologia, a cada una de les balmes que trobem escampades per la munyanya.

  

 

Els Castellots de la Tanca, a la carena de l’Espluga, un dels paisatges de roca i bosc propers a la Balma del Quarto de Reixa.

I és aquí on la Balma del Quarto de Reixa comença a resultar especialment suggeridora, perquè el que tenim és un espai clarament transformat per l'home, però sense una documentació que ens permeti reconstruir amb exactitud la seva història. 

 

Sabem que hi ha les parets de pedra seca, sabem on es troba la balma i sabem que forma part d'un paisatge en què aquest tipus d'aprofitament de les cavitats ha estat habitual durant segles, però no sabem amb certesa qui les va aixecar, en quin moment ni exactament per a què. 

 

La mateixa fitxa del Mapa de Patrimoni Cultural assenyala que no existeixen documents ni vestigis suficients per saber si el tancament és antic o si podria estar relacionat amb una disposició de l'any 1850, quan, segons la tradició historiogràfica recollida per Antoni Ferrando i Roig, es van ordenar tapiar coves i abrics naturals per impedir que fossin utilitzats com a refugi per malfactors. És una possibilitat que ajuda a entendre un context històric concret, però no podem afirmar-ho categòricament.

 

La història de la Balma del Quarto de Reixa també es pot seguir a través dels noms que ha anat rebent, perquè en aquest cas els topònims no només descriuen un indret, sinó que expliquen una part de la seva història més recent. En un mapa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la balma apareix referenciada com a Cova del Tinet, però aquest nom no s'ha conservat per a aquest indret, sinó que avui s'identifica, del Tinet, com a sobrenom de la Cova del Racó Gran de Matarrodona. 

L'explicació cal buscar-la entre les dècades de 1920 i 1940, quan un grup d'amants de la natura, encapçalat per Valentí Rossinyol, conegut com a Tinet, va descobrir aquest racó de la Serra de l'Obac i el va convertir en un lloc habitual d'estada durant els dies festius i les vacances. Van condicionar la balma com a refugi i li van donar el nom de Quarto de Reixa, una expressió tradicional que feia referència a l'estança situada prop de la porta d'entrada d'una casa, un espai que feia de transició entre l'interior i l'exterior i que podia tenir diferents usos. 

Aquell grup també va intervenir en altres indrets propers, entre els quals la Font de la Pola, però amb els anys el Quarto de Reixa es va anar fent conegut entre els excursionistes que recorrien la zona i, finalment, els actes vandàlics van acabar afectant aquell refugi que havien fet seu. 

Davant d'aquesta situació, en Tinet va buscar un altre lloc on continuar aquella particular manera de viure la muntanya i va traslladar la seva «segona residència» a la Cova del Racó Gran de Matarrodona, on va tornar a fer una intervenció semblant. És així com el nom de la Cova del Tinet va quedar vinculat a aquella nova cova, i no a aquesta primera, mentre que el refugi anterior va conservar el nom de Quarto de Reixa i, amb el temps, també altres noms populars com Balma de la Manta o l'Hotelet de la Pola.

Més que parlar, doncs, d'un únic nom originari, el que trobem és una història de noms que han anat canviant amb les persones i amb els usos del lloc: una antiga referència cartogràfica, un refugi convertit en espai de trobada, la memòria d'en Tinet i, finalment, una nova cova que va acabar portant el seu sobrenom. La muntanya conserva així no només les pedres i les parets de la balma, sinó també les petjades de les persones que la van viure i que, sense imaginar-ho, van deixar escrita una part de la seva història en els noms amb què encara avui la recordem.

 

 

 

Exterior de la Balma del Quarto de Reixa, també coneguda com la Balma de la Manta, integrada en el paisatge rocós de Mura.

 

 

 

També et pot interessar: 

La Font de la Pola i la seva balma: història d’un racó de Sant Llorenç del Munt

La Balma de l'Endaló (o de l'Andaló): refugi de pedra entre història memòria i paisatge

 

 Si vols seguir exploranto...

Camí Romeu - GR 96 - Etapa 3

Un camí de pedra sota Montserrat

El Bovet de Vacarisses: història d’un mas entre llegendes, monedes falses i transformacions

 

 

Fonts i bibliografia

Ballbé, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura.

Cortés Elía, M. del A. (2007). Balma del Quarto de Reixa. Mapa de Patrimoni Cultural de Mura. Diputació de Barcelona.

Ferrando i Roig, A. (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac: Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.

Trail Sant Llorenç. (2010). El Quarto de Reixa, “l'hotel” de la font de la Pola

 

 

 

Localització: Balma del Quarto de Reixa, zona de l'Espluga, Mura.