La sagrera de Vacarisses: memòria medieval al cor del poble
En el cor del nucli antic de Vacarisses s’hi conserva en el seu traçat, un espai que ens connecta directament amb l’organització social, econòmica i espiritual de l’edat mitjana: la sagrera. Aquest terme, poc conegut fora de l’àmbit històric, designava l’espai sagrat i protegit que envoltava les esglésies parroquials, i que va jugar un paper fonamental en la formació dels primers nuclis habitats estables al territori català.
Què era una sagrera?
El concepte de sagrera prové de les mesures establertes per l’Església carolíngia al segle IX per protegir la pagesia dels abusos feudals. Es tractava d’un espai de trenta passes (uns 30 metres) al voltant de les esglésies on quedava prohibit qualsevol acte de violència o saqueig. Aquest entorn segur afavorí la construcció de cases, magatzems (sobretot per guardar collites) i altres edificis relacionats amb la vida rural.
La sagrera, per tant, no era només un espai físic, sinó també un model de convivència basat en la protecció eclesiàstica i la col·laboració comunitària. Aquestes zones van esdevenir l’embrió de molts pobles i ciutats medievals, amb una configuració urbana que girava al voltant del temple.
La sagrera de Vacarisses: orígens i traçat
La sagrera de Vacarisses es va desenvolupar entorn de l’església de Sant Pere, documentada ja l’any 993, en un petit turó situat estratègicament prop del castell i del camí ral que comunicava Manresa amb Olesa i Terrassa. Aquesta ubicació va facilitar el creixement del nucli, que combinava les funcions religioses, defensives i agrícoles.
Les primeres referències escrites a la sagrera de Vacarisses daten de l’any 1396, tot i que probablement ja s’havia anat formant abans, com passa sovint amb aquest tipus d’espais. Amb el pas dels segles, especialment durant l’època moderna (segles XVII i XVIII), es van anar construint més habitatges, que consolidaren el teixit urbà que encara podem reconèixer avui.
Ortofoto. Actualitat
Patrimoni visible: el que queda de la sagrera
Avui dia, la trama urbana de l’antiga sagrera es pot rastrejar als carrers de l’Església, del Lladern, Major, del Pou (anterior, Alfons Sala) i a les places de l’Església i Major. Molts edificis han estat reformats o reconstruïts, però alguns conserven elements arquitectònics d’interès, com cal Ferrer Vell, cal Revitxol o cal Seró. Són testimonis d’una arquitectura rural tradicional, feta amb pedra i teula àrab, adaptada a la vida pagesa i al relleu del terreny.
A més, aquest nucli històric conserva una escala humana i una atmosfera de recolliment que permet imaginar com devia ser la vida en aquest entorn fa segles: el repic de les campanes, el pas dels carros, el treball agrícola i les festivitats religioses que marcaven el ritme del calendari.
En alguns casos, l’espai sagrat al voltant de l’església es marcava amb fites de pedra, creus gravades o altres elements físics visibles que indicaven els límits de protecció. Aquestes fites podien ser:
-
Creus esculpides en parets, roques o carreus.
-
Pedres verticals amb marques simbòliques.
-
Elements naturals reconeguts, com ara arbres o fonts, que es feien servir com a referents visibles.
Tot i això, poques d’aquestes marques han arribat fins als nostres dies, i sovint no han estat documentades ni protegides.
En el cas de Vacarisses, no es coneixen actualment fites visibles documentades de la sagrera, però el traçat del nucli antic —com els carrers Major i de l’Església— podria correspondre al perímetre sagrat tradicional. És possible que alguna creu gravada o pedra singular encara existeixi integrada en alguna façana o cantonada. Caldria, però, una prospecció in situ i una revisió de la documentació històrica per confirmar-ho.
Importància patrimonial i educativa
L’espai de la sagrera de Vacarisses no és només un vestigi del passat: és un element viu de la memòria col·lectiva i un recurs valuós per entendre la formació dels pobles al nostre territori. Preservar-lo i fer-lo conèixer és una responsabilitat compartida entre institucions i ciutadania.
Per als més joves, pot esdevenir una porta d’entrada a la història viva, un punt d’inici per descobrir com es vivia, s’organitzava i es resistia en temps d’incertesa. Per als adults, és una manera de connectar amb les arrels del poble, valorar el patrimoni quotidià i repensar el nostre entorn amb més consciència.
Un espai per descobrir (i redescobrir)
Potser cal tornar a mirar aquests racons amb ulls nous. Una passejada pels carrers de la sagrera de Vacarisses no només ens ofereix bellesa i tranquil·litat, sinó també un viatge al passat que ens parla de comunitat, resistència i identitat.
Aquest blog vol contribuir, humilment, a posar en valor aquest llegat. Conèixer-lo és el primer pas per estimar-lo i, en definitiva, preservar-lo.
 |
| Jornades europees patrimoni, visita guiada 2018 |
Duran i Sanpere, A. (1960). La vida municipal a Catalunya durant l’edat mitjana. Barcelona: Editorial Aedos.
Pladevall, A. (1998). Els castells catalans (Vol. 1). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Serra i Vilaró, J. (1910). Vacarisses. Notes històriques i arqueològiques. Arxiu Històric Diocesà de Solsona.
Sobrequés i Callicó, J. (2002). Història de Catalunya. L’edat mitjana. Barcelona: Edicions 62.
Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. (2009). Història i patrimoni del camí ral: de Sant Boi a Manresa. Sant Feliu de Llobregat: CECBLL.
Enciclopèdia Catalana. (s.f.). Sagrera. En Gran Enciclopèdia Catalana.
