Camino de Santiago - Etapa de Sarria a Portomarín

 

Tot i que li he volgut mantenir el títol més comú, Camino de Santiago, i en Castellà, el meu propòsit és descriure per la meva pròpia memòria i record, així com compartir amb qui vulgui dedicar uns minuts a llegir, el que vol ser el total dels dos trams: Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago) i el camí fins a Finisterre. O el camí dit d'una altra manera, el Camí dels Estels.


El primer tram, de Sarria a Santiago, salva els darrers 115,5 km fins a l'apòtol. Tram que permet demanar la Compostel·la o certificació d'haver fet el camí. Així doncs, donat que només tenia una setmana, ja estava prou bé, per fer un pessic de sensacions.

Com que fer el camí obre un ventall d'opcions gairebé infinites, no vull reincidir en com o on, cadascú fa el seu, a la seva manera i, penso, és ben vàlid. El que vull és fer mostra d'aquells espais del camí, que les presses per caminar i caminar i el cansament, deixen en l'oblit. D'allò que m'agrada dir: el que no sap és com qui no veu. Doncs, si vols fer el Camí amb mi, anem a veure...
 

Etapa: Sarria - Barbadelo - Rente - Brea - Ferreiros - Vilacha - Portomarín

  • Distància fins a Portomarín 22,2 Km
  • Distància fins a Santiago: 115,6 Km 
  • Dificultat Mitjana-Alta
  • Duració estimada 5h 40min  (tot i que aquesta partida és molt relativa. En el nostre cas, portàvem una motxilla de 10 kg cadascuna, així doncs, el tram pot fer-se en una hora menys, si aneu més lliures de pes) 
____________________________________________

La sortida del municipi de Sarria deixa un regust agredolç. És punt de partida obligada d'aquells pelegrins i pelegrines que volen assolir els darrers 100 km, però és un poble crescut de comerços i negocis, un folre a l'estil anys '80, de la vella Sarria que sembla passar desapercebuda. No obstant això, el Camí, si saps mirar amb atenció encara mostra el seu record.

Donem partida a la Escaleira da Fonte o com ara li diuen, l'Escala Major, donat que desemboca al carrer homònim. Són unes boniques escales del s. XIX, que donen pas a la Vila antiga i al tradicional camí pelegrí, des de l'Arrabaldo (1). El nom anterior esdevé d'una font, la Fuente Ribera, que fins l 1920 donava abastiment d'aigües als vilatans.
 
Escala Major de Sarria
Coordenades 42°46'37.4"N 7°24'48.2"W

 
Seguim les passes que repeteixen els traçats que durant segles van fer molts pelegrins. Arribem fins a l'església de Santa Mariña una construcció neogòtica de finals del s. XIX, que substitueix una altra romànica del s.XII. Aquesta segona que es trobava en estat molt decadent i només es conserva un capitell, d'ubicació incerta (tot i que es pensa que està en possessió del rectorat). Un dels elements destacats d'aquesta església neo és el campanar, d'una alçada considerable i visible des de molts punts de la vila.
 
Església de Santa Mariña de Sarria
Coordenades 42°46'38.8"N 7°24'51.5"W		 


 
Continuem peu dret pel Carrer Major, un carrer que fins a la meitat de. s. XIX era el principal de tot el poble. Posteriorment, el creixement de la vila va desplaçar, progressivament, el protagonisme a altres espais.

Una curiositat és la importància del rei Alfons IX, rei de Lleó i Galícia. Aquesta figura es repeteix constantment, des d'un hotel, un alberg, un carrer, a l'escultura en versió peregrí. Un personatge molt recurrent a la vila, donat que va ser qui donar el reconeixement de vila real, com a Vilanova de Sarria, al s. XIII. Va ser un promotor del camí i donar mort, en 1230 a Sarria, fent pelegrinatge a Compostel·la.
 
 
Alfons IX de Lleó i Galícia


 
La joia de la corona, l'església de Sant Salvador. Edifici de transició entre el romànic i el gòtic, denominat gòtic primitiu pels més puristes, amb un curiós Pantocràtor al timpà. És una petita església, d'una única nau on destaquen les façanes de les portalades principal i nord.
 
De la principal, destacar l'arc lleugerament apuntat, aspecte inequívoc de la seva cronologia, de doble arquivoltes, que descansen en columnes. D'aquestes columnes els capitells mantenen la decoració tradicional zoomòfica i de vegetació. El campanar de cadireta és de datació posterior, concretament de 1860.
 
Església de Sant Salvador


De la façana i porta nord destaca l'escultura del Pantocràtor en actitud de benedicció, amb un posat molt arcaic, inclús divertit. Hi ha qui veu en aquesta figura, pels seus atributs a la figura de Melquisedec (2) o inclús al mateix rei David. Al seu costat, dreta i esquerra, vegetació esquemàtica, coronada per unes creus gregues. Les arquivoltes estan decorades amb dents de serra. Una decoració fitomòrfica o geomètrica, que sembla aparentar una banal decoració. No obstant això, hi ha estudiosos que defensen un significat simbòlic, propi del romànic. S'ha volgut interpretar com la força de purificació de l'aigua, els alts i baixos que esdevé del camí cap a l'espiritualitat de l'ànima. 
 
 
Església de Sant Salvador. Façana nord.


Surtin del carrer hi ha un edifici que crida l'atenció, per la seva arquitectura que recorda les estacions ferroviàries característiques de la primera meitat del s.XX. En aquest cas no és una estació, va ser la presó preventiva, com el seu propi rètol ens fa saber. Doncs, res més complicat. Aquest edifici va ser la presó entre els anys 1930 i 1950 de Sarria. Ara destinat a unes funcions més productives, és actualment el centre cultural de la vila.
 
Antiga prisió preventiva de Sarria

 
Seguidament trobem el mirador o, com li diuen, el miradoiro da cárcere. Tot i que el creuè és modern, les vistes són impressionants. 
 
Fitem amb la sortida del poble i, un dels darrers edificis que hem de mencionar és el monestir de la Magdalena.  Un dels edificis més representatius de la vila amb datació aproximada de l'any 1200.
Els monjos que habitava eren seguidors de l'orde de Sant Agustí, fins al s. XVI que esdevé independent.
L'església del monestir és de planta benil, d'una única nau amb capelles absidioles. Una tipologia constructiva vinguda d'Itàlia, que va ser introduïda pels franciscans i dominics, durant els s. XIV i XV. 
 
La façana actual del monestir, així com algunes de les seves dependències, i la façana denominada "Puerta de los Carros", daten del s. XVIII, d'estil barroc. L'arquitectura i en el successiu d'obres, el finançament prové de diferents mecenes, testaments o donacions d'hidalguies locals.
 
Monestir de la Magdalena.

 
I ara, la sorpresa final, el Ponte da Aspera. En sortir de Sarria direcció a Barbadelo passem pel que va ser en origen un pont medieval. Tot i que el que passem data del s. XVII, aquest es recolza sobre l'original. Un regal que ens fa la vila en dir-li adeu! Encara conserva els tres arcs d'època medieval que salven el pas pel riu Celeiro. Fou edificat amb pissara, amb excepció dels arcs que són fets amb silleria de granit.

Pont medieval da Aspera

L'Eva i jo, encara fem patxoca  
 
En breu més...
 
(1) Topònim d'ús gairebé exclusiu a Galicia. Sinòmi català, barris del Rabal o d'extramurs.
(2) Profeta en temps d'Abraham, abans dels Diluvi. Considerat el primer sacerdot-rei. Considerat rei de Salem (Jerusalem), rei de pau i de la justicia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Entradas (Atom)