Les Comelles - Vacarisses

Masia de les Comelles s.XIV - XIX

Coordenades: 41°36'32.4"N 1°53'07.6"E

Aquesta és una masia, per les seves dimensions, o com, modestament, diu el seu propietari:  - una"casa pagès", això de mas és un invent modern. L'escoltes parlar amb molt de seny i, amb tot el meu respecte, faig constància. 

Masia les Comelles 

 

 

 

Com anècdota curiosa, dir què va ser escenari del rodatge de la pel·lícula "la Mari2" a l'últim capítol "Tornar a començar".  Els que som d'aquestes terres, ens delectarem veien els camps de "pites" (Agaves americans), el coll de la portadora de la serra i els espais interns i externs d'aquest preciós mas.  La Mari és una minisèrie, amb Ana Fernández  ("Solas") com a protagonista, basada en una història real, i que parla de l'emigració andalusa cap a Catalunya.  Presentada per Canal Sud i coproduït per TV3, RTVA i la productora In Vitro Films."La mari" ccma.cat TV3

• L'emigració de mitjans dels 60 i primers dels 70. Concretament a ulls d'una dona, però també del que van representar els últims anys del franquisme, estigmes, analfabetisme, abusos, repressió, discriminació per sexes, etc.  Una joia exemplar d'integració i d'empoderament de dues cultures.

Amb aquesta "antesala" fem el tastet d'aquest preciós mas, molt ben cuidat, mantingut i amb molt poques modificacions modernes per part del seu actual propietari. 

_______________________________________________________________

La seva distribució és tradicional i funcional, similar a la composició arquitectònica de les masies catalanes dels. XVIII - XIX. Tot i que la seva existència s'evidencia de molt més abans. Tenim uns primers documents del s. XIV que fan menció. Així com els seus aglevats: mas Currupell, mas Muntanyans i mas Rodom. Masos que van quedar romancs, en la majoria dels casos, després de la pesta negra i la crisi del s. XIV.
 

Però encara mirem més enllà. Aquestes construccions d'origen rural, tenien origen de les antigues viles romanes (cases de camp, granges). Edificacions aïllades, amb tradició ramadera i agrària de tipus familiar. 

I tampoc ens sorprèn, trobar estudis que relacionen l'emplaçament amb assentament ibers.

El nucli principal de la casa  és de planta rectangular i diferenciem els annexos adjacents: el barri davant de la façana principal a migdia i l'era exterior (amb el paviment clàssic), entre d'altres.

Preciosos àgaves des de l'Era

Era i entrada al barri del mas. Àgaves davant de l'era

Portada llindada davant de l'Era que dóna accès al barri.

Paviment antic de l'era

La façana és austera, reforçada amb pedra, amb un senzill arc de mig punt a l'entrada i tres balcons. Els arcs de les entrades adovellats van ser característics fins al s. XVI, posteriorment aquests es van construir  llindats fins al s. XVIII  Es tracta d'un cos principal amb coberta a dues aigües, amb planta baixa, primer pis i golfes, bàsicament. I com era tradició d'aquests masos, la planta baixa estava reservada a les funcions pròpies del camp, mentre que la planta primera era l'habitatge de la família.  La tanca metàl·lica que donava als estables és un dels pocs elements moderns afegits.

Façana Sud i principal. Des de l'exterior.

Hi ha un element destacat en tot un conjunt que sembla fer lluny de qualsevol ostentació, es tracta d'una finestra amb arc conopial (actualment a l'interior del corral). Els arcs conopials, tot i la seva similitud amb l'arquitectura musulmana, van ser molt emprats a l'arquitectura dels s. XIV - XV, com un gòtic final o gòtic flamíger.

foto finestra. (pendent)

L' interior està distribuït en tres crugies. A llevant la cuina, amb el forn i la llar de foc (aquest espai era la sala pastador, per treballar la farina, l'aigua i el llevat. Al fons hi ha el celler, amb diverses bótes conservades i una premsa força antiga.

A la part posterior, sota coberts encara es conserven un cup rodó i restes de quatre cups quadrats, on es deuria trepitjar raïm. Tot i això, el propietari els va tapar quan els seus nets corrien per aquests espais.

foto cups.  (pendent)

Al primer pis hi ha una gran sala i les habitacions, algunes amb finestres amb festejadors.
El festejador era un pedrís al costat intern de la finestra, per seure i conversar. Propi de les masies i casals litorals.  Un espai on el "solet" entrant  pel finestral i la proximitat de les persones, devia convidar a explicar més d'un secret.

foto festejadors (pendent)

També hi ha dues comunes i la sala d'assecament del tocino.

Les golfes conserven tot l'embigat i encavallades originàries, reformades en 1858. Aquestes per orgull de tot el conjunt estan construïdes en pi teia.

El pi tallat al cap de 7 o 8 anys es podreix la soca i queda sols la teia, material dur i resistent. Té el duramen del castany, amb pocs nusos, és molt resistent al desgast i tractada correctament, és d'il·limitada duresa.

 foto golfes (pendent)

La resta d'annexos que formen part del conjunt són un corral (a ponent), la pallissa (tocant l'era), una cort molt antiga (a llevant) i al nord una part, que devia ser la part vella, ara sense teulada.

Espai est de la masia. Cort antiga.

façana de llevant

Pallissa d'avant de l'Era

Façana Nord.

Façana nord sense sostre.

 

Al sud trobem un dipòsit de gra moderns, espai on antigament eren les comunes. I a l'exterior, al sector sud-est hi ha un cobert anomenat "la barraca dels pobres". Servia de refugi als caminadors que transitaven l'antic camí Vacarisses - Monistrol. I davant d'aquest espai una preciosa encima centenària.

Encina

Racó de pensar... de l'encina. Al fons la barraca dels pobres.

Barraca dels pobres. Reconvertida en cobert de maquinària.

  

Molt proper, a uns 50 metres de la casa, encara hi ha el pou d'aigua de la casa.  Pels seus voltans,  les terres de sembrat de "blat sec" que encara són conreats per un veí de Rellinars. 

Pou. Imatge. E. Santiago

 

Pou d'aigua.

Detall amb topònim del mas i voltants. La Font de les Comelles avui dia sense aigua, com moltes d'altres.  
Nota: (La informació del DIBA de l'ubicació no és correcte) Per les aportacions del David Hernández, he comprovat que no es troba en aquest emplaçament... que certament era molt estrany,  allà no hi ha raig d'aigua.
La font està, prop de la bassa, al vessant contrari al torrent. 
Coordenades:  41°36'24.4"N 1°53'03.9"E  /  41.606769, 1.884409

Correcta ubicació de la font.

 

Font de les Comelles. Imatge L. Carpio

 Imatge L. Carpio

Com anècdota divertida: Aquesta font rebia també el nom, "dels dos porquets" i us explico la història que l'amo de la casa, Sr. Gibert, em va explicar.

Cap al 1949, els propietaris de la casa per guanyar quatre calerons, llogaven espais a la temporada d'estiu. En aquest moment, van venir dues famílies (dos homes i dues dones), empresaris dedicats al tèxtil. Aquests homes, de físic estil "botero", es veu que tenien una bona fama de fer sons al vent..., però sempre amb molt bon humor.  Comentaris com: - els meus sonen a: Pariisssss!!, doncs jo sóc més de Pamploopoponaaa!!, sembla que eren les converses d'aquests dos homes. Així, els mateixos, amb molt d'humor i com a picars, van rebatejar aquesta font amb aquest "personal nom" dels  Dos Cerditos.

Difusió: Al diari el món Terrassa

Fonts consultades:

DIBA patrimoni

Patrimoni cultural de Vacarisses

* Pendent aprovació. Les imatges dels interiors.
* Pendent recerca de l'ubicació correcta de la font. Segons darreres informacions, la posició que defineix el Diba no és correcte. (fet)