L'Era, Pla o coll de les Bruixes
Coordenades: 41º35'21.8"N 1º52'16.1"E
Com molts altres indrets en el nostre territori, les cruïlles de camins han estat històricament vistes com a llocs on el misteri i la superstició s'hi agruparien més fàcilment. Les creences antigues associaven aquests espais amb l'encreuament de forces, amb el poder d'influència de l'univers, on es produïen trobades amb el desconegut: bruixes, dimonis, esperits o fantasmes. La simbologia de les cruïlles com a punts de trànsit entre mons diferents s'ha mantenint present a través de la història, amb un vincle evident entre aquests llocs i les llegendes sobre màgia i bruixeria.
Aquesta interpretació no és exclusiva de Vacarisses. Moltes cultures, fins i tot en altres regions d'Europa, han associat les cruïlles de camins amb el poder sobrenatural. A l'imaginari popular, es creia que els encreuaments eren llocs on les lleis naturals podien ser trencades, i per tant, on el més enllà podia fer acte de presència.
 |
| Roca de l'Era de les Bruixes |
Tot i que no existeixen proves documentades que confirmi la presència de bruixes a Vacarisses, el nom de "Era de les Bruixes" no deixa de ser indicatiu d'una tradició popular que s'ha mantingut viva al llarg dels segles. El pensament màgic i les pràctiques esotèriques solien associar-se a indrets aïllats i de difícil accés, com podria ser aquest racó de Vacarisses, on el misteri es fonia amb el paisatge rural.
El pas del temps ha transformat molts costums i tradicions, però les arrels d'aquestes pràctiques antigues continuen sent un testimoni de les creences populars, carregades de caràcter religiós i social.
En època medieval i moderna, els encreuaments de camins eren marcats per creus de pedra o ferro que, paradoxalment, també es van associar a símbols de protecció contra el mal. Simbolitzaven una protecció espiritual per aquells que hi passaven. Representacions de pors espirituals contra el perill, però alhora representaven també el vincle amb la religió i la protecció divina. En un món on el temor a la bruixeria era gran, els creients s'aferraven a rituals religiosos i símbols de puresa per protegir-se dels possibles maleficis. Aquesta dualitat de la cruïlla com a espai per al mal i la protecció es manifestava amb les creus com a element de defensa contra els rituals de bruixeria que, teòricament, es podrien dur a terme en aquests llocs. Aquestes creus podien ser vergues, representacions de sants o senzillament creus, i es consideraven punts on el perill podia ser evitat mitjançant la pregària o el simple gest de fer un signe religiós en passar-hi.
Les creus eren, per tant, molt més que simples marcadors de camins; eren elements simbòlics de protecció divina. Els viatgers, especialment els que transiten per zones desconegudes o per camins solitaris, aturaven el seu pas enfront de cada creu per prece i garantir-se així una bona protecció fins al següent encreuament. Aquest ritual no només era una pràctica religiosa, sinó també social, reflectint les creences profundament arrelades en el conjunt de la comunitat, on la protecció divina era vista com a essencial per la seguretat i la bona sort en el dia a dia.
La tradició del Dia de Sant Joan
Una de les tradicions més arrelades i curioses d'aquestes creus era el ritual del dia de Sant Joan, que tenia lloc el 24 de juny, tradicionalment celebrat a trenc d'alba. En aquest dia, els pagesos duien els seus caps de bestiar més sans i forts davant les creus situades als camins. Es creia que aquest ritual matutí assegurava la protecció de l'animal durant tot l'any, garantint-li bona salut i prosperitat. La sortida del sol era vista com un moment d'energia renovadora, on el sol, en la seva màxima força, transmetia bona fortuna no només a l'animal, sinó també a totes les besties del pagès, un privilegi espiritual compartit per tot el bestiar de la casa. Aquest costum resumia l'equilibri entre fe, agricultura i pràctiques ancestrals que marcaven la vida dels pobles rurals.
Avui en dia, tot i que molts dels rituals han caigut en desús, la llegenda i la tradició d'aquests elements perduren en la memòria col·lectiva. L'espiritualitat d'aquests actes, el vincle amb la natura i el sentiment de comunitat s'han transmès de generació en generació, i fins i tot aquells que potser no creuen en les potències sobrenaturals que acompanyaven aquests rituals, encara reconeixen la importància de les creus i altres símbols com a part de la identitat cultural.
Molts d'aquests punts d'interès són, encara, objecte de turisme cultural o patrimoni immaterial. Els que viatgen per aquests camins, ja sigui per plaer o per història, poden aturar-se i imaginar-se els antics rituals, acompanyats per les històries i llegendes que els han dotat d'una màgia atemporal. D'aquesta manera, el pas del temps segueix sent un vincle entre les generacions passades i l'actualitat.
 |
| Senyalització de traçat i pedra |
 |
| Vistes des del pla Baix Llobregat |
Aquesta crònica no només serveix per recordar un passat, sinó també per preservar la memòria col·lectiva d'una cultura popular que, malgrat les transformacions modernes, segueix viu en la memòria de tots aquells que recorden el poder simbòlic de les creus i els rituals de protecció a les cruïlles de camins.
Medis i difusió:
Podeu llegir aquesta publicació al Diari El Món Terrassa, a la secció Tasta el Vallès.
MónTerrassa - Tasta el Vallès
Llegendes de bruixes i altres històries dels nostres boscos. Autor David Martí.
