Mas Vilar - Olesa de Montserrat

El Misteri de Mas Vilar: Un Viatge en el Temps a Través de les Restes d’un Crim

Coordenades: 41º 34' 01" N  1º 54' 41" E
Estil medieval s. XI - XV

Mas Vilar - Olesa de Montserrat

Si alguna vegada passegeu per la tranquil·la esplanada que porta a l’ermita de Sant Pere Sacama, és fàcil que passeu per davant de Mas Vilar sense fixar-vos-hi massa. Una estructura maltrecha per l’edat i els elements, les restes d’un mas que sembla només ser una ombra del que va ser. Però, ¿sabíeu que aquest indret amaga una història molt més fosca del que aparenta?

Una sitja de les dues trobades -  L. Carpio

Un Mas Amb Segles d’Història

Les primeres referències a Mas Vilar es remunten al segle XI, quan el lloc va començar com una petita edificació circular, en plena època de la feudalització. Amb els anys, la construcció va anar creixent, adaptant-se a les necessitats dels seus habitants i convertint-se, al segle XIII, en una gran casa de pati central amb diversos annexos. Al segle XIV i XV, l’edifici va ser restaurat i es va transformar en un petit centre agrícola.

Com molts altres masos de la zona, va patir els efectes de la pesta negra, que va deixar la comunitat esgotada i en moltes ocasions abandonada. Això va portar, cap a finals del segle XV, a la venda del mas, que va acabar sent adquirit pel veí mas de Sant Pere Sacama. Durant aquesta nova etapa, el mas va ser restaurat i es van afegir dues sitges que encara podem veure avui en dia. Malgrat aquests esforços, a finals del segle XV, el mas va quedar abandonat definitivament, i la natura es va anar encarregant de fer la seva feina.

Imatge cedida pel CMRO - Butlletí 64 Mas Vilar 

Detalls dels fonaments - L. Carpio

Un Crim Misteriós que Va Deixar Empremta

Tot i el pas dels segles, la història de Mas Vilar guarda un secret amagat en el seu terra. Entre 1996 i 1998, durant unes excavacions arqueològiques a càrrec de J.M. Vila, es va fer un descobriment sorprenent: l’esquelet d’un individu trobat dins d’una de les sitges de la finca. L’esquelet presentava signes evidents de violència, el que suggeria que la persona havia estat assassinada i amagada en aquell lloc. Les datacions indiquen que la persona va morir a finals de l'Edat Mitjana, probablement durant la Baixa Edat Mitjana, i tot apunta que era un home adult, possiblement un baró o un cobrador de rentes.

Aquesta troballa va generar una gran quantitat d’especulacions. La hipòtesi més acceptada és que l’individu podria haver estat un cobrador de delmes o tributs, potser una persona que recollia diners per compte del senyor del mas. És possible que el preu que va demanar per la seva feina fos massa alt, i això acabés desencadenant un conflicte mortal. Sigui com sigui, la troballa d’aquest cos amagat en una sitja, més de 500 anys després, va afegir un aire de misteri a un indret ja d’en per sí envoltat d’història.

Imatge cedida pel CMRO. Lloses que tapaven la sitja.

Un Lloc Carregat d'Història... i Potser de Més!

Avui en dia, si passegeu per l’esplanada i mireu enrere, potser tindreu la sensació que alguna cosa, alguna presència, us observa des de les restes del mas. Si l’ànima del baró assassinat camina encara per aquests paratges, qui sap? Potser el misteri de Mas Vilar continua esperant a ser resolt...

Aquest és només un exemple de com el patrimoni local pot estar ple d’històries que potser no veurem a simple vista, però que, en el fons, formen part de la nostra identitat i la nostra història compartida. La propera vegada que passeu per aquesta banda de l’esplanada, penseu en tot el que va passar aquí fa segles, i si us atreviu, no oblidin de mirar darrere vostre… potser hi ha alguna cosa que no veureu a l'instant.

Hatcher, J. (2008). The Black Death: A Personal History. London: HarperCollins.

Ariès, P. (1982). La muerte en la Edad Media. Barcelona: Editorial Crítica.

Vila, J. M. (1998). Excavacions a Mas Vilar: Informe preliminar de les troballes de l'any 1996-1998. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Diputació de Barcelona. (1995). Història i Patrimoni: Masos i construccions medievals de la comarca. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Museu d'Arqueologia de Catalunya. (2000). L'Arqueologia de la Baixa Edat Mitjana a Catalunya: Una mirada a les explotacions rurals. Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya.