Cal Masies de Vacarisses: història d'una casa que explica un poble
Parlar de Cal Masies és parlar d'una casa que conserva moltes capes d'història. Algunes encara són ben visibles, mentre que d'altres només es manifesten a través de petits detalls que sovint passen desapercebuts.
Potser el problema no és que el passat hagi desaparegut, sinó que hem perdut la capacitat d'interpretar el llenguatge amb què ens parla. Les seves parets, les pedres i les marques sobre la roca continuen allà. El repte és aprendre a llegir-les.
Per això us proposo un petit viatge en el temps. Anirem del present al passat i tornarem de nou al present, com si fóssim en un Retorn al futur molt vacarissenc.
Una casa amb molta història
L'actual Cal Masies, situada al número 20 del carrer de Sant Josep, forma part d'un conjunt d'edificacions que han compartit una mateixa història. Adossada a la casa principal hi ha la finca del número 24, que durant bona part del segle XIX va esdevenir la residència de les Dominiques de l'Anunciata i la seu de l'escola de nenes de Vacarisses.
Malgrat tenir orígens i funcions diferenciades, el pas del temps ha acabat unint tots dos edificis en un mateix relat patrimonial. Des d'aquest indret, les religioses, pertanyents a la congregació fundada per Francesc Coll i Guitart l'any 1856, van contribuir a l'educació de diverses generacions de nenes vacarissenques.
Les religioses es van establir a Vacarisses cap a l'any 1860. Mentre les nenes rebien classe en aquest edifici, els nens assistien a l'escola situada al castell.
La Crónica de la Congregación, redactada per les mateixes Dominiques, dedica unes pàgines a explicar els primers anys de la comunitat de Vacarisses. Els inicis no van ser gens fàcils i que les religioses van haver de superar dificultats amb algunes famílies del poble.
Aquestes dades aporten una mirada molt més humana sobre aquelles dones que, durant trenta anys, van formar part de la vida quotidiana de Vacarisses i van contribuir a l'educació de diverses generacions de nenes.
 |
| Imatge porta i rètol Cal Masies |
 |
| Rètol Cal Masies amb data referent |
La Revolució de 1868 i l'expulsió de les monges
L'any 1868 l'anomenada Revolució Gloriosa va provocar la caiguda de la reina Isabel II i l'inici del Sexenni Democràtic (1868-1874).
Durant aquest període es promulgà la Constitució de 1869, de caràcter liberal, que reconeixia drets com la llibertat religiosa i el sufragi universal masculí.
Algunes comunitats religioses es van veure afectades pels canvis polítics. Les Dominiques de Vacarisses van ser temporalment apartades de la docència en negar-se a jurar la nova Constitució. Amb el pas dels anys la situació es va normalitzar i pogueren reprendre la seva activitat educativa.
La documentació municipal confirma la seva presència almenys fins a finals del segle XIX, mentre que l'ensenyament de les nenes va continuar en aquest mateix edifici fins ben entrat el segle XX.
Antiga escola de nenes, annexa a Cal Masies
 | |
| 1940 . Escola de nenes amb la mestra dª Josefina |
 |
| 1929. Tram del carrer de Sant Josep i el Cingle al fons |
Una casa de pagès amb molí d'oli i fassina
Abans i després d'aquesta etapa educativa, Cal Masies també va desenvolupar una intensa activitat agrícola.
Segons recull Antoni Flotats, la casa disposava d'un molí d'oli, en funcionament fins a l'any 1936, així com d'una fassina, destinada a la destil·lació d'aiguardent. Aquests elements ens recorden la importància que tingué l'agricultura en l'economia tradicional de Vacarisses.
Una casa que explica un poble
Quan passem pel costat de Cal Masies, és fàcil veure-hi només una casa antiga. Però si ens hi aturem un moment, descobrim que és molt més que això.
És una casa que ha vist créixer Vacarisses.
Ha contemplat el pas de generacions senceres: pagesos que sortien de matinada cap als camps, nens i nenes que hi anaven a aprendre les primeres lletres, religioses dedicades a l'ensenyament, famílies que hi van construir la seva vida i veïns que, sense saber-ho, també escrivien una petita part de la història del poble.
Les seves parets han estat testimonis de temps de prosperitat i de dificultats, de canvis polítics, de noves idees i de la transformació d'una societat pagesa en el municipi que avui coneixem.
Potser no conserva grans salons ni façanes monumentals. Però guarda una riquesa molt més valuosa: la memòria de la gent que l'ha habitat.
Sovint pensem que el patrimoni només són castells, monestirs o grans edificis. Però un poble no s'explica només a través dels seus monuments. També s'explica des d'una escola, un molí, una fassina, una casa de pagès, un vell camí... o unes marques gravades sobre una roca que encara avui ens fan preguntar què hi va passar.
Perquè el patrimoni no és només allò que admirem. És, sobretot, allò que ens ajuda a entendre qui som.
Cada pedra conserva una història. Cada casa amaga records. Cada detall que ha sobreviscut al pas dels segles és una conversa silenciosa entre els qui ens van precedir i nosaltres.
Cal Masies encara ens explica moltes coses. No ho fa amb paraules, sinó amb les seves parets, amb els seus espais i amb els petits enigmes que encara conserva.
Només ens demana una cosa: que ens hi aturem, i que no deixem de mirar el nostre poble amb curiositat.
Perquè el dia que deixem de preguntar-nos què ens expliquen aquests llocs, no només perdrem el seu passat. Perdrem una part de nosaltres mateixos.