jueves, 31 de mayo de 2018

Marques de picapedrer - Simbologia lapidaria - Monistrol de Montserrat

Marques de picapedrer


Dibuixar, pintar sobre pedres o gravar-les, des de temps immemorials,  ha estat un fet constant en l'ésser humà. Una metodologia, sistema o tècnica que va més enllà inclús de l'aparició de l'escriptura. El seu sentit, encara, està per entendre. Un missatge que ha viatjat en el temps i que encara no som capaços de captar.

Però de segur no era cap banalitat, de fet, no tindria sentit pensar, a l'Edat Mitjana, en la feinada que implica aquesta tècnica a cisell, sobre la pedra, pel simple fet de donar un ús insignificant, com seria comptar, a metres, blocs de pedra col·locats, com si es tractés d'una nòmina pagadora. 

Voltant per Monistrol de Montserrat, pel camí que s'obre paral·lel a l'aqüeducte (un altre element arquitectònic admirable), hi ha un mur de pedra, que havia format part d'una antiga casa, de datació incerta, amb aquests curiosos símbols lapidaris.



Marques picapedrer a Monistrol de Montserrat


Del seu significat, poc puc dir. Inclús, un amic, molt prudentment, em recorda la disposició que han tingut les pedres a ser viatgeres en el temps, i de la important possibilitat  que, aquestes pedres, no estiguessin a origen en aquest mateix emplaçament o inclús l'opció fossin foraneas.  

Aquesta hipòtesi sobre la taula, amb tant de pes, sense saber una ubicació real, fa complicat donar arguments o sentits a aquests símbols. Entrem dins de les divagacions o interpretacions més pròpies de "la cosecha própia", que de la històric-científic i, com tot, discutible en cordial diàleg.

_____________________________________________________

Però de segur, que alguna cosa volien dir, i no pas una informació per ser deleble en el temps. _____________________________________________________


Apunt històric: Els s.XI-XII, i molt especialment, el s.XIII van ser la "burbuja inmobiliaria" de l'època i, amb això, un compendi de professions i treballadors esplendorosos, formats o no formats. Parlem del pre-romànic, romànic i "pre-gòtic". La pedra, el material emprat, va fer d'or a canterers i oficis afins. Una Baixa Edat Mitjana que desembocaria en l'estil dels estils, de l'Edat Mitjana: El Gòtic. 

Els pilars de la terra de K. Follett és, a més d'una novel·la preciosa, un muestrari històric del funcionament i importància de les professions, especialment lligades a la construcció, a l'Edat Mitjana. 

Tot un gremi, entorn del món de la construcció, amb reconeixement per part de les classes més benestants i acabalades, especialment envers la figura del Mestre d'Obra. I dins l'estructura, no és cap secret, el següent eslavó, que s'autoassignaven certes classes socials, en aquest compendi; La deïtat o gràcia de Déu.



Gravat obra: Enrique III junt al Mestre d'obra i els clients.
                                  "La vida de los Santos Albano i Amfibalo"


Però sense desmèrit. L'estatus del Mestre d'Obra havia de tenir un ampli coneixement de diferents doctrines; geometria, art, enginyeria, mecànica, etc., i unes eines, el compàs i l'esquadra, que van esdevenir en símbol del gremi i, una mica més lluny en el temps, s. XVII-XVIII, dels maçons.

Dins d'aquesta mentalitat de deïtat, el fet de voler postergar senyals de les seves obres, com una signatura pròpia, és versemblant. De noms esculpits i bustos dels Mestres era habitual en obres de certa importància, però en petites construccions o de "petits Mestres" podia semblar pedant. 
No acabo de veure, una petita casa "unifamiliar" del s.XIII, amb l'efígie del constructor sobre la bustia de casa. Però de petites signatures d'autor, símbols constructius o directrius constructives, que junts devien donar forma a un llenguatge propi del gremi (en absència d'escoles formals), un argot només pels entesos, una sintaxis pels futurs mestres d'obra, poder, aquesta interpretació, té una mica més de criteri. 




Però deixo obert, molt obert, aquest post a properes interpretacions.*
Recerca i captura de noves dades.


Gràcies, novament, Joan-Xavier. 


Fonts:

- El diario masónico 
- Tres culturas

No hay comentarios:

Publicar un comentario