Monestir de Sant Llorenç del Munt - Terrassa (Segona part)

Monestir de Sant Llorenç del Munt  

Coordenades:  41°38'28.4"N 2°01'04.4"E

En aquesta segona part donarem la cullerada de sucre, és a dir;

La llegenda del Monestir de Sant Llorenç i el Camí dels Monjos.  Tot i el seu semblant de conte o rondalla, la paraula "llegenda", esdevé del mot llatí (legenda), terme que traduït, vindria a ser, quelcom de ser llegit.   És doncs, un argument prou susceptible per no desbancar, a primeres, la seva part de realitat. 

És cert que, molts autors van donar joc a aquesta disposició de fets i els van emmarcar amb els engalanaments de la il·lusió, elevant la part fictícia davant la real. Però no oblidem, que la llavor de la realitat, ens pot sorprendre més que la imaginada.

 
Segona Part: La Llegenda del Monestir de Sant Llorenç

La fundació del Monestir ens deixa veure un part de practicisme i de caire humà. És a dir, com un grup de monjos, una mica acoquinats, van decidir canviar la seva seu espiritual, fins el moment, ubicada a Ègara. Una argumentació que ja vaig explicar a l'anterior publicació,  Monestir de Sant Llorenç del Munt - Terrassa (Primera part).  Però la part noble d'aquesta història, una part per poder ser explicada amb tots els galons dels triomfadors, o com m'agrada de dir, seguint les sigles TEC (Testimoniar - Exaltar - Commemorar) de la història escrita pels victoriosos, és una mica diferent.

Envers la Fundació del Monestir de Sant Llorenç del Munt, les fonts directes,  indiquen que abans del 957 hi havien edificades dues capelles dedicades a Santa Maria i Sant Miquel.  Aquestes foren edificades per iniciativa dels monjos benedictins de Sant Cugat del Vallès, tot i que no hi ha constància datada de la seva fundació exacta. 

Temps després, la vida monàstica de Sant Cugat, expandir cap aquestes noves contrades, quedant el  "nou" Monestir de Sant Llorenç sota dependència directa del de Sant Cugat fins al 1013.

Però sorgeix una nova versió, en aquest cas llegendària, que vincula els dos monestirs amb un camí, denominat popularment; Camí dels monjos, i que desdiu aquesta primera teoria.

Sant Llorenç del Munt des del Camí dels Monjos

I la Llegenda diu:  L’abat i els monjos benedictins de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar en un altre indret, ja que les seves terres no eren gens productives i l’aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa. El bisbe els va deixar marxar a condició que respectessin el següent mandat:

_______________________________________  

«que caminant sense travessar cap riu, torrent o riera, s’establissin on millor els anés».

_______________________________________ 

"Es pot anar, efectivament, d'un punt a l'altre (Sant Llorenç - Sant Cugat) sense travessar el més insignificant torrent, seguint el carener que separa els aiguavessos del Llobregat i del Besòs. I, d'aquest curiós traçat, del camí que va del monestir Sant Llorenç del Munt al monestir Sant Cugat del Vallès se n'ha dit sempre el Camí dels Monjos" .

Joan Montllor, 3 de maig 1928, Diari terrassenc "El Dia".  

Afirmació del senyor Montllor, ben certa. El Camí dels Monjos es trobava al capdamunt de la serra que dividia el Llobregat i el Besòs. D'ací, si feien el camí des de Sant Cugat, les dues aigües quedaven dividides; 

• Esquerra - afluents del Llobregat.
• Dreta - afluents el Besòs.

El que no deixa de ser curiós són les limitacions, tan enrevessades, del senyor abat vers els pobres monjos. Poder no els volia massa escampats per les contrades, però ells van saber trobar la curiosa resposta.

↬↫

¶ Ara ho tenim complicat!! Qui va ser el fundador primerenc i de quin monestir?   

Doncs us he de dir que no ho sabem amb certesa total.  Tot apunta al fet què van ser els monjos de Sant Llorenç, vers el s. IX, a la recerca d'un nou assentament, que van anar a parar allà on es situa l'actual Monestir de Sant Cugat.  I, va ser, durant els s.X i XI, que la importància i influència política del Monestir de Sant Cugat va entelar la de Sant Llorenç.  Però, aquesta llegenda contradiu els apunts històrics que tenim fins el moment.

Sant Llorenç del Munt es va consagrar l'any 1064, tot i, com hem parlat, van haver indicis d'un establiment anterior. I Sant Cugat del Vallès, respon al s. IX, quan decidiren unir l'església preromànica, que contenia les restes de Sant Cucufato, amb la fortificació annexa. Aquests emmurallat corresponent a l'antiga fortalesa romana, denominada Castrum Octavianum (el castell d'Octavià), en temps medieval.

L'únic resultat cert, sembla ser el seu connector, el Camí dels Monjos, tot i tampoc quedar net en la seva gènesis. Hi ha teories per omplir un bon sac. 
Des de la possibilitat d'un origen iber, fins a ser-hi plenament romà com una via de connexió entre Sant Cugat, el Vallès i la muntanya de Sant Llorenç.
Les mancances de restes arqueològiques donen dificultat a les respostes empíriques. 
Un recorregut que avui dia no segueix el traçat original i que ha quedat derivat segons les necessitats de creixement urbanístiques.

En record, d'aquesta derivació del camí, pel seu pas per Terrassa, el qual passaria per dins del Cementiri Municipal, hi ha aquest preciós plafó ceràmic.

 

Imatge i text de J. Verdaguer del seu blog (Fonts)

"El dia 17 de març de 2009 amb la presència de l’alcalde Pere Navarro, es va inaugurar un gran plafó de ceràmica, col·locat a la paret lateral del Cementiri Municipal, que representa els principals punts de interès del històric Camí dels Monjos. El plafó va ser elaborat pels alumnes de l’Escola Municipal d’Art i l’acte comptà amb la presència de veïns del barri abillats amb túniques de monjos."

  

Fonts:

- De llegendes i excursions
- Monestirs. cat 
- Joaquim Verdaguer blog

- BALLBÈ I BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Vol. 2. Matadepera
- FERRANDO, Antoni (1987). El monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Barcelona: P. Abadia de Montserrat