viernes, 6 de agosto de 2021

Forn de Calç de la Calsina - Marganell

 

Forn de calç de la Calsina

Coordenades:   41°36'47.1"N 1°49'22.6"E

 

Forn de Calç I de la Calsina
 
Estic fent fotos d'aquest indret i escolto a un petit grup de ciclistes, que fan amunt i peu dret per la carretera: 
 
- Què és?. 
I resposta immediata del que devia de saber més. 
- Una font! 
I així de pintxu - pantxu es queden! 
 
 
    Doncs, és un forn de calç i no una font, o, més aviat, el que resta del que va ser un. Penso que l'errada en la percepció esdevé per dos motius. Un de l'atreviment i la falta de coneixement, obvi!, però l'altre més compressible, la ubicació.  Aquest forn de calç està a tocar la carretera que fa dret al monestir, des de Monistrol, dins del mateix parc natural. És doncs, més fàcil entendre que és una font, que qualsevol altra interpretació.
 
El que nosaltres veiem, que sembla una font, és el que va ser la fogaina, conformada amb maó pla i que donen la forma, d'un curiós arc apuntat.  Si voltem, podem veure el cos on es feia la combustió pròpiament. 

Un cop desvelat el misteri, el motiu del meu interès anava una mica més enllà. Em cridava l'atenció el topònim de la masia propera i origen del cognom de la saga familiar que li esdevé.  Hem de pensar que la mineria de la  calcària, al Bages, és de cert un patrimoni força desconegut (comprovat empíricament com diria F. Bacon, en escoltar el simpàtic ciclista) i amb la gran necessitat de ser protegit. 

No cal ser massa estudiós per comprovar-ho amb la bretolada vandàlica que decora la part frontal d'aquest mateix forn.
 

Aquests forns de calç formen part d'un gran inventari patrimonial diseminat per diverses localitats. Un manifest latent, de la dimensió que adquireix l'activitat mineroindustrial d'aquestes pedres. En podem trobar de molt diferents, en dimensió o ubicació, però tots plegats, formen un document d'alt valor històric, tecnològic i etnogràfic. Una petita indústria de marcat caràcter local i inclús comarcal.

El Bages, en concret, no és una comarca que presenti molt del material o varietat litològica necessària per obtenir calç. L'Alt Urgell, el Berguedà o la Segarra, són més productius. 
Així doncs, penso, el fet de ser un forn poc habitual (d'associació al mateix mas, nomès n'hi han inventariats dos),  fa que sigui més important. 
 
El topònim de La Calcina o la Calsina, es troba en diversos enclaus, però amb diferents variants d'us. Com un topònim compost, Forn de Calç del Grau a Castellbell i el Vilar o Forn de calç de la Blanquera a Mura. Però també com a Forns d'obra, ara  "teuleries". Exemples, com la Teuleria dels Postils a Cardona o Teuleria de la Moretona a Moià (1), són testimonis.
 
Curiosament, com a topònim "exclusiu" es troba només en dos municipis del Bages. Un a terme de Fonollosa, centre-oest del Bages (2), i l'altre relacionat amb aquest forn, la Calsina de Marganell al sud, donant nom a la masia homònima.
 
Ara doncs, amb molta simpatia, entenc perfectament, la confusió d'aquell acalorat ciclista en olímpic esforç. Una confusió  ben plausible.
 
 
___________________
 
(1) La Teuleria de la Moretona a Moià, tot i no conservar les fogaines, hi ha consens en definir aquesta funció.
 
(2) La de pau Calsina (1889). Segregació parcelària de Mas Bastardes. Fonollosa.
 
___________________ 

Fonts

La minería de la caliza en el Bages. 

https://cenbn.cat/ca/publicacions/butlletins-1/butlleti-31/falguera-18.pdf

Diba - Patrimoni 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario