Rajoleria de la Calsina - Marganell

 Forn de calç?? de la Calsina

Rajoleria de la Calsina

Coordenades:   41°36'47.1"N 1°49'22.6"E

 

 Rajoleria (teuleria) de la Calsina

 

 

Si fem carretera amunt des de Monistrol en sentit Montserrat, just al revolt de la paella i, concretament, en el trencall que fa confluència vers la Calsina, passem per aquest espai . A primer cop d'ull sembla una edificació antiga, que podem pensar-ho com una font o similar. No obstant això, si fem recerca o parem a fer el tafaneig, hi ha un cartell on ho cataloga com: forn de calç de la Calsina. 

 

 

 

Cert, que vaig pensar-ho com a tal, donada la seva estructura i distribució, així com el suggerent nom que l'acompanya, el qual sembla fer associació, sense més. Però, un amic em va fer dubtar.

Estructuralment, la part que es manté dempeus, és similar a les estructures d'aquesta tipologia d'arquitectures preindustrials per fabricar calç. Una boca principal i una part de pasterior que recorda la cambra de combustió. Així doncs, no és gaire desorbitada aquesta catalogació de manera impulsiva.

No obstant això, un mapa topogràfic de la muntanya de Montserrat, amb datació de 1909 ho defineix com a: rajoleria. I, es troba ubicat, tot just, al giravolt que us descric, a l'esplanda de la ferradura. En el mateix lloc, on emplaça el suposat forn de calç, retolat com a tal. Així doncs, no crec sigui possible aquesta dualitat de funcions. Hi ha una gran possibilitat esdevingui una errada en la seva catalogació oficial. 

 

Per fer més sucosa aquesta deducció, cal fer menció d'un torrent naixent en aquest vessant est: el torrent del Tortuguer. Aquest torrent està format per la rebuda d'aigües de dos torrents del vessant nord, el torrent de l 'Alba i el torrent del Piteu i fa aigües fins el riu Llobregat.

Hi ha citació d'aquest torrent des de l'any 888 a cròniques del comte Guifré (ca.840-897). El primerenc nom que va rebre, era el de riu Sec (1). 

Molt temps després es denomina torrent del Tortuguer. El topònim tortuguer defineix una tipologia ceràmica. Les tortugues  són teules més curtes, més corbades i fondes que les ordinàries. La seva composició formava "les tortugades", una terminologia que definia els canalons per recollir les aigüa de les teulades (2). 

Fa pensar en una forta relació entre el nom del torrent i un possible punt de fabricació proper.

 

 

Exemple de Tortuga amb inscripció i datació de l’any 1838

 

Així doncs, descartada la hipòtesi de funció d'un forn de calç, investiguem aquesta segona possibilitat.

 

 

Mapa topografic de la muntanya de Montserrat. 1909. 2a ed. 1928 / per D. Joan Cabeza

 

Per poder ampliar-ho: https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/2233/

 

 

 

Un breu d'aquestes construccions 

 

Les primerenques construccions de forns d'obra, dites rajoleries, teuleries, per arribar a esdevenir bòbiles, entre d'altres terminologies, i segons el seu marc cronològic, són components d'un inventari patrimonial, disseminat per diverses localitats.  En podem trobar de molt diferents, en dimensió o ubicació, però tot plegat, formen un document d'alt valor històric, tecnològic i etnogràfic. Una preindustria de marcat caràcter local i altament funcional, amb un aspecte comú, manufacturar un producte indispensable  en aquest moment.  

 

Pel voltant també trobem el Forn d'obra del Flequer, a peu de la riera i davant de la casa del Flequer a Castellgalí,  Forn d'obra del Grau a Castellbell, molt malmès en l'actualitat o els Forns de Can Còdol a Vacarisses, per citar un parell.

 

En aquests forns d'obra es fabricaven diferents elements de terra cuita, per un gran ventall d'usos: maons, teules, rajols, etc., una activitat vinculada a una societat de predomini rural i agrària, definitòria d'una economia de subsistència. La rajoleria complia una producció  tosca i senzilla, sense gaire ornament, però eren peces fetes per resistir, funcionals i destinades a complir funcions auxiliars per a la construcció. Elements manufacturats i artesanals, sempre seguint una mateixa dinàmica en el procés de producció.

 

La matèria prima era l'argila (el tapàs). Una roca sedimentària composta de diferents silicats. Les seves característiques particulars i cromàtiques deriven de la quantitat d'òxids metàl.lics que la compossen. L'aigua permet la modelació, per, després, passar a l'enduriment i acabat per  acció de la calor, a temperatures entre 1100 i 1200 ºC.

 

A les teuleries s'utilitzaven diferents tipus d'argila segons les peces que es volien fer. Si el requisit eren peces gruixudes (totxos i maons), es feia servir una tipologia d'argila més heterogènia, però si calien peces més primes (rajoles i teules), s'optava per una argila més pura i homogènia.

 

 ↫↬

 

L'abastiment d'argila pel forn d'obra de la calcina devia ser relativament assumible i s'obtenia, possiblement, de terrers propers. 

La geologia de la muntanya és perfecte per aquesta necessitat d'acopi de la matèria primera. 

 

 

Recordem que Montserrat era el centre d'un ventall al·luvial on s'hi dipositaven centenars de metres de materials grollers, els quals, avui dia, ens donen els conglomerats montserratins i la seva característica morfologia. Aquests sediments passen cap al centre de la conca a sediments fins (argiles, margues i capes de gresos).  

 

És una muntanya no feta de tectònica, en el seu cas és l'erosió diferencial entre roques dures (conglomerats) i roques toves (argiles i gresos) la que l'ha anat treballat. 

 

 

Amb aquesta explicació apreciem l'existència d'argila. Un material que no devia ser difícil d'aconseguir.

 

En modernitzar-se el procés i posar-se en funcionament les primeres bòbiles, la necessitat d'argila va augmentar molt i, dels espais propers no n'hi havia prou per acatar la producció.  També cal dir que, aquestes primeres rajoleries tenien una durada molt limitada, la raó era que a l'estar excavat directament sobre el terreny, quan es coïen les peces, també ho feien les parets interiors del forn. La part més feble era la paret de la boca de foc. En les construccions més modernes, aquestes es reforçaven per l'exterior amb un mur de pedra i morter de calç i entre paret i paret el talús s'omplia de terra, per tenir menys pèrdues de calor.

La rajoleria (teuleria) de la calsina està formada per dues estructures, l'espai del forn i la caseta. El forn està ubicat als marges de dues feixes, aprofitant el desnivell de terreny, de manera que fos fàcil l'accés a la part superior per accedir a la cambra de combustió o canó i dipositar les peces a coure. D'aquesta cambra no queden restes, però la podem pensar com una construcció de pedra unida amb morter. La cambra de la fogaina té una porta d'accés, amb un arc "apuntat", denominat primitiu o  d'atmetlla, tot conformant una volta decreixent, com si fos un embut. Les mides de l'espai d'accés a la boca són 1,78 h/m, 75 m amplada i 2 m llargada. En aquest espai hi ha, al fons, la boca de foc, per on s'alimentava la fogaina i es feia control de la temperatura interior. Entre la cambra de la fogaina i la de combustió hi devia haver la solera, una graella foradada que deixava passar la calor i permetia fer efectiva la cocció.

 

 

Damunt dels forns que funcionaven sovint es solia construir una teulada muntada sobre pilars, per protegir l'obra de la pluja. També es construïa una estructura similar, propera a la boca de foc, en aquest cas per aixopluc dels treballadors i els feixos de llenya.

La feina de rajoler o teuler devia ser una tasca feixuga i llarga, des que els talladors anaven al bosc a fer llenya per fer previsió de feixines, passant pels rajolers donant forma a la composició del producte, fins que, un cop encès el forn es donava cocció. L'espai de treball no es podia abandonar, ni de dia ni de nit. 

 

 

 

Una curiositat, de sentit comú, era l'aprofitament del forn per fer-se el menjar sobre el mateix, per parts dels treballadors.

Un cop el producte era acabat, eren uns altres els encarregats del transport i la distribució d'aquestes peces "arreu arreu".

 

Rajolers al forn d'obra de Can Déu del Veïnat (1930) a Sant Feliu

___________________

 

(1)"et afrontat in rio Sicco qui venit de Castello Marro (...) et infundit in fluvio Lubricato". 

Font: Topònims de Castellbell i el Vilar

 

(2) Canaló fet de teules o tortugues que es posa al capdavall i tot al llarg d’una teulada per a rebre’n l’aigua i conduir-la a una canonada. DIEC2

 

___________________ 

Fonts

La minería de la caliza en el Bages. 

https://cenbn.cat/ca/publicacions/butlletins-1/butlleti-31/falguera-18.pdf

Diba - Patrimoni  

https://cartotecadigital.icgc.cat

De la teuleria a la bòbila. L'Erol. Joan Pujol Vilaseca

https://www.tallerhistoriacelra.cat/ca/coneix-el-poble/rajoleries/

https://rctgn.cat/podcast/estructura/apunt/una-tortuga-a-la-teulada/

http://wikipedra.catpaisatge.net/?obrir&tipus=forn&num=149 ---  Fitxa d'autor: Joan M. Vives i Teixidó