Un seguit de reflexions que he anat compartint a les meves xarxes socials, concretament al Facebook. Ara les deixo unificades en aquest post que comparteixo.
Una reflexió per cada un dels passos que, objectivament, van portar al darrer conflicte aquest octubre 2023 i que, encara ampliaré, atenta al transcurs d'aquesta guerra. Tot esperant, de cor, una entesa en un conflicte que sembla no veure mai la seva fi i que, des dels meus anys de jove estudiant, anava seguint, per algun motiu, amb molt interès. Potser, amb el desig d'una entesa per ambdós pobles o , potser, amb certa por que esdevingui en un conflicte molt més gran, com aquells, que sempre m'han horroritzat, com a historiadora i investigadora.
Dono espai lliure d'opinió i correcció, que llegiré amb atenció. Demano, com sempre molt de respecte i argumentació.
Reflexió: Conflicte entre el nord i el sud de Palestina
〽 Reflexió 1. Israel, Palestina o Terra Santa, un mateix país designat a la carta de qui li convé. Un territori de gran importància vers el futur del món, perquè allà hi ha la prova de si és possible o no la col·laboració entre el nord i el sud, entre els israelites o jueus, que representen el primer món, i els palestins, que representen el tercer. L'integrisme islàmic ha crescut cada cop més, així com el militarisme i el feixisme a l'occident ric. Ara per ara, sí, en algun moment s'imposa el seny i la pau, la humanitat agafarà força moral per encara molts dels problemes que no han fet més que reiterar-se durant tota l'edat contemporània quant a bucle malèfic. Palestina i Israel un problema terriblement complex en el qual cada bàndol creu que està carregat de raons, és aquí la seva gran dificultat.
〽 Reflexió 3. Un confrontament mil·lenari palestins vs jueus. I fins al s. XX no s'havien tornat a barallar, per una senzilla raó, els jueus havien desaparegut de Palestina. No hi eren. Vivien a la "diàspora", sent marginats i expulsats. Un cas, proper, que em ve al cap és d'Espanya el 1492, per ordre dels Reis Catòlics. És doncs que al s. XX reapareix entre ells la idea "sionisme" de formar un estat jueu a la terra dels seus avantpassats, poblada ara per palestins. Aquesta ideologia ha fet que milers de jueus anessin a viure a Palestina després de la 1a GM, entre els anys 1946 i 47, tot d'una, conseqüència directa de les persecucions de Hitler als jueus.
〽 Reflexió 4. Anglaterra, potència colonitzadora de Palestina, no oblidem, des de la derrota dels turcs a la 1a GM, va festejar aquesta arribada massiva. No obstant això, els palestins no els va fer gaire gràcia. En el seu pensament, estaven convençuts que els jueus amb més diners, més cultura (empatia històrica del moment, si us plau) i més suport internacional, acabarien per dominar tot aquell territori, i ells passarien a ser ciutadans de 2a. L'ONU, 1947, dictamina la resolució 181 (II), dividint el territori en dos estats, un àrab i un jueu. A Jerusalén, ciutat clau per ambdues cultures, se li designa un estatus de "corpus separatum" sota un règim internacional.
_______________________________________________________
El cas d'Israel és un contrasentit, un estat que existeix perquè una resolució de les Nacions Unides li va concedir el dret de la seva creació. És l´únic estat modern creat així. No obstant això, l'Estat d'Israel no deixa de vulnerar sistemàticament totes i cadascuna de les resolucions que li van donar legitimitat.
_______________________________________________________
〽 Reflexió 5. Primer conflicte ------ Els palestins no accepten aquesta partició. Defensen que són molts més que els israelites i que han rebut un 45% i, segons ells, els territoris són els menys fèrtils. És doncs, l'inicia de la 1a guerra àrab-israelià, ja que els països àrabs veïns (Egipte, Jordània, Síria i Líban) van ajudar a Palestina. No obstant això, foren derrotats, i Israel augmenta encara més el seu domini expulsant molts palestins que des de llavors viuen en camps de refugiats en països veïns. Com a territoris propis només els va quedar Cisjordània, Betlem, Jericó, Hebron, etc., i Gaza. Un espai molt petit, però superpoblat al costat de la Mediterrània.
_______________________________________________________
Vers la participació de les potències àrabs veïnes en aquest moment, alguns historiadors crítics consideren que aquestes va intervenir per protegir la població de Palestina, que ja abans de la independència d'Israel va patir desplaçaments mitjançant plans de conquesta militar israelines, com el Pla Dalet. No obstant això, altres historiadors consideren que les potències àrabs van veure al pla de participació de l'ONU una nova mostra de colonialisme occidental, el qual no estaven disposat a tolerar.
_______________________________________________________
〽 Reflexió 6. Segon conflicte 1967 ------ La guerra dels 6 dies, donat que va ser el temps que l'exèrcit israelià, molt ben armat pels EEUU, va trigar a derrocar als seus veïns àrabs de manera espectacular i ocupar Gaza i Cisjordània. Pels palestins aquesta guerra va ser la "Nakba" (desastre). El conflicte va generar un nou èxode de palestins. Els que no van marxar es van quedar vivint com a mà d'obra barata per l'estat d'Israel. Aquesta guerra és l'inici d'una ocupació il.legal per part d'Israel que dura més de 50 anys.
 |
Mapes evolutiu del territori palestí (verd), abans de 1948, en 1947 el pla de l' ONU, 1967 y 2010. |
〽 Reflexió 7. Llavors es va crear l'OAP (Organització d'Alliberament de Palestina) dirigida pel dirigent polític Yasser Arafat (que va passar la seva vida lluitant contra els israelians i, finalment, morir suposadament enverinat). El reclam de l'organització era conformar un estat independent a Gaza i Cisjordània on anessin a viure els actuals palestins escampats pel món. L'ONU, resolució 242 (1), reconeix aquest dret, però Israel no va voler fer cas i, gràcies a la seva amistat amb el EEUU va muntar un exèrcit i una economia encara més imponent. Un afer que va representar un greu a tots els països àrabs.
 |
| Mapa 1967 |
〽 Reflexió 8. Salt en el temps, enfrontament propagandístic, polític, ideològic, social i militar de la guerra freda. En resum, un enfrontament entre dos grans sistemes, el capitalista d'occident i el comunista de l'orient, i aquí un posicionament de cada nació segons els seus interessos. En aquesta realitat l'URSS ajudava "teòricament" als palestins, i els EEUU demanava a Israel intransigència, donat que qualsevol mostra de debilitat era un triomf davant el seu etern enemic, l'URSS. Acabada la guerra freda, per no tenir enemistat amb tots els països àrabs, els EEUU, ara sí, fan pressió al seu amic Israel per tal sigui flexible i fes concessions. Moment que Israel retira el seu exèrcit de Gaza i de Jericó, espais habitats pels palestins i posteriorment de Cisjordània. Tot i això, sempre sota "tutelats". Arafat encara és viu i manté de ferm el fi de la intifada, no obstant això, amb un pensament que transmet al seu poble: completa independència en aquest futur nou estat, on la mítica Jerusalem serà la seva capital.
 |
| Y.Arafat |
〽 Reflexió 9. Ara bé, una important part de la població d'Israel no està d'acord. Molts pensen què, segons la Bíblia, són ells qui tenen dret a totes les terres que va conquistar el rei David fa tres mil anys. Altres, més desconfiats i fanàtics, no volen fer cap transigència als palestins, pensen que per poc que els donin, els voldran més..., i no pararan fins a expulsar-los, com van fer els romans fa dos mil anys. Són, principalment, un grup d'idiologia d'extrema dreta, semblant als nazis (i faig la comparativa tot pensant en què, justament, fan allò que van patir com a poble). Cometen atemptats contra els palestins buscant que aquests s'hi tornin i encendre una guerra total.
La gran polèmica en aquest conflicte és Jerusalem Est. De gran importància, la Ciutat Vella, donat que alberga santuaris de gran importància per les tres religions monoteistes: islamisme, judaisme i cristianisme. Pels palestins, Jerusalem és la capital d'un Estat lliure palestí i pels israelians és la seva legítima capital. I, per aquesta regla, Israel s'ho va annexionar, en 1980, de manera "oficial", per la Llei Jerusalem.
_______________________________________________________
Jerusalem fou epicentre d'escalada al conflicte de maig de l'any 2021.
_______________________________________________________
〽 Reflexió 10. Hamàs, grup integrista d'assassins, és la resposta que han tingut per part de Palestina. No es conforma amb l'acord de Gaza i Cisjordània, pensen que s'han de matar israelians, donat que són els seus eterns enemics. Per tant, un mateix escenari amb dos rivals a mort on, cadascú per la seva banda, posen llenya al foc i fan trontollar un fràgil acord.
Des del 2007 Gaza està governada de facto per aquesta organització terrorista. Una situació que era d'esperar donada la passivitat i falta d'acció de la comunitat internacional. Terroristes "defensant"
al poble palestí. Un grup d'assassins sense cap pudor en fer-ne ús, d'aquest
poble, en benefici propi, inclús a costa de la vida d'aquests.
〽 Reflexió 11. Els Acords d'Oslo, de 1993 fou un procés de pau començar a Madrid en 1991. En aquest acord es reconeix l'Estat de Palestina per l'ONU. Es donava un marge de cinc anys per arribar a una pau permanent, fet que no es va aconseguir. L'any 2000 es va fer un segon intent amb els Acords de Camp David, però sense èxit tampoc, aquest cop. Negativa total a nivell de refugiats, vers temes territorials, qüestions de seguretat, ni amb l'estatut de Jerusalem.
A més a més, des de l'any 2002, Israel ha construït una sèrie de murs en ubicacions frontereres i encreuaments, restringint espais per separar i aïllar zones del conjunt de Cisjordània d'Israel.
El doble sentint d'aquesta "presó" és, sens dubte, aïllar i limitar la llibertat de la població palestina. Asfixiar, deixar aquesta població sense accés a res.
"A Gaza, el 38% de la població viu en situació de pobresa. El 54% dels habitants pateixen inseguretat alimentària i més del 75% en són beneficiaris de ajudes. El 35% de les terres agrícoes i el 85% de les aigües de pesca són totalment o parcialment inaccessibles. Més del 90% de l'aigua de l'aqüífer de Gaza no és potable. I al voltant d'un terç de medicaments estan esgotats".
Amnistia Internacional
〽 Reflexió 12. Una sèrie de protestes l'any 2018 a la Franja, esdevingué La Gran Marxa del Retorn. Reivindicacions i protestes de molts refugiats als països veïns i per la situació de Gaza. La resposta, una brutal repressió per part d'Israel, centenars de morts i ferits.
〽 Reflexió 13. El "regal" del Golan sirià que Trump va fer a Netanyahu, "miel sobre hojuelas", el 2019. Un enclavament estratègic que Israel va fer seu l'any 1967 (durant la guerra dels Sis Dies, Reflexió 6). Tot i que les Nacions Unides ho expressava com a territori ocupat, Israel, sempre, ho ha defensat com a "territori en disputa". Trump sempre encantat amb Netanyahu i mai, sembla, ha parat a pensar en les conseqüències de les seves accions..., donat que el pensament d'ambos presidents sempre ha estat desestabilitzar el Pròxim Orient a totes.
Benjamí Netanyahu com a primer ministre d'Israel des del 2022, carreg que també ha ocupat del 1996-1999 i del 2009-2021. Va néixer a Jerusalem per passar a viure amb la seva família als EEUU, on va estudiar i graduar com a arquitecte i ciències polítiques a Harvard.
 |
| Trump i Netanyahu. Acord 2019 |
_______________________________________________________
La inestabilitat política del país ha donat retorn d'aquesta figura al poder, qui va ser un actor clau en la consolidació de "l'apartheid" del poble palestí.
_______________________________________________________
〽 Reflexió 14. Al mes d'octubre del 2023, quan escric aquestes línies, les notícies no poden ser pitjors. Un atac sorpresa de Hamas contra Israel amb víctimes mortals, el passat 7 d'octubre. Fet que va activar una escalada de terrible violència tancant, aquest dimarts dia 17, amb un bombardeig a l'hospital Ahli Arab de Gaza.
〽 Reflexió 15. La nova manera d'actuar de Hamàs és mediatitzada a tots els afers públics. Ha buscat fer-se veure i escoltar, un impacte propagandístic i mediàtic sense parangó. Va buscar el dia de l'atac, fent-lo coincidir amb una festivitat religiosa nacional important pel poble israelià i, simbòlicament, també amb els cinquanta anys de la Guerra de Yom Kipur, l'octubre de 1973. I, el què horroritza, Hamàs ha fet un tomb en la seva terrible operativa d'atac, una novetat que als mateixos ulls dels terroristes s'expressa com un èxit. Fet motivador per aquests assassins que podria fer suma al fanatisme ja latent i alimentar aquesta sense raó. Palestina no és Hamàs, no obstant això, l'escalada del conflicte es veu a venir. No descarto "l'ajuda" de Rússia o Iran, fet que, sens dubte, portarà aquesta guerra a un altre nivell imprevisible a totes les anàlisis o pensaments.
21 d'octubre 2023
Fonts:
- Apunts història Sergi Calvo. Professor Ferran Casablancas SBD.
- Israel i Palestina. National Geographic. Temes i Guerres
- Diario. The Times. Trump calls Netanyahu to congratulate him on victory 10 April 2019, 7:07 pm
- Mapes de Philippe Rekacewicz. Régis Martineau Font: National Geographic. Secció Història
----------------------------------------------------------------------
