Forn de calç de L'Orpina - Vacarisses

El forn de calç de l'orpina   

Vacarisses

Coordenades*

De Agricultura by Cato The Elder 

Marc Porci Cató (234 - 145 a.C.), cònsol, militar i escriptor romà, a la seva obra "De agricola", ja parlava de com havia de ser un forn de calç. Però van ser els àrabs que van perfeccionar el procés i, mira per on, la tècnica no va variar fins ben entrat el s. XX.

Un forn de calç (tradicionalment circular) és una construcció de pedra i fang, on es coïen pedres calcàries per obtenir calç. 

El procés era simple; Amb la llenya com a combustible i la pedra calcària dels voltants -per això eren emplaçats a espais on aquestes pedre eren força presents- es coïen ambdós material a 800 ºC - 1000 ºC, durant una setmana o uns dotze dies, segons humitat de l'ambient i tamany del forn.

Interior Forn de Calç de l'Orpina. Imatge. L.Carpio

Els forns eren construïts donant profit del desnivell del terreny, excavats en un dels marges. Dota'n-los amb forma d'olla, és a dir, l'espai més ample al mig. Disposaven de dues obertures, una inferior, per on es carregava la pedra i també s'alimentava el foc i, d'altre superior, amb una vorada o circundant al seu voltant.

L'interior era fet de pedra calcària amb fang i les mides del conjunt eren entre els 7 o 8 metres, aproximadament. Voltava una petita banqueta d'1 o 1,5 metres, que feia espai de separació entre la part enfonsada - on es dipositava la llenya- i l'arrancament de la volta interior.

_________________________________________________________ 

El procés: Tot iniciava a la pedrera amb l'esmicolat a sang d'aquestes. Els trossos eren transportats amb portadores fins al mateix lloc del forn. L'ompliment amb pedra es feia primer per la boca inferior del forn, seguint la forma de la corba de l'interior. Primer les pedres més grans (armadores) i darrera les més petites (matacans). Posteriorment, quan l'alçada no permetia treballar dins, es passava a treballar des de la part de dalt o "colmo". -D'aquí l'expressió castellana: "Estar hasta el colmo!". que en català diríem: Això és el que no hi ha!
 

L'espai de la davantera era una petit cobert, afegit davant de la porta inferior. La porta servia per carregar de llenya el forn amb una eina anomenada gavell.

Quan començava la cremada, dos o tres homes treballaven en jornades de 4 o 6 hores, sense parar els torns dia i nit, i durant els 5 o 6 dies següents.

Moltes vegades es construïa un cobert per donar estança als treballadors durant la feinada. Si pensem que el millor moment per fer servei d'aquests forns era l'estiu, -la humitat no anava força bé per la producció de calç- aquesta cabana era imprescindible.

 

Quan es considerava la pedra ben calenta, es tapava la part superior amb fang, però es deixava un petit orifici a la part més alta i uns petits canals al "colmo"* per mantenir el bon tiratge. Tot seguia el seu ritme fins que la pedra en transformava en calç viva i era el color del fum -més blanquinós- el que marcava el moment final del procés. Després calia esperar una setmana més a que tornes la temperatura normal de tot l'espai, per iniciar el buidatge de les pedres.

Les pedres obtingudes són adients per fer la corresponent barreja amb aigua i produir la calç.

Un parell més d'imatges de L. Carpio

Forat que donaria espai a la porta inferior.

La calç va tenir un munt d'usos en el seu moment:

• El més conegut era per la construcció. Una barreja de calç i sorra en diferents proporcions.
• Desinfectant d'aigua. Antigament es tirava una mica de calç als pous per matar el bitxets que feien el curset de natació allà.
• Emblanquinat d'arbres fruiters. Així els protegien dels insectes.
• Blanquejant del paper.
• Emblanquinat de parets. De galliners o  habitatges per desinfectar-les.
• Romans feien ús de la calç en els seus mosaics i paviments.
• Els romans també,  feien servir la calç barrejada amb orina, com a detergent de la roba. De fet a les "tintoreries" recollien aquestes orins en àmfores que col·locaven a les portes. A Pompeia es van trobar d'aquestes àmfores. 

La industrialització i el canvi de costum en materials constructius, durant la dècada dels 60', ha fet oblidar i abandonar totalment aquests espais.      
El horno de cal 

 

Grabat de l'ofici de calciner

Fonts:
Taller didàctic del Romànic
Imatges L. Carpio 
*(desconec la traducció al català, poder súmmum del forn?)