Església Sagrada Família - Castellbell i el Vilar

Església Sagrada Família

Imatge web. Todocolección. 1978

Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages, és un petit poble amb un nucli de població que no arriba als 4000 habitants. Un municipi amb un origen estretament relacionat amb el món tèxtil, d'on sorgiren els seus tres punts fabrils i urbans, vers finals s. XIX: Burés, Borràs i Bauma. També cal donar coneixement dels nuclis més rurals, que conformen: el Vilar o el poble de Sant Cristòfol.  I de tradició més moderna, les urbanitzacions de Mas Enric, Can Prat, la Farinera, Les Comes, el Pla de les Botxe i la Vall de Montserrat.  Un total de 21 nuclis poblacionals, amb una superfície ca. 30 km².
  

El carisma d'aquest curiós poble recau, sens dubte, en la seva disposada facilitat vers les comunicacions i mobilitat. La seva ubicació, al vell cor de Catalunya, hi ha disposició ràpida amb l'automòbil cap a Barcelona, Manresa o Vic. Tot i això, també disposa de RENFE i FGC, en la seva xarxa ferroviària. Curiós donat el seu nombre d'habitants, ja relacionats.

Però, parant atenció en els tres punts de tradició colonial més industrial, comencem a entendre-ho.

Emmarcat, amb pinzellades, el context històric, ara podem fer zoom atencional en un punt molt concret: la Bauma. Un barri, podríem dir, que dóna peu a pensat com un únic carrer, en molts casos de pas (a no ser que visquis allà).

Imatge web. Todocolección - Castellbell i el Vilar 1930

Doncs a la Bauma hi ha una petita joia del modernisme català que, espero més d'un curiós o curiosa hagi parada l'atenció, en algun moment.

Un veritable edifici majestuós, l'església de la Sagrada Família, obra de l'arquitecte Alexadre Soler i March, qui la va edificar per encàrrec de Joan Vial, entre 1905-1908.

Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949), va ser un arquitecte català deixeble de Domènech i Montaner, i treballador durant un temps en el seu estudi.

El patrocinador, la família Vial, era la propietària de la colònia, de la fàbrica sita al costat esquerre del Llobregat i de totes les edificacions que hi constaven. 

Imatge web: Todocolección. Data desconeguda

"Cal dir que les edificacions més antigues de la colònia, l'església i d'altres edificacions singulars, estan protegides com Bé cultural d'interès local"

 

Fotografia Arxiu Cuyas. Data desconeguda.

El nucli poblacional de la Bauma, a més,  té també l'honor de ser la colònia de més antiguitat de Castellbell i el Vilar, amb fundació durant la segona meitat del s. XIX. I la seva història queda relacionada amb un altre personatge de gran testimoni i important mecenes per la història catalana, Eusevi Güell. Figura  lligada, per sempre, amb el gran Gaudí.

No obstant això, la fàbrica marcaria el seu llinatge pròpiament de caire colonial amb la família Vial, vers el període 1901-1915. Moment en què va desenvolupar-se, més com a colònia pròpiament entesa, ja que s'ampliaren la fàbrica i els habitatges, i es va construir els edificis emblemàtics de l'església i la torre (1905-1908). Així, com la resta de serveis tradicionals, l'escola per a nenes i el Casino.

L'Església de la Sagrada Família representava un ítem burgès que, tot amo que s'estigués de mantenir una bona relació amb l'església, havia de saber fer pompa i gala.

I hem de dir que, la Família Vial ho va saber fer força bé.  Fou inaugurada pel Bisbe de Vic, Dr. Josep Torras i Bages (Les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916). (1)

Arquitectònicament l'església és una reinterpretació modernista de les gòtiques. Conformada del tradicional materials, maó i pedra. En un dels extrems hi ha la torre barbacana, un apunt o recordatori de les fortaleses medievals, més tradicionals. Els contraforts, estructurals, emmarquen les obertures o finestrals. Algunes, encara , amb vitralls de colors, d'altres tapiats (aspecte tendencial modern, per necessitat o manca d'altres solucions).

A l'interior, les tradicionals voltes de creueria ogival. 

Font. Festa Catalunya

Un apunt important, va ser la riudad de 1971. Aquesta inundà les barriades i tot quedar força maltret. Van ser els veïns, qui assumiren la recontrucció, amb treball o diners. 

Sembla que el cercle torna a girar i, si obviem el prefix "neo" del gòtic, en l'estil d'aquesta església, podem pensar en l'autèntic esperit del poble medieval dels s. XIV-XV.

Apunt noticia 2017: e24diari

Seguiment actualitzat:  Amics Església de La Bauma - Facebook

"Del mateix arquitecte trobem una preciositat d'església neogòtica a la colònia  industrial l'Ametlla de Casserres." 

Església neogòtica del mateix arquitecte a l'Ametlla de Casserres.

_______________________________________

Fonts: 

(1) Blog: Conèixer Catalunya.
Imatges: Todo colección - Artxiu Cuyas - Festa Catalunya.
Blog. Runningsupermamis.com