El Vignemale, Lady Lister i el corredor Moskowa: una història d’altura, desig i rebel·lia
Hi ha muntanyes que s’enfilen al cel. I n’hi ha d’altres —poques— que també s’enfilen a la història. El Vignemale és de les dues. No només perquè és el cim més alt del vessant francès dels Pirineus (3.298 m), ni perquè s’aixeca com una bèstia imponent de roca i glaç. Sinó perquè allà, fa gairebé dos segles, una dona va decidir pujar-hi no només amb les cames... sinó amb la seva llibertat. Anne Lister. Recordeu aquest nom. Ressona fort com un crit enmig del vent.
.jpeg) |
| Vista del circ pre ascens |
1838. Pirineus. Un gest radical.
Anne Lister, terratinent anglesa, poliglota, erudita i alpinista, va decidir pujar el Vignemale. No per presumir. Ni per competir. Ho va fer perquè podia. Perquè volia. Perquè el món li deia que no. I perquè estava enamorada. De qui? D’una dona: Ann Walker, la seva parella de vida, de passió i de resistència.
Un temps on l’amor entre dones era perseguit, invisibilitzat o patologitzat, pujar un cim amb Ann com a companya de viatge era un acte d’intimitat, d’afirmació i de llibertat. No era només una excursió: era una declaració d'intencions. Una manera de dir “Existim. Estimem. Estic aquí, amb tu, sense demanar permís”.
 |
| Lady Lister |
El corredor Moskowa: un nom amb disputa
Per arribar al cim, Lister va traçar un itinerari que avui coneixem com el corredor de la Moskowa, una canal de neu i glaç que travessa la cara nord del Vignemale com una ferida vertical. El nom no fa referència a Moscou ni a cap gesta bèl·lica, sinó a una figura concreta: Napoléon Joseph Ney, conegut com el príncep de la Moskowa, militar francès i alpinista aficionat.
La ironia? Ney va intentar pujar el Vignemale només tres dies després de Lister, el 9 d’agost de 1838, i va proclamar que ell havia estat el primer. El corredor va acabar portant el seu nom, tot i que havia estat Anne Lister qui l’havia obert.
Aquesta apropiació simbòlica del territori reflecteix perfectament com la història sovint ha silenciat les dones —fins i tot a la neu.
.jpeg) |
| Un cop superat el corredor. Carles, Javi i jo. |
No hi havia cronistes. No hi havia banderes. Només ella, els guies, la neu i la força brutal d’una dona que no encaixava enlloc... i per això, s’ho feia tot seu. Va arribar al cim i va deixar escrit el seu nom en una ampolla de vidre: “Anne Lister. 6 d’agost de 1838.” A 3.298 metres. Amb faldilles. Amb Ann al cor. Amb el món als seus peus.
Cada pas d’Anne Lister és un cop de puny a l’heteropatriarcat. Dona que sap estimar amb valentia en un món que la volia submisa i dona conqueridora de cims reals i simbòlics. Pensem avui el Vignemale, no és només una muntanya: és un manifest. És una carta d’amor lliure escrita sobre gel. És feminisme fet geografia.
.jpeg) |
| Immensitat a 3298m |
És l’amor entre dones pujant cotes que ens deien prohibides. És la història que ens volien robada, però que torna a bategar. En cada rocam. En cada glop d’aire. En cada pas d’una excursionista que mira amunt i diu: “Jo també.”
El tres de la Kabra Loka al cim
Biografia
No hay comentarios:
Publicar un comentario