Mas de l'Hospici- Font de l'Hospici - Puig de l'Hospici
(La carambola a tres bandes)
Aquesta publicació és especial. La vaig fer amb molta estima, pensant en els meus fills, com un invent-experiment, conjuntament amb l'Ass. Excursionista i cultural Miscel·lània de Vacarisses, per tal de donar a conèixer als més petits del centre (i també als grans), el sistema de coordenades terrestre, lligat al món del joc-geocachè i per via d'una excursió familiar.
El sistema de coordenades és importantíssim -i no cal ho digui jo-. Ens permet saber la ubicació de qualsevol objete que es trobi sobre la Terra. Per això, parlem d'un invent de importància colossal!! A més caminadors i caminadores, sabem de la seva utilitat, via GPS, per orientar-nos (i de treure'ns de més d'un ensurt). Un afer diari, que per la seva familiaritat en l'ús, no parem a pensar en la complexitat i magnitud que suposa.
______________________________________________________
La Carambola de l'Hospici és un joc Geocachè (una gimcana), que hem creat sota el nom RunningSupermamis a la web oficial Geocaching. Activa des de: * (pendent revisió mediadors)
Si accediu a la web oficial, trobareu les directrius, però si ho voleu fer per lliure, aquesta publicació també us servirà.
*Activa des de: 14/05/18
*Activa des de: 14/05/18
______________________________________________________
Així doncs, arranquem; Entre el bressol que formen el massís de Montserrat a l'Oest, Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac cap a l'Est, tenim la Serra de l'Hospici. Ací entre dos municipis i dues comarques Barcelonines: Esparreguera (al Baix Llobregat) i Vacarisses (al Vallès Occidental). El seu Puig més alt té una elevació de 518 m.
Aquesta serralada, actualment, consta d'un grup de pistes i camins que fan les delícies d'excursionistes i aficionats a la BTT. És un espai amb telaranyines de corriols, camins i pistes que fan amunt i avall, ziga-zagues i amb alguna que altra grimpada. Per una de les pistes, també fan via les quixotesques torres elèctriques d'acer que, alineades, fan la transmissió d'electricitat de banda a banda.
Tot i això, el seu suggerit traçat té origen històric com a possible itinerari comercial entre Manresa i Martorell.
El què hauria de ser l'original està, en l'actualitat, maltret per l'erosió natural i per la mà de l'home, en gran mesura. Aquest en èpoques de l'edat Mitjana i posterior, era conegut com a camí vell d'Olesa. Anava des de l'Hostal del Palà, pujava per la serra de l'hospici, cap al coll de Bram, seguint pel pla del Fideuer i es dirigia a la masia de Puigventós, ja a terme Olesà.
Tot i això, també hi ha la hipotètica teoria que l'itinerari Manresa - Martorell passava per l'Era de les bruixes, cap a Can Tobella, i fitava pel Llobregat.
El què hauria de ser l'original està, en l'actualitat, maltret per l'erosió natural i per la mà de l'home, en gran mesura. Aquest en èpoques de l'edat Mitjana i posterior, era conegut com a camí vell d'Olesa. Anava des de l'Hostal del Palà, pujava per la serra de l'hospici, cap al coll de Bram, seguint pel pla del Fideuer i es dirigia a la masia de Puigventós, ja a terme Olesà.
Tot i això, també hi ha la hipotètica teoria que l'itinerari Manresa - Martorell passava per l'Era de les bruixes, cap a Can Tobella, i fitava pel Llobregat.
 |
| Plànol Topogràfic |
El seu nom "Serra de l'Hospici", de ben segur, deriva de les ruïnes del seu mas, el conegut com a Mas de l'Hospici. 41°35'23.2"N 1°53'17.0"E
Masia, casa o refugi, no hi consta documentació sobre aquesta construcció en l'actualitat. Només, podem especular en el context històric de la seva datació, s. XVIII. Si fem present que la paraula hospici pot derivar del llatí Hospitium, i donem per vàlids els possibles significats; com a casa de pobres o alberg de peregrins, el mas de l'Hospici, probablement, tenia com a funció algun d'aquests ítems.
______________________________________________________________
El. s. XVII va ser conegut com el segle de la misèria. La crisi general i secular, amanida per diferents aspectes, molt resumits: crisi climàtica (anys de fred i pedregades que afectà les collites, entre d'altres) - crisi econòmica (el que va ser "l'imperi on mai es posava el sol", entra en greu recessió) - desordres socials i polítics (epidèmies i fam) - crisi ideològica (la submissió al món de les religions dóna pas al renaixement ideològic), etc., tot un còctel que potenciar en l'àmbit social; pobres, captaires i un seguit de classes socials, cada cop més empobrides.
En aquesta acotació o marc històric, el pensament de posar ordre sobre els "miserables" sorgeix al s. XVII, un moment suprem de desfavorits i misèria social. I una d'aquestes vies, eren els hospicis socials o cases públiques, mantingudes per la beneficència o a canvi de feines compatibles amb cada habitant de la casa.
Per tant, pensar en aquesta construcció com un espai d'aquest ús, no és del tot desorbitat, però tot i això és una hipòtesi molt personal.
També ho podem pensar, com una simple construcció o Hostal, però la seva ubicació sobre el cim d'un turó, allunyat del camí que transcorria per la serra cap a Vacarisses (molt més baix) o del mateix camí vell d'Olesa (més dalt), és plegat una mica estrany d'interpretar.
 |
| Laterals d'una de les estàncies. Hospici. |
 |
| Ruïnes de l'Hospici. Davant urbanització de Can Serra i vista de l'Obac. |
El conjunt que ocupen les restes dels murs, de les seves parets, és mostra d'un habitatge modest i, possiblement, format per diferents annexos.
Són visibles mínim dues estances i l'espai del qual devia ser una porta d'accés.
Construcció envaïda, avui dia, per la vegetació que torna seu el que ja deuria ser-ho.
L'emplaçament és, també, cobert totalment pel sotabosc, matolls i garriga crescuda. Restes de les pedres que formaven part d'aquesta construcció, les trobem caigudes al final de la carena del mateix turó, en una petita esplanada molt a prop de l'antena de la urbanització de Can Serra.
El segon punt resenyat de l'Hospici - per la pista - hi ha la Font de l'Hospici.
41°35'17.5"N 1°53'02.1"E
Actualment en un caminet amagat, que surt des de la ziga-zaga de la pista, que baixa per les torres elèctriques. Aquesta font, torrencial, com a moltes de les fonts dels voltants, és una preciositat, i un raconet súper fresquet a l'estiu.
41°35'17.5"N 1°53'02.1"E
Actualment en un caminet amagat, que surt des de la ziga-zaga de la pista, que baixa per les torres elèctriques. Aquesta font, torrencial, com a moltes de les fonts dels voltants, és una preciositat, i un raconet súper fresquet a l'estiu.
Al seu costat una tauleta de pedra i uns seients de pedra improvisats. Tot un conjunt que sembla fet per fades i follets del bosc!
 |
| Raconet de fades i follets |
 |
| Font de l'Hospici |
I l'últim Hospici en fer la carambola és el seu Puig.
El Puig de l'Hospici, 41°35'00.2"N 1°53'21.5"E cim de la serra a 518 m, amb el seu vèrtex Geodèsic (ref. 282117001)
El Puig de l'Hospici, 41°35'00.2"N 1°53'21.5"E cim de la serra a 518 m, amb el seu vèrtex Geodèsic (ref. 282117001)
Implantat sobre unes roques, el 9 de setembre de 1978. Aquest fa xarxa geodèsica amb d'altres vèrtexs geodèsics dels voltans (un altre tema molt interessant per despertar l'interès de la canalla).
La seva posició és mesurada amb molta precisió i són materialitzats sobre el terreny amb fites o senyals. Són elements cabdals per a donar alta precisió a la cartografia, que després projecta diverses activitats com obres públiques, planificació a qualsevol nivell, entre altres tasques.
La seva posició és mesurada amb molta precisió i són materialitzats sobre el terreny amb fites o senyals. Són elements cabdals per a donar alta precisió a la cartografia, que després projecta diverses activitats com obres públiques, planificació a qualsevol nivell, entre altres tasques.
 |
| Vèrtex geodèsic Puig de l'Hospici |
Fonts consultades:
Vèrtex Geodèsics Catalunya
Diba
Mapa Patrimoni Vacarisses
Imatges: L.C.i E.S.
Coordenades edu365
