La Fossa del Gall: memòria d’un estiu tràgic del 1936
En un racó discret del terme de Castellbell i el Vilar, conegut com la Fossa del Gall, s’alça un petit memorial que testimonia un episodi tràgic de la nostra història recent. El 6 d’agost de 1936, poc després de l’esclat de la Guerra Civil espanyola, sis veïns d’Olesa de Montserrat van ser executats en aquest paratge per membres del comitè revolucionari local. Les víctimes, totes vinculades a idees religioses o conservadores, foren: Antonino i Mariano Cuevas Bayona, Salvador Sastre Guixà, José Mascué Pujó, Fidel Riba Bisbal i José Travé Pey, d’entre 21 i 49 anys.
 |
| Conserva els noms dels afusellats i una inscripció commemorativa amb fort contingut ideològic, pròpia del context de postguerra i del relat construït pel franquisme. |
Després de la guerra, les restes foren traslladades al cementiri d’Olesa, on les famílies hi construïren un memorial que avui encara perdura. Al lloc dels fets, però, també s’hi va col·locar una làpida de pedra —avui fracturada— que conserva els noms dels afusellats i una inscripció commemorativa amb fort contingut ideològic, pròpia del context de postguerra i del relat construït pel franquisme.
Aquest espai és més que un simple recordatori funerari: és un lloc de memòria, un d’aquells punts del territori que conserven, de forma explícita o discreta, les cicatrius d’un conflicte que va dividir el país i les consciències. La Guerra Civil espanyola (1936–1939) no només va ser una confrontació armada entre bàndols polítics; va ser també una ruptura social, ideològica i, especialment, humana. Molts d’aquests crims es van cometre fora dels fronts, en contextos de violència revolucionària o repressió sistemàtica.
L’existència de la Fossa del Gall ens interpel·la sobre la necessitat de conservar aquests espais com a eines pedagògiques i de memòria democràtica. Per damunt de visions partidistes, cal reconèixer que els fets com aquest formen part del nostre passat i que només a través del coneixement, el respecte i la reflexió crítica podem contribuir a una societat més justa i conscient.
Avui, des de la perspectiva del patrimoni local, la Fossa del Gall representa un patrimoni immaterial fonamental: un lloc per recordar, comprendre i evitar la repetició de l’odi i la intolerància. Recuperar i explicar aquests espais és una forma d’honorar la memòria de totes les víctimes —siguin del bàndol que siguin— i d’apostar per una cultura de la pau i la reparació.
Fonts:
Dueñas Lorente, O. (2019). La violència d'uns i altres. La repressió de la guerra i la postguerra (1936-1945). El cas d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d’Olesa de Montserrat.
Diari de Terrassa. (2019, 3 març). Olesa recupera la memòria de la Guerra Civil.
Regió7. (2019, 14 febrer). Olesa recorda la vintena de veïns afusellats pel franquisme.
Diputació de Barcelona. (2022, 9 maig). Inaugurat el Parc de la Memòria d’Olesa de Montserrat.
Ajuntament d’Olesa de Montserrat. (2024). XX Jornades de Memòria i Justícia a Olesa de Montserrat.
Coordenades:
No hay comentarios:
Publicar un comentario