“Ulls, nas i boca”
L'exposició es pot visitar fins al 25 de maig a l'Espai d'Art Pere Pruna del Museu de Montserrat.
La intenció d'aquest article no és fer un panegíric de l'art exclòs i segregat, és a dir, de l'"art brut" com el va definir el pintor suís Jean Dubuffet (1) a mitjans del segle XX. L'Art, amb majúscules, ha de saber conquerir el seu espai i el seu temps en la vida i, com tot, és la història qui, en última instància li otorgarà legitimitat.
En la història de l'Art, molts i moltes artístes han quedat al marge, invisibilitzats per una historiografia que excloïa veus i relats diferents dels establers com a oficials. Fins fa molt poc, es considerava l'existència d'un únic marc definitori i acadèmic de l'Art. No obstant això, és necessari sacsejar aquest art homogenitzat i obrir nous discursos subalterns que permetin entendre que hi ha moltes maneres de fer Art, les quals han de ser narrades de manera activa, crítica i, especialment, accesible.
.jpeg) |
Espai d'Art Pere Pruna del Museu de Montserrat |
L'expressió "nova història" de James Harvey Robinson (2), té la seva pròpia trajectòria reivindicativa. L'autor escrivia: "La història inclou tota empremta i vestigi de qualsevol cosa feta o pensada per l'home des de la seva aparició a la Terra."
.jpeg) |
Espai d'Art Pere Pruna del Museu de Montserrat |
Podem extrapolar aquesta idea també al relat de l'Art:
"La història de l'art inclou tota empremta i vestigi de qualsevol cosa creada o concebuda per l'ésser humà des de la seva aparició a la Terra, des de les primeres manifestacions artístiques fins a les obres contemporànies."
Parafrasejant a James Harvey Robinson
En altres paraules, Robinson defensava una història total, estudiada, entesa i utilitzada com a eina per desafiar els paradigmes tradicionals. Així doncs, estem obligats a valorar l'Art des d'una nova visió, més diversa, variada, menys idealitzada i més universal.
.jpeg) |
Espai d'Art Pere Pruna del Museu de Montserrat |
L'art, per la seva naturalesa "incendiària", té el poder de transformar percepcions i obrir camins cap a una societat més inclusiva i més real. Malgrat els avenços en la lluita contra els prejudicis, continuem condicionats per la nostra pròpia perspectiva. D'aquí la importància d'una obra col·lectiva com "Ulls, nas i boca", on diversos col·laboradors, malgrat parlar "llengües maternes" diferents, s'expressen a través d'una eina comuna i sempre viva: l'Art.
"Aquest art alternatiu analitza una herència raonablement antiga. La seva novetat no cauria en la seva existència actual, sinó en la multitud de veus que reclamen no ser marginades."
Peter Burke
Els problemes de definició sovint van acompanyats pel prejudici de l'alteritat, on els especialistes en art assumeixen el paper d'exploradors d'un territori desconegut. Aquesta dicotomia es pot superar si es parteix de l'experiència dels col.lectius socialment invisibilitzats com a punt de partida. Els valors que un grup social atorga a l'art poden ser desestimats per un altre, de manera que "ulls, nas i boca" no han de mirar, olorar o delectar-se dels sabors de la mateixa manera. La diversitat d'experiències i perspectives no limita l'Art, sinó que ofereix l'oportunitat d'ampliar el coneixement humà i fomenta l'adopció de metodologies més rigoroses i professionals.
.jpeg) |
Espai d'Art Pere Pruna del Museu de Montserrat |
Les poètiques de persones sovint invisibilitzades no són alienes a l'Art erudit; formen part de la microhistòria de l'Art i de la vida quotidiana, amb un propòsit comú, generar identitat i origen. Gràcies a aquestes iniciatives reaccionàries, que busquen un centre, que podem veure una intersecció entre la cultura popular i les persones instruïdes, tal com ho va assenyalar A. Gurevich (3), on la riquesa d'aquestes noranta obres exposades té la capacitat de dialogar en un mateix espai, al costat d'un Caravaggio o un Monet o un Degas.
 |
Espai d'Art Pere Pruna del Museu de Montserrat |
Encara estem lluny de l'ideal de l' 'Art total' que proposava Richard Wagner (4) al segle XIX. Tot i que imaginar-ho plenament pot semblar una utopia, conscients que l'art no és mai inocent, m'agrada pensar que avancem lentament cap a aquest objectiu. En aquest futur visionari, l'art hauria de sorgir de la pròpia obra, sense dependre de fórmules estètiques rígides i preestablertes, obrint pas a un aprenentatge de la mirada amb la ment oberta i lliure de prejudicis. Això permetria a l'espectador apreciar la riquesa i complexitat de la diversitat d'experiències i enfocaments que el conformen.
 |
Espai d'Art Pere Pruna del Museu de Montserrat |
Participants en el recull d'obres de tallers d'entitats socials des de la plataforma artSingular: Fundació Autisme-Mas Casadevall (Serinyà, Pla de l’Estany), Ampans
(Manresa, Bages), la Fundació Estímia (Barcelona), la Fundació Catalana
Síndrome de Down (Barcelona), Asproseat (L’Hospitalet de Llobregat), la
Fundació Catalana Paràlisi Cerebral (Barcelona) i el Centre
d’artSingular de l’Associació Alba (Guissona, Segarra).
Cites comentades i fonts
(1) Jean Dubuffet (1901-1985), artista francès innovador i provocador, va ser un dels principals promotors de l'art brut, un concepte que va desenvolupar per referir-se a les obres creades per persones sense formació artística oficial, com nens, persones amb discapacitat mental o aquelles fora del sistema cultural establert.
(2) James Harvey Robinson (1863-1936), historiador i pensador americà, conegut per la seva influència en el desenvolupament de la història crítica i el seu enfocament innovador de la disciplina històrica.
(3) Aleksei Gurevich (1928-2007), historiador rus conegut per la seva contribució a la història cultural i al desenvolupament de la microhistòria. Va ser una figura clau en la teoria històrica del segle XX, influït per les corrents d'estudi de la història social i cultural, i es va distanciar de les narratives tradicionals i acadèmiques de la història política.
(4) Richard Wagner (1813-1883), compositor, director d'orquestra i teòric musical alemany, considerat un dels músics més influents de la història de la música occidental. La seva obra va revolucionar l'òpera i va influir profundament en el desenvolupament de la música clàssica posterior. A més de la seva producció musical, Wagner va ser un pensador i un visionari que va proposar noves idees sobre la relació entre música, drama i escenografia.
